ON ES JUGARÀ LA COPA DEL REI, DE FUTBOL?

L’avi que estima l’esport mira amb ulls de desconfiança els dirigents de l’esport del futbol. I una raó d’aquesta desconfiança rau en la politització que se’n fa d’aquest esport en comparació amb els altres. I considera que una competició porti el nom del Cap d’Estat, sigui president o rei, és una politització manipuladora i molt més quan els dos partits que han de disputar el títol han de manifestar en quin camp de futbol volen jugar. Portant el nom del Cap d’Estat seria normal que se celebri a la Capital de l’Estat. Però el nom del finalistes, a la pell de  brau, pot esdevenir un problema si són els màxims representants de dues nacionalitats o nacions sense estat, com Catalunya i Euskadi. Alló que hauria de ser model de deportivitat s’enfronta a dues postures força diferents però obertament enemigues. Per una banda el camp del Reial Madrid, ben vist pels dos equips, s’oposa frontalment a la celebració. L’altre camp, el de València hi està d’acord perquè suposa una bona entrada de diners. En el primer, motius polítics, en el segon, motius econòmics, en ambdós absència d’esportivitat i germanor. Una política de l’esport amb absència del respecte humà i social. És veritat que els dos equips finalistes pertanyen a nacions sense estat amb aspiracions a la independència. I cal reconèixer que aquesta circumstàncis provoca pors de crits  i xiulets. No és la primera vegada que els dos equips juguen aquesta final. I és veritat que s’hi han  escoltat crits d’independència i vist onejar banderes de les dues nacions sense estat, que ho volen ser. En un estat veritablement democràtic s’hauria de respectar i no crear aquest clima d’enemistat i des de les màximes autoritats més aviat s’ha atiat. Quan el nacionalistes sense estat han patit en les seves carns els ultratges i les befes que els responsables de la convivència nacional no han recriminat i molt menys sancionat, amb quin dret els poden fer callar, quan el tenen tot? Es jugui on es jugui, enguany, la repressió contra la llengua i la manipulació de la representativitat tornarà a aixecar ampolles i la repressió allargarà la distància i el crit d’independència, amb tot el dret, es farà sentir a la pell de brau. És vergonyós que en un tema com l’esport que és instrument de companyonia i convivència necessiti la presència policial perquè un partit de futbol és una activitat de risc. No és gens estrany que una política que no gestiona com cal un tema com l’esportiu se senti incapaç d’assolir una bona convivència entre els diferents pobles de l’estat. Quan de camí li resta encara per fer a la democràcia per implantar un verdader model de convivència en pau! La manipulació de l’esport explica el perquè del fracàs en altres activitats culturals, econòmiques, socials, cíviques i religioses. No creu l’avi que estima l’esport que la lliçó d’un partit de futbol esdevingui tema de debat polític per a una convivència en pau. Una llàstima. I la raó continuarà sent un “no”.