L’ESPORT CONFIGURADOR SOCIAL DE LA IMATGE HUMANA

 

La dignificació de l’ésser humà ha patit al llarg de la història una formació espiritualista  obviant la veritat corporal com integradora de la realitat de persona. Sense cos no hi ha persona i sense esperit, tampoc. La integració cos i esperit configuren la veritat del ser humà. Els Olímpics de l’etapa grega conjugaven aquesta veritat quan els inauguraven amb una acte religiós demanant la protecció dels seus déus i divinitzant els guanyadors. El fet que els esportistes i les esportistes, que també celebraven els seus jocs, hi participessin nus, feu que en els principis del cristianisme es prohibís la seva celebració. El procés progressista de la cultura ha fet entendre la qualitat de l’esport en la seva funció educadora convertint el culte al cos en una pedagogia creativa dels seus valors humans. Evidentment que el seu concepte té diferents punts de vista d’acord amb l’objectiu, però no podem oblidar que la salut corporal és bàsica per un correcte desenvolupament de la vida de cada persona. I en aquest tema el desig artístic hi juga un paper definidor. Assolir un cos físicament artístic i desitjable no és contradictori amb l’agermanament d’una formació psíquica configurant físic i psíquic l’ésser humà, masculí o femení. No podem oblidar que hi juga un paper fonamental la llibertat que pot inclinar-se a diferents objectius de veritat o mentida, de bé o del mal. La intel·ligència i la racionalitzat són les facultats humanes per assolir la veritat dels seus fets. Normalitzar les relacions humanes en les diferents situacions en que es troben les persones és un objectiu de progrés en l’evolució de la convivència i l’esport hi incideix. El respecte a la imatge corporal nua, vestida esportivament o socialment és una exigència que valora la dignitat o denuncia la indignitat. En aquesta valoració hi juga molt la capacitat intel·lectual i racional. L’exercici físic i l’exercici intel·lectual i racional han de desenvolupar una pedagogia de valors conjunta perquè la imatge de l’ésser humà sigui una obra d’art en els diferents moments de la vida. La nuesa és la imatge natural, el vestit és la creació d’una imatge més agradable i visualment més artística. L’esport en totes les seves modalitats palesa diferents formes de la imatge de l’esportista. No és la mateixa la d’un esquiador, que la d’un nedador o d’un jugador en pista o camp obert. I el ser home o dona també hi juga el seu paper. Sintetitzant, l’esport és un pedagog molt important en l’educació de l’ésser humà en les seves diferències i a la vegada dicta una valuosa pedagogia de les diferències. L’esport és exigent en l’adequada orientació de les diferències físiques i psíquiques dels humans i una demostració de la necessitat d’un programa plural. Una pregunta: quin paper hi tenen les religions. Tema per un altre capítol.

HUMANISME EN L’ESPORT, URGÈNCIA EN LA DIGNITAT PERSONAL

 L’esport, activitat humana, és farga de convivència. Saber avivar el foc en sentiu creatiu només és a l’abast de persones intel·ligents conscients de la veritat de la seva llibertat. L’esport no és un descobriment dels temps del benestar perquè en temps prehistòric ja es practicava  com ho palesen uns patins de gel aprofitant ossos que ajudaven a lliscar sobre neu gelada, confirmant també la tesi pintures prehistòriques d’escenes de caça. L’exercici físic sempre ha estat programador social. L’Esport esdevingué el gran fenomen de la història quan palesà la seva capacitat de crear benestar i felicitat humana, esdevenint, a la vegada, un factor econòmic de  convivència, que dissortadament ha creat conflictes socials. Els problemes esportius tenen incidències negatives i positives en el disseny de la imatge global de la humanitat. Oblidar el protagonisme del factor humanista en l’esport significa no tenir consciència de la pròpia personalitat i molt més quan l’esport és el mitjà de subsistència. Quan s’entra en la dinàmica que per ser ric tot si val aplicant-la a l’esport, la convivència humana camina vers un horitzó on la injustícia és llei. Fa molts anys que la filosofia de l’esport m’ha portat a l’exercici de la pedagogia. He superat els 90 i en porto 70 fent pedagogia, pensant i bevent de les millors fonts, que són els alumnes en totes les edats. En l’esport d’elit em desil·lusiona la manca d’una pedagogia filosòfica de com ha de col·laborar-hi la riquesa. Sé que hi ha grans pensadors però les formes esportives no segueixen les seves ensenyances. Per pensar- hi, opinar i reflexionar, no en manquen. En l’actualitat a Barcelona una hi excel·leix: el comunicat de Messi que vol abandonar el Barça. Una autèntica bomba de rellotgeria. Llegint comentaris, escoltant opinions, repassant fets i circumstàncies hi intueixo un conflicte en el que l’humanisme coixeja i l’horitzó no és clar. Personalment tinc molt clar que el problema de fons és de dignitat humana trepitjada per formes esportives. Simplement és un problema que només el poden solucionar persones íntegres i dignes. Estic convençut que hi són i els problemes de relacions esportives les primeres propostes de solució han de presentar-les persones amb credibilitat humana, que si són intel·ligents des de l’humanisme enfocaran els problemes esportius tècnics, econòmics, des d’una filosofia pedagògica a l’alçada del temps en que vivim. Ha de ser protagonista Messi i la Directiva, òbviament que sí, però l’enfocament del problema l’han de protagonitzar persones alienes al club, intel·ligents, solidàries, sàvies, honrades, justes i dignes. Quina és la meva solució? La més intel·ligent dels enamorats de l’esport i el tema és un tema de futur perquè la continuïtat d’un passat ingrat no ofereix garanties de recuperació, al menys tal es desenvolupa el problema. Els protagonistes del problema són garantia de retorn esplendent? El tema demana tres solucions: a) la dignitat del protagonista, b) el nivell de l’esport de competició i c) un model de club  de futur.

