L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

diumenge, 23 de novembre del 2014

“BUFA EL VENT”, ESPECTACLE POÈTIC

Una il·lusió de l’Avi que estima l’esport”. Portar la seva poesia al camp de l’espectacle suposa per a l’avi un esport d’un valor afegit extraordinari. L’esport com a model de vida i la poesia essent la vida d’aquest esport. La integració de poesia i esport en l’essència de l’existència, la vida, és per a ell una activitat necessària perquè tothom es convenci on rau el fet globalitzador. La vida feta poesia i esport en el temps és efímera però sortosament la transcedència esdevè el seu objectiu. Ser transcendent en el temps és un mirall temporal que rep la seva llum del no temps, del gran silenci, del tot, de la globalitat, del ser tot u. L’avi en l’espectacle basat en el seu poemari hi intueix un camí globalitzador de la persona humana, que és en la seva integritat, paraula, música i  moviment (dansa). Cada expressió del llenguatge humà comporta poesia, música i  moviment, fins i tot en les accions més senzilles i humils. La poesia, la música i el moviment són companys imprescindibles del ser humà. I viure poèticament és el model de l’expressió a través de la paraula, la música i el moviment. Les diferents maneres de caminar expressen variades actituds i desitjos (expressen, escolten, busquen – paraula, so, moviment). I darrere de tota aquesta expressivitat vital s’hi belluga el desig de transcendència, que culmina amb l’afirmació final de l’espectacle “en el regne de Déu (globalitat) tothom és JO”. L’avi volia un espectacle en el que les persones gaudissin, s’ho passesin bé i, a la vegada, enriquissin el seu Jo personal. I en l’assoliment d’aquest objectiu, tres artistes, tres grans artistes, Paco Asensio (paraula), Ernest Briceño (música) i Àgueda Murillo (moviment). Sense ells no hauria estat possible, ni a Granollers, el dia 9 de novembre, ni a Parets del Vallès, el dia 22 del mateix més. A Granollers l’assosserament de Frederic Roda i a Parets, el de Ramon Galera va contribuir a un valor afegit que reforçà la qualitat artística de la representació poètica. La imatge( facilitada per CEM Maria Grever) que acompanya aquest comentari correspon a l’assaig de Parets, una estona abans de la representació. L’avi fa ser molt feliç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada