NÉT ESPORTISTA, IL·LUSIÓ DE L’AVI

L’avi-nen no sabia què era l’esport,
invàlid de naixement, un metge va fer el miracle.
Pujar el cim del Puigpadròs català
fou corona d’un somni mai tingut.
A l’avi amic de l’esport
el somni li encomenaren infants.
Esquiar, pujar muntanyes i patinar sobre gel,
assignagtura apresa en l’aula dels mestres, nens i joves.
Visquè l’esport per immersió
i alumnes seus assoliren medalles de l’elit.
Avi, amb més de vuitant anys,
viu l’esport en la il·lusió dels ulls del nét,
cadet del BM Granollers,
club dels amors de l’avi.
L’imagina jugant Jocs Olímpics.
Els somnnis són sovint missatgers de futur.
El nét jugant a la pista,
l’avi assegut a la grada,
duo ple d’il·lusions,
il·lusions del joc de la vida  

XV TORNEIG DE NADAL NARCÍS OLIU, DE BORDILS

Partit final, categoria cadets BM Bordils-BM Granollers 30 -39

Per circumstàncies de la vida, l’avi que estima l’esport, va poder seguir en directe aquest partit, que li feia molta il·lusió perquè hi juga el seu nét. L’equip, dirigit enguany per Bernat Barbany, nét de qui fou “el pasmo del Vallès”, oferí una imatge molt millorada. Un equip lluitador, conjuntat i coordinat, amb jugades que poden signar jugadors de categories superiors. El BM Bordils va oferir ressistència la primera meitat de la primera part, i quan els de Granollers assoliren la primera avantatge de dos gols esdevingueren els dominadors del resultat que no perillà en cap moment. És veritat que tenien davant un equip molt lluitador, tal vegada massa confiat en la força d’alguns dels seus jugadors, però que a mesurea transcurrien els minuts la diferència de gols augmentava i donava confiança i serenitat. Un bon partit, ben plantejat, amb la circumstància d’un porter molt inspirat, amb aturades magistrals que minvaven la moral dels contraris i millorava la dels seus. L’avi des de la banda seguia molt atentament el joc i parava una atenció especial en com dirigia l’equip l’entrenador amb detalls que denotaven que sabia guanyar-se la confiança dels seus jugadors. Amb aquesta victòria, el BM Granollers assolia la tercera del XV Torneig. L’avi que estava molt atent al seu entorn escoltà com un grup de nois parlaven de la millor qualitat de l’equip de Granollers en relació amb els altres participants. Per alló de promocionar, els responsables dels bar acceptaren la proposta de vendre exemplars del darrer llibre BM BGranollers, camí d’una filosofía, que interessà al BM Bordils. Cal remarcar la germanor existent no només entre els jugadors, sinò també entre els pares i acompanyants de l’equip que a la vegada que aplaudien les bones jugades dels seus, a l’hora de dinar també compartien taula entre ells amb una verdadera convivéncia esportiva. El BM Granollers amb els clubs de la federació catalana, una norma de la seva filosofía esportiva. Excel·lent manera d’acabar l’any 2014 i una injecció per començar el 2015.

BM GRANOLLERS, SOTSCAMPIÓ ASOBAL.

CF Barcelona 37 – BM Granollers 26.-L’avi que estima l’esport va seguir el desenvolupament del partir fins a quinze minuts del final, perquè altres preferències culturals el demanaven. Va gaudir molt del joc del seu BM Granollers de la primera part, encara que estava convençut de la victòria del Barça, però el seu equip li va fer crèixer les esperances d’un nou Granollers victoriós. La distància final assolida pel Barça en els darrers vint minuts del partit es degueren clarament a una superioritat de reserves, perquè, és veritat, la plantilla del Barça la formen dos equips titolars. Aquest és un tema quina filosofía mereix un tractament en profunditat de cara a les noves orientacions deportives internacionals. L’avi així ho pensa i és tema que està estudiant. Però malgrat la diferència el BM Granollers fou un molt digne finalista. El seu segon equip de la plantilla necessita un xic de temps, possiblement un parell d’anys, però de fusta n’hi ha i bona. Del partit, l’avi s’estirava els cabells davant la pèrdua de pilotes que propiciaven contraatacs mortals de necessitat. El contraatac del Barça és fulminant. Els  anys bons del Granollers també ho eren i ho tornarà a ser. I l’entitat vallesana hi té molt a dir en la filosofía de futur de l’esport de l’handbol. Malgrat tot, l’avi està molt content de la trajectòria de l’equip dels seus amors i un sotscampionat no és un guardó petit. És important i felicita a l’equip. Està convençut que la línea ascendent no es trencarà i el BM Granollers formarà part de l’elit mundial. Les esperances les hi té totes i els mimbres per assolir-ho també hi són. Amb la pedrera que té, el BM Granollers continuarà entre els millors.

