SUBCAMPIÓ D’EUROPA DE RAQUETES DE NEU

Rafael Parès Teixidor, nascut a Berga l’any 1983 forma part de la Selecció Catalana de Raquetes de Neu, que enguany s’ha classificat subcampió mundial. També ha estat Campió de Catalunya i practicant dels esports de muntanya. La Selecció Catalana de Raquetes de Neu està englobada en la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Reconeguda per la Federació Internacional que li permet competir internacionalment i tant la Selecció Masculina com la Femenina han assolits el Campionat Europeu. En una entrevista, Rafael Parès ha afirmat taxativament que “allà on anem tothom ens reconeix com esportistes de Catalunya, no d’Espanya”. Una demostració més de l’arrelemanet internacional de l’esport català. Curiosament l’esport RAQUETES DE NEU és una pràctica de desplaçament de més de 3000 anys d’antiguetat. D’una necessitat de supervivència, com altres esports, ha esdevingut una activitat lúdica amb els avenços corresponents en relació al material esportiu d’avui amb els dels temps prehistòrics. On es va implantar més en el doble concepte fou a Amèrica del Nord. Catalunya té una geografía propícia i a la Vall de Núria s’hi celebren activitats i competicions d’aquesta modelitat.

BIKE TRIAL

Aquest mes d’agost se celebra el Campionat del Món a Galícia i els diumenges 17 i 24 es disputaran dues proves més, una a Òdena (Catalunya) i l’altra a Tanvald (República Txeca). Catalunya és capdavantera en aquesta modalidat esportiva havent assolit títols per nacions i també individuals en els campionats del món, com els anys 2010 i 2012, campiona per paísos.

Aquesta modalitat que és la germana del Trial de motos en bicleta va néixer els anys 70 del segle passat entre Sabadell i Sant Feliu de Codines. El primer nom fou el del TRIALSIN. L’any 1986 se celebrà el I Campionat Mundial i el 1992 neix el BIKE TRIAL i es funda la BIKE TRIAL INTERNATIONAL UNION, de la que Catalunya n’és membre amb l’entitat ASSOCIACIO CATALANA DE TRIAL i Espanya també hi pertany. Els millors pilots mundials han sorgit a Catalunya.

SUPORT A L’ ASSOCIACIO CATALANA DE TOUCHE

Avui, 8 d’agost de 2014 s’està jugant a Gal·les el Campionat Europeu de Rugby Touch amb la participació de Catalunya, membre de la Federació Internacional d’aquest esport, amb una selecció mixta. La Federació Espanyola n’és també membre i ha mogut els fils per fer-ne fora la catalana amb una raó tan convincent com és el nombre reduit de practicants insuficient per a dues nacions. Només una falsa esportivitat i una raó política antidemocràtica pot actuar d’aquesta manera. Catalunya està avisada, que una vegada jugar els campiuonats europeus, será acomiadada de la Internacional amb la incoherència que que no tots esl membres són federacions estatals, sinò algunes de nacions sense estat, com Escòcia, Gal·les i Anglaterra i les Illes Cook. Òbviament l’ACT amb el recolzament de la Plataforma proseleccions esportives catalanes mouen fitxa per demostrar la seva licitud i legalitat i com ha estat des de la seva acceptació l’any 2009 una enitat complidora dels seus deures amb la Internacional. Una oportunitat més per fer pinya tots els amants de Catalunya i el seu esport per recolzar la continuitat de l’ACT. Seria bo que  inundèssim de cartes la Plataforma perquè les fes arribar a la internacional. Penso i n’estic segur que aquesta acció és important no nomès per defensar la continuitat internacional del Touch Català sinò també com un argument més en favor de la indepenència de Catalunya. El treball, l’esport i el servei que ha fet l’ACT s’ho mereixen. Estic preparant la carta que dirigirè a la internacional, fent-ne a m’a una còpia a la Plataforma. La publicarè en aquest bloc i en el meu facebook.

ATAC ESPORTIU CONTRA CATALUNYA

L’Associació Catalana de Touch, una modalitat del Rugby, participa del 7 al 10 d’agost a Gal·les, en el Campionat Europeu, per la seva condició de Federació acceptada per la Internacional amb dret a participar en totes les competicions internacionals. Enguany també hi participa la Federació Espanyola. La catalana s’hi va inscriure amb un equip mixte, tres nois i tres noies i l’espanyola, evitant l’enfrontament amb Catalunya amb  un  equip masculí i un de femení. Però amb la seva deportivitat ha aconseguit que la  Internacional expulsès Catalunya, una vegada, celebrat l’Europeu. Argument: “Catalunya és una regió d’Espanya i que el nombre d’equips i jugadors de Touch és petit en dues nacions”. Una raó que honora a la qualitat democràtica de la Internacional baixant-se els pantalons davant un argument feble i contradictori. D’entrada presenta Catalunya com una regió i acaba afirmant el nombre escás d’esportistes en les dues nacions. Bravo, per la Internacional i per l’Espanyola. Per més inri l’espanyola encara no hi pertanyia de ple dret, diem que estava en situació de proba. On rau la irregularitat? Si Catalunya no hi té dret, perquè no se l’espulsa abans? Per por a l’enrenou internacional que certament hi haurà. L’ACT portarà a terme una   campanya entre les nacions participants amb el lema CATALUNYA WANTS TO PLAY en la que explicarà els motius de la seva expulsió, motius antidemocràtics d’una política que margina les persones. L’ACT era membre de ple dret de la Internacional desde l’any 2009, abans que Espanya. Desitjo que la internacional recapaciti davant una acció política antideportiva i antidemocràtica. Un argument més del moviment anticalà. L’esport amb Catalunya, camí de la independència i aconseguí que per l’esport espanyol sigui un honor competir amb Catalunya. We can.

LA INTERNACIONALITAT DE L’ESPORT CATALÀ

El títol no es refereix al coneixement de l’esport català dels grans esdeveniments, com Jocs Olímpics i Campionats Mundials de Futbol. El títol aquest és molt més important. Existeixen vint-i-una modelitats esportives que poden participar en totes les competicions corresponents, internacionals i mundials perquè tenen el reconeixement de les respectives federacions internacionals. I la relació continuarà perquè LA PLATAFORMA PRO SELECCIONS CATALANES  i la UFEC hi treballen amb intel·ligència i constància. Les federacions internacionals catalanes corresponen als següents esports: Raquetes de neu, Beach tennis, Dards, Futvòlei, Tamborí, Bike Trial, Touch, Futtennis, Curses de muntanya, Futbol Sala, Patinatge, Pitch and Putt, Worfbal, Raquetbol, Fisic-culturisme, Twirling, Bowling, Futbol Australià, Fistball, Rugby lliga i Ball esportiu. La meva intenció és presentar-les totes, com també els seus èxits i com treballen. La informació me la faciliten les wbs de Plataforma pro seleccions esportives catalanes, l’UFEC i a mesura que les conec, les pàgines dels respectius esports. Aquestes federacions, que no ho tenen fàcil en el camp internacional si es troben amb la corresponent federació espanyola, són una base sòlida i ferma del camí que fa Catalunya cap a la inedpendència. L’ UFEC será present, com la Plata forma pro seleccions catalanes, en un  espai visible en la formació de la V en proper 11 de setembre. L’esport català se sent independent.

SEGUIMENT DEL NIÇA-BARÇA PER L’AVI QUE ESTIMA L’ESPORT

La idea, que té l’avi dels partits de pretemporada, no li dóna massa importància al resultat. Diuen que són partits per conjuntar i ell no hi  creu perquè quan un jugador arriba al nivell més alt del futbol, la possibilitat d’entendre’s amb tots els jugadors ha de ser un dels valors que l’acompanyen. El compaginar amb el joc de l’equip depen del nivell d’intel·ligència de cada jugador i aquest nivell en els jugadors de primera línea s’ha de donar per fet. A l’avi els partits de pretemporada li serveixen per estudiar la capacitat intel·lectual,  