CF Barcelona 37 – BM Granollers 26.-L’avi que estima l’esport va seguir el desenvolupament del
partir fins a quinze minuts del final, perquè altres preferències culturals el
demanaven. Va gaudir molt del joc del seu BM Granollers de la primera part, encara
que estava convençut de la victòria del Barça, però el seu equip li va fer
crèixer les esperances d’un nou Granollers victoriós. La distància final
assolida pel Barça en els darrers vint minuts del partit es degueren clarament
a una superioritat de reserves, perquè, és veritat, la plantilla del Barça la
formen dos equips titolars. Aquest és un tema quina filosofía mereix un tractament
en profunditat de cara a les noves orientacions deportives internacionals. L’avi
així ho pensa i és tema que està estudiant. Però malgrat la diferència el BM
Granollers fou un molt digne finalista. El seu segon equip de la plantilla necessita
un xic de temps, possiblement un parell d’anys, però de fusta n’hi ha i bona.
Del partit, l’avi s’estirava els cabells davant la pèrdua de pilotes que
propiciaven contraatacs mortals de necessitat. El contraatac del Barça és
fulminant. Els anys bons del Granollers
també ho eren i ho tornarà a ser. I l’entitat vallesana hi té molt a dir en la filosofía
de futur de l’esport de l’handbol. Malgrat tot, l’avi està molt content de la
trajectòria de l’equip dels seus amors i un sotscampionat no és un guardó
petit. És important i felicita a l’equip. Està convençut que la línea ascendent
no es trencarà i el BM Granollers formarà part de l’elit mundial. Les
esperances les hi té totes i els mimbres per assolir-ho també hi són. Amb la
pedrera que té, el BM Granollers continuarà entre els millors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada