Sr.JOAN BEUMALA, PASSIÓ PEL BARÇA

L’article SI VOLEM, PODEM!  publicat a L’ESPORTIU, del dilluns 12 de gener de 2015, m’ha convidat a reflexionar sobre el Barça que vos tant estimeu per què les vostres intervencions televisives i els vostres escrits m’han creat la imatge d’una persona, caracteritzada per “la passió pel Barça”, que li admiro però no sempre comparteixo. M’agrada moltíssim l’esport, no és el futbol el que més m’agrada, però tinc l’honor, i ho considero així, que fruit del meu treball esportiu, a finals del 60 i principis del 70, dos jugadors del meu equip infantil foren fitxats pel FC Barcelona. Però la meva mirada del Barça és diferent a la de molts barcelonistes. A mi m’agrada el Barça del bon joc, guanyant o perdent i la meva valoració no depen dels títols, ni dels cracs, que sovint li fan més mal que bé. I comencem per alló que no m’agrada. Primer que en l’alineació contra l’Atlètico hi jugaven més estrangers que no pas catalans. Repasem l’alineació: Bravo, Dani Alves, Piquè, Mascherano, Jordi Alba, Busquets, Rakitic (Rafina), Iniesta, Messi, Suàrez, (Pedro) i Neymar.  De tretze jugadors, vuit estrangers, dos espanyols i tres catalans. Sr. Beumala, un club català que juga amb més jugadors de fora que de casa, és un club català? Tan dolenta és la pedrera catalana? No creu que se l’oblida massa? Li diu un avi de vuitanta cinc anys, que va treballar molt amb la pedrera fent país. No només en el camp del futbol sinó de l’handbol (amb nou jugadors a Divisió d’Honor), en la gimnàstica, en l’esquí, en l’hoquei sobre gel (iniciador de l’hoquei gel a Puigcerdà) i sempre fent pedagogia de l’esport en l’escola. A Catalunya, Sr.Beumala, hi ha una gran escola esportiva que no es recolza, ni s’aprofita com cal i es mereix. Però continuem. Una de les moltes afirmacions em sorprèn: “amb els tres cracs al davant (Messi, Suàrez i Neymar) teninm un jaciment de petroli de riquesa incalculable.” Que jo sàpiga el jaciment d’on han sorgit no és català, ja m’agradaria que ho fos. Una altra reflexió que feu sobre el significat de la paraula Barça. Creieu que el Barça d’avui fa honor a la seva història i a la seva filosofia? Jo,no. Em direu que els temps canvien. D’acord. M’agradaria em contestès: com se salvaguarda la identitat catalana barça amb jugadors que no són de casa? Òbviament les orientacions esportives en l’elite tenen una direcció diferent. D’acord, però en aquesta direcció globalitzada com es conserva el nom, la identitat i la filosofia. Penso que és possible però calen plantejaments nous. Plantejaments que demanen un reciclatge al cent per cent de l’esport professional. I penso que vos hi teniu molt a dir. Una altra consideració, crec que li farieu, vos i tota la premsa, un gran favor al Barça si parèssiu més atenció a casa que a fora i oblideu si el Madrid o a tal altre fan aixó o aixó altre. És més fructífer treballar la creativitat dels de casa que queixar-se de l’antiesportivitat del contrari. En aquest capítol penso que alló que cal és un arbitratge honest, just i verídic i no es comnpleix. El del Barça- Atlètico fou un exemple de com no s’ha d’arbitrar. Sr Joan Beumala, endavant en la seva lluita pro F.C.Barcelona però amb una filosofia i pedagogia esportiva de summa cum laude.