QUAN L’ESPORT CATALÀ PARLA CLAR…

La manifestació convocada per la UFEC per denunciar els greuges de l’esport català ha fet efecte i des de Madrid ja han dit la seva amb no massa fortuna convincent. Declaracions, com la que reprodueixo tot seguit, palesen amb prou claretat que la manifestació catalana de més de dos mil deportistes ha fet forat. Llegeixo: “És una pena l’us polític de l’esport que fan alguns, per què no és propi dels règims en que hi ha llibertat”. Sr.Cardenal, la seva intervencció no és una intromissió de la política en el món de l’esport? N’està segur que a la democràcia espanyola hi ha llibertat? La seva actuació és una demostració de que no n’hi ha. També acusen als polítics catalans que han recolzat, no organitzat. Una actuació molt diferent de la dels polítics centrals en relació al partit FC Barcelona- At. de Bilbao, final de la Copa del Rei. Un altre tema: hi ha afirmacions que si es poden desmentir denuncien manipulacions mal intencionades i l’UFEC encara espera la resposta d’alló que vostè explica. No fa massa dies vaig llegir una informació de les entitats desaparegudes a Andalusia per culpa de la nova legislació esportiva del govern. No només els esportistes catalans es queixen. Una pregunta, en aquest tema heu escoltat la veu del poble? Jo diría que no. No és el vostre model de fer. Sr.Cardenal, sóc força més gran que vos, m’he mogut molts anys en el món de l’esport de base i conec la seva filosofia a Catalunya. És una filosofia d’èxit. Practicant-la, dels meus esportistes escolars el FC Barcelona en va fitxar dos per el primer equip i el BM Granollers, nou per a l’equip de Divisió d’Honor. I com jo molta gent a Catalunya sense rebre cap subvenció i per amor a l’art. La política que es vol imposar és una incongruència contra el voluntariat, perquè es vol treure diners d’aquells que n’estalvien a l’estat i l’estat els hauria de compensar d’alguna manera. I elsrecompensa fent-els-hi pagar per una feina voluntària gratuita quan per altra banda ja cotitzen a la seguretat social com a treballadors, cotització que hauria de cobrir totes les seves activitats.  Podem anar més enllà: l’estat espanyol no ha valorat mai com cal el treball de Catalunya en el món de l’esport. On es va fundar el COE espanyol? En el patinatge sobre patins qui ha guanyat els Campionats Mundials? Espanya amb seleccions netament catalanes. Qui va fer possible la participació del futbol en les Olimpíades d’Amsterdam els ans 20 del segle passat? D’on era el campió d’aurigues de les olimpíades del segle I? Quans jugadors d’equips catalans hi havia a la Selecció que guanayà la Copa del Món l’any 2010? La llista de l’esport català és molt llarga i la seva filosofia molt ben pensada i escrita. Canviar-la és un error. Em sap molt de greu però les seves manifestacions  sobre la protesta de l’esport català no en tenen res de democràtiques. Les paraules poden anar molt lluny, però són els fets que convencen. Quan Catalunya es queixa cal escoltar-la. Sr. Cardenal, vos i jo parlem des de cultures força diferents i cal diàleg i no n’hi ha. Em dirà que és culpa de Catalunya per recolzar-se en la política derl “NO”. Els fets esportius catalans són molts i molt evidents i neguen el supòsit. La veritat és molt exigent i Catalunya la defensa amb treball, sacrifici i intel·ligència. Sr.Cardenal, de part d’una avi que estima l’esport, pensi més i millor de l’esport català.