BARCELONA-GRANOLLERS 43-28

L’avi que estima l’esport va veure per internet el partit. L’importava el joc del seu equip el Granollers. A la primera part estava trist pel resultat, però content per un altre motiu, creu en el Granollers i les grans derrrotes construeixen els grans equips. El Granollers, ja ho és de gran a nivell Asobal,     però ha de crèixer més a nivell internacional i l’avi va arribar a la conclusió que el seu equip hi està en el camí. En el partit hi van jugar dues forces psicològiques molt potents en els dos conjunts. El Barça no podia decebre els seus seguidors desprès de la derrota a Polónia, i  no va decebre, el Granollers saltava a la pista amb la preocupació de demostrar un gran nivell, i així com en el Barça esdevinguè positiu en el Granollers negatiu i agreujat per dues circumstàncies, sobre tot a la primera part, la gran actuació del porter barceloní que creava dos efectes, contraatacs a favor i nerviosisme al contrari que errava pilotes que normalment no erra. El resultat de la primera part no presentà el Granollers verdader, 23-10 és massa diferència. La segona fou més normal amb un 20-18, que palesa un joc més igualat. I en aquesta, el Granollers fou l’equip que és i que camina ferm per consolidar-se en l’èlit internacional. És el Granollers amb que es queda l’avi que estima l’esport. I mentre el partit avançava una idea s’apoderava de l’avi: no entenc, es deia, com amb la pedrera que té el Granollers no gaudeix de més jugadors d’un gran nivell? Què no es fa i què es fa malament. Pensa que és un tema a meditar per assolir aquell gran equip que l’aficionat destja. La intel·ligència pot vèncer al diner. I a Granollers la intel·ligència hi és. Què falta, doncs?. Pensem, però animem als jugadors, que també hi tenen molt a dir i a aportar. La segona part del partit van palesar el joc de la gran esperança i d’un futur força proper. Endavant, i que ressoni fort el crit de guerra: PIT I COLLONS.

 

EQUIP DEL MEU NÉT

Cadet Vallbona del BM Granollers.

JOAN BARBANY PUJOL

Una vida dedicada a l’handbol

L’espai tranquil Barbany, amb un grup d’amics de l’handbol i sobre tot del Joan, fou escenari, en el marc de la celebració del 70 aniversari de l’handbol a Granollers, d’un record homenatge a qui fou una figura important en la història d’aquest esport a Granollers, a Catalunya i a Espanya. Joan Barbany era, en síntesi, un treballdor fidel i constant d’alló que estimava, la família, la ciutat i l’esport. El seu pare, que era un intel·lectual lliurat a la cultura li aconsellà: fill meu oblida la política i dedica’t a la família i a l’esport. Practicava l’esquí, el muntanyisme, el submarinisme, el tennis, la caça i sobre tot l’handbol. Excel·lí fonamentalment en l’handbol a 11, essent campió d’Espanya, dues vegades amb el FC Barcelona i dues amb el BM Granollers. Inicià l’activitat de l’handbol l’any 1944, cofundador del BM Granollers, bàsicament a 11, modalitat en la que assolí ser considerat número u com a capdavanter, rebent el sobre nom de “el pasmo del Vallès”, per la seva potència, dedicació, entusiasme i bon joc. Era un gran golejador. En el món de l’handbol, fou jugador, directiu, promotor i sponsor. Des de l’any 1942, que s’iniciaren els primers contactes amb el nou esport fins el dia del seu traspàs, sempre fou un treballador de l’handbol. No acceptà mai la presidència, encara que se’l reconeixia com “el president a l’ombra”. L’espai tranquil Barbany fou la pista esportiva del partit de la seva memòria arbitrat pel seu amic, l’avi que estima l’esport.

“BUFA EL VENT”, ESPECTACLE POÈTIC

Una il·lusió de l’Avi que estima l’esport”. Portar la seva poesia al camp de l’espectacle suposa per a l’avi un esport d’un valor afegit extraordinari. L’esport com a model de vida i la poesia essent la vida d’aquest esport. La integració de poesia i esport en l’essència de l’existència, la vida, és per a ell una activitat necessària perquè tothom es convenci on rau el fet globalitzador. La vida feta poesia i esport en el temps és efímera però sortosament la transcedència esdevè el seu objectiu. Ser transcendent en el temps és un mirall temporal que rep la seva llum del no temps, del gran silenci, del tot, de la globalitat, del ser tot u. L’avi en l’espectacle basat en el seu poemari hi intueix un camí globalitzador de la persona humana, que és en la seva integritat, paraula, música i  moviment (dansa). Cada expressió del llenguatge humà comporta poesia, música i  moviment, fins i tot en les accions més senzilles i humils. La poesia, la música i el moviment són companys imprescindibles del ser humà. I viure poèticament és el model de l’expressió a través de la paraula, la música i el moviment. Les diferents maneres de caminar expressen variades actituds i desitjos (expressen, escolten, busquen – paraula, so, moviment). I darrere de tota aquesta expressivitat vital s’hi belluga el desig de transcendència, que culmina amb l’afirmació final de l’espectacle “en el regne de Déu (globalitat) tothom és JO”. L’avi volia un espectacle en el que les persones gaudissin, s’ho passesin bé i, a la vegada, enriquissin el seu Jo personal. I en l’assoliment d’aquest objectiu, tres artistes, tres grans artistes, Paco Asensio (paraula), Ernest Briceño (música) i Àgueda Murillo (moviment). Sense ells no hauria estat possible, ni a Granollers, el dia 9 de novembre, ni a Parets del Vallès, el dia 22 del mateix més. A Granollers l’assosserament de Frederic Roda i a Parets, el de Ramon Galera va contribuir a un valor afegit que reforçà la qualitat artística de la representació poètica. La imatge( facilitada per CEM Maria Grever) que acompanya aquest comentari correspon a l’assaig de Parets, una estona abans de la representació. L’avi fa ser molt feliç.