MESSI UN TSUNAMI ESPORTIU SOCIAL I HUMÀ

 La humanitat és un tot global en el que les accions de cada persona hi deixen marcada la seva petja. No n’hi cap que no sigui creativa encara que moltes passin desapercebudes per la majoria, però malgrat el desconeixement, incideixen en el dibuix de la imatge. Hi ha petjades, que per raons de popularitat marquen amb més intensitat, provoquen situacions emmetzinadores d’una realitat que cal  revitalitzar. La seva repercussió social depèn de la magnitud internacional de la imatge rebutjada. La petjada causant del rebuig es possible que operi amb voluntat solidària, desitjant a l’entitat una sortida brillant. El desig pot ser irrealitzable si no hi ha oblit possible de les bondats forjades per la petjada que se n’aparta. Estem davant d’una realitat que afecta milers d’afiliats perquè l’entitat ha rebut el suport de milions de petjades alienes a l’entitat però enamorades de l’activitat social que desenvolupa. Un autèntic tsunami en el món de l’esport, la figura de Messi. Els efectes del tsunami com afectaran al personatge i a l’entitat protagonista? Un problema esportiu amb incidència social i humana. La solució ha de ser solidària en la vessant dels sentiments però urgeix la participació de persones intel·ligents. Si la intel·ligència solidària la hi posen el protagonista i l’entitat, la solució serà positiva i exitosa independentment de la continuïtat o retirada que es produeixi. Penso que la millor i més intel·ligent hauria de ser la continuïtat, que esborraria les petjades no desitjades per les dues parts. Però aquest tsunami esportiu no afecta només a les dues parts, hi ha més afectats i possiblement afectades. La solució pot venir d’una intel·ligència aliena a les dues parts,  que segurament urgeix el tsunami. Són aquestes situacions les que palesen la salut de la humanitat, perquè qualsevol problema afecta a la totalitat. Ser intel·ligent és indispensable però és més urgent que tant els afectats com els pensadors siguin fonamentalment persones íntegres i dignes. Sense dignitat els problemes no se solucionen, s’agreugen. I aquest és el perill del problema, que comento, que hi treu el nas, al menys per una part, el problema econòmic, que si esdevé protagonista la solució a curt i a llarg termini, serà una utopia. Personalment penso, que les persones intel·ligents per solucionar els problemes, hi són. I en el món de l’esport hi ha molt bons pensadors, que no necessàriament practiquin algun esport.

EL GENI ESPORTIU UN VALOR CREATIU

El dia 21 d’agost d’enguany vaig escriure en el meu bloc  “un avi que estima l’esport” l’article UN TÀNDEM QUE PODRIA MARCAR HISTÒRIA ESPORTIVA. Em basava en el que Koeman i Messi han significat en la història del Barça. Pensava que una bona entesa entre els dos cracks podia ser el secret per recuperar l’espai de privilegi perdut acabada la temporada amb una derrota molt dolorosa. He seguit amb atenció aquesta setmana els moviments del Barça i francament em fan dubtar perquè la solució es farà esperar molt. Pensant-hi, he arribat a la conclusió que el primer pas havia d’haver estat la dimissió de tota la directiva i convocar eleccions. Un segon pensament m’ha port a trobar una greu errada començar per la venda de jugadors, un greu error que hi té molt a veure en el conflicte plantejat per Messi. Contractar un nou entrenador sense un programa clar de futur. Començar la temporada 2020-2021 amb la mateixa junta ho trobo molt poc intel·ligent. I no m’estranya la situació creada per Messi, que em porta a pensar que només està en la mà dels socis poder-lo convèncer per continuar col·laborant en una urgent resurrecció. Crec que és indispensable la seva presència al club no només com a jugador sinó amb una missió pedagògica i psicològica molt significativa, que el seu nom no deixi de ser un reclam internacional. Reconec que amb els anys i amb la seva manera de moure`s en el camp físicament no és el dels anys d’èxits, però la seva intel·ligència, perquè la forma com ha actuat, ha demostrat que és una persona que pensa i sap el que vol. He intuït que  les primeres passes del nou entrenador no trepitjaven el terra que el Barça necessita. Penso que Koeman s’ha equivocat començant amb l’eliminació de noms molt importants en el Barça dels grans èxits. I aquest detall no ajuda gens, més aviat genera desconfiança. Seran Messi i Koeman el geni creatiu d’una filosofia esportiva que torni el club a capitanejar les competicions del futbol nacional i internacional?. La resposta no la té l’actual directiva, la tenen els socis que de veritat estimen el futbol.

ENDAVANT BM GRANOLLERS!

 Si heu parat esment en l’escut del BM Granollers us heu adonat que porta un missatge de batalla amb les armes de l’esport al servei d’una bandera, la catalana, representant amb un ocell, una població, Granollers. I aquest escut creat els anys quaranta del segle XX. Un escut que proclama el valor de la persona. La postura del jugador recorda una manera d’atac de Vicens Vacca, jugador indispensable en aquell primer equip. Per què ho recordo? Senzillament perquè ahir, 21 d’agost de 2020, dos equips de Granollers de Divisió d’Honor en la lliga espanyola, van jugar la Copa Catalana d’handbol palesant que Granollers continua setanta cinc anys desprès del seu naixement ocupant el lloc d’honor que ha merescut sempre. El primer partit el van jugar les finalistes femenines i el segon els masculins. Les jugadores de l’handbol granollerí van donar una lliçó d’esportivitat i de qualitat amb un resultat d’un gran domini, guanyant per un aclaparador 41-22. El segon partit el Granollers el va perdre amb un resultat, crec, de dignitat, 25-32, quan en alguns moments em pensava que cauria amb un resultat d’escàndol. La qualitat, palesada a intervals, va donar els seus fruits els darrers minuts de la segona part. Així com en el partit de les noies vaig intuir un resultat possiblement d’escàndol al seu favor, intuïa que l’equip masculí seria el que el rebria, però sortosament no es produí malgrat perdre. Què  m’ho feia pensar? Per dues raons: primera, un atac massa tímid amb moviments de pilota que donaven molta facilitat a la defensa contrària i segon, els desplaçaments de jugadors que no causaven problemes difícils de defensar. I n’hi podem afegir una tercera: massa facilitats als contra atacs contraris. Però moviments massa espaiats de qualitat feien néixer l’esperança en un resultat honrós, com valoro que fou. Granollers capdavanter de l’handbol català, jugant entre els millors equips espanyols i participant en competicions europees. I allò que és moltíssim important, una excel·lent pedrera de jugadors i jugadores, característica defensada des dels seus primers anys. Fou per a mi un goig i una satisfacció visionar per televisió, mentre el meu cor animava a les jugadores i jugadors del BM Granollers que els setanta cinc anys no són de vellesa sinó de bellesa.. L’escut no el porten només en la samarreta, sinó principalment en el cor. És un escut de batalla, d’il·lusió per ser el millor i de força per superar els problemes. Amb l’handbol, Granollers al món.

UN TÀNDEM QUE PODRIA MARCAR HISTÒRIA ESPORTIVA

 Saber aprendre dels fracassos i de les derrotes és un signe intel·ligent de futur. El tàndem Koeman-Messi si es posa en marxa pot marcar una nova etapa històrica de  l’entitat i fins i tot superar-la. Però el primer pas és formar-la encara que es comenci continuant sent Messi jugador a les ordres de Koeman. Les paraules del nou entrenador el dia de la seva presentació em van convèncer. Amb Koeman, entrenador,  Messi, capità, el futbol del club català, té un horitzó, no gens llunyà, d’un nou resplendor. Per què? Senzillament perquè la filosofia manifestada pel nou entrenador palesa referències d’una convivència esportiva en el club, intel·ligents i respectuoses; perquè es té fe en la pedrera i cal potenciar; perquè palesa que les lliçons positives del passat la recolzen i potencia; perquè la consciència d’equip és bàsica i fonamental; perquè un treball sense alegria no és de futur; perquè d’un mal moment cal aprendre’n la lliçó; perquè s’ha d’estimar el club més que els diners. En aquesta nova temporada Messi pot esdevenir el millor Messi del futbol amb la seva filosofia de la pedagogia, tècnica i valor humà de l’esport. La seva vida en el món del futbol ha palesat una manera de ser, fer i estar que ara en el pas de jugador a mestre de jugadors caldria que el CF Barcelona desenvolupés amb la garantia del nou entrenador, gran jugador, i excel·lent pedagog esportiu. Penso que una nova directiva, coordinada amb un nou equip tècnic, ha estat el missatge directe de la golejada encaixada, que amb Koeman i Messi, fins en el fracàs el Barça demostra ser un gran club. Estic convençut que Messi ha de començar una nova etapa en el món del futbol, perquè l’edat i sobre tot el físic, arriba un moment que aconsellen un canvi. És veritat que Messi te qualitat per jugar fins els quaranta anys o més, però també ho és que el seu físic li farà veure que li falten facultats per mantenir la classe. Crec que li ha arribat el moment de retirar-se prudentment i intel·ligent actuant cada vegada més de pedagog que de jugador dominant. Seria una llàstima perdre aquest nou futur que començaria amb el que ha estat el millor jugador del món i el tècnic holandès enamorat del Barça. Tenen els dos intel·ligència i amor al futbol per entendre`s. L’afició ho aplaudirà perquè és intel·ligent, la direcció ho recolzarà des d’un segon terme prudent i eficient. La premsa ha de col·laborar amb un treball constructiu amb valoracions positives dels èxits i de les errades. Les errades no es corregeixen, criticant sinó construint. He estat molt crític amb el Barça, però penso que la nova orientació és el camí i ho serà si la nova junta és fidel al ideal barcelonista amb una política esportiva amb visió de futur.

PERDRE AMB DIGNITAT ÉS UN VALOR SUBLIM

 No m’agrada perdre però el saber perdre m’ha fet més solidari i entendre el valor de l’esport. L’esport és una activitat humana controlada per la llibertat perquè la seva evolució depèn de la intel·ligència, la racionalitat i la emotivitat. Conseqüentment la qualitat estarà condicionada per la integritat de l’esportista en les diferents situacions de la seva acció. La relació pensament i sentiment amb l’estat físic condicionarà la resposta. El rendiment no es el mateix en moments d’eufòria que en els de pessimisme o angoixa. Mantenir en cada moment el control de la qualitat humana és fonamental per a un rendiment satisfactori. Dissortadament la qualitat humana hi té molt a dir en la debacle del Barça a Portugal on el club d’Europa amb el pressupost més alt, segons un excel·lent periodista, ha acabat convertit en una broma de mal gust. Perdre   l’eliminatòria per un 2-8 fa pensar i molt perquè tanca una fase de dotze anys de grans èxits amb una demostració d’ineptitud. Què em diu aquesta derrota? Senzillament que no es pot anar pel món amb un ego d’un orgull exagerat de ser el millor, donant entendre que es pot guanyar sense baixar de l’autocar. I aquest orgull s’emparava amb èxits inoblidables que no es van saber consolidar amb una continuïtat intel·ligent i racional. Hi ha un tema que és central i no vull culpar al protagonista sinó al seu entorn. Un futbolista genial no és una garantia segura d’èxit. I no culpo a Messi sinó als que l’envoltaven, l’aplaudien exageradament, i als que li han fet el llit i una mica també a ell. Però anem a pams. La gestió de la directiva del club i la part tècnica s’escudava encara abans del partit de tenir en les seves files el millor del món. Però no mesuraven que ja porta una pila d’anys i que sorgeixen noves figures. I a les portes del partit fantasma l’entrenador deia que la figura del partit contrari, sent molt bo, era superat per Messi, preveient que portaria el Barça a la victòria. No he vist el partit, però l’entrenador alemany abant match confessà que havien treballat el tema Messi, però que no desvetllaria res, ja es veuria en el partit. Total el gran favorit 2 i el que no ho era 8. Per què es produí aquest resultat insultant? Senzillament massa jugadors van saltar al terreny de joc tocats per la política del club procurant vendre jugadors per  problemes econòmics, sembla ser. I aquesta política provocà la derrota en un equip que ratllava un promig d’edat de trenta anys. I només hi faltava la ironia que un jugador del Barça cedit a l’equip contrari fes dos gols als seus companys. El jugador més car dels darrers i que el club  necessitava vendre per recuperar diners. Tota una ironia. La política del club convertida en el seu botxí. Totes les masses piquen i les mès exagerades acaben fent mal. Francament perdre el partit en qüestió és una indignitat. Ser el més ric i tenir en les teves files el millor jugador del món no és garantia d’éxit. Aquestes garanties han estat la creu de dotze anys de bon futbol.