ESPANYA 32 – ALEMANYA 29

Primer partit d’Espanya en el Campionat d’Europa 2016. Francament no em va agradar. No discuteixo la victòria espanyola, va guanyar qui va cometre menys errades però el joc no em va semblar propi d’una activitat internacional. D’acord amb la meva manera de valoració el joc va presentar dues característiques peculiars: la força física per part dels espanyols i la velocitat, pels alemanys. Però les dues característiques van patir d’irregularitats decisives, ben aprofitades per la part hispana i desaprofitades per la part alemanya. La força va provocar expulsions que podien haver decantat la balança i la velocitat, errades que van fer perdre el partit. Possiblement a la velocitat s’hi afegí la més clara jovenesa dels alemanys que en moments clau del partit no van saber reaccionar. Cap a les darreries del partit es produí un incident que podia haver donar la victòria als centre europeus, però contràriament al que hauria de ser la normalitat, els espanyols en inferioritat numèrica notable van augmentar la seva casella de gols particular. No entenc que jugant uns moments quatre contra set, aquests no trobessin el camí del gol, que sí van trobar els quatre. La tal diferència numèrica la va provocar l’execució d’una falta en la que el tirador espanyol va tombar un defensor, essent expulsat matemàticament amb la tarja vermella. Trobo tècnicament reprovable no tenir prou domini per dirigir el tir a porta. Una altra acció per a  mi sancionable fou quan un atacant espanyol en inferioritat va intentar provocar descaradament, se li notava en la cara, l’expulsió d’un defensor. Aquestes dues jugades foren simbòliques per a mi d’un handbol que no s’ha de practicar i menys en una competició internacional que hauria de ser model d’esportivitat. I les dues jugades les realitzaren jugadors de la selecció espanyola. Se’m dirà que l’arbitratge no va estar al nivell adequat de la competició. No ho negaré, els àrbitres hi tenen la seva part de culpa, però les jugades no les creen ells, les valoren i no sancionar una jugada antiesportiva diu molt poc a favor de la qualitat arbitral. El pitjor del partit? La valoració que l’important era guanyar. Així va l’esport.