L’avi-nen no sabia què era l’esport,
invàlid de naixement, un metge va fer el miracle.
Pujar el cim del Puigpadròs català
fou corona d’un somni mai tingut.
A l’avi amic de l’esport
el somni li encomenaren infants.
Esquiar, pujar muntanyes i patinar sobre gel,
assignagtura apresa en l’aula dels mestres, nens i joves.
Visquè l’esport per immersió
i alumnes seus assoliren medalles de l’elit.
Avi, amb més de vuitant anys,
viu l’esport en la il·lusió dels ulls del nét,
cadet del BM Granollers,
club dels amors de l’avi.
L’imagina jugant Jocs Olímpics.
Els somnnis són sovint missatgers de futur.
El nét jugant a la pista,
l’avi assegut a la grada,
duo ple d’il·lusions,
il·lusions del joc de la vida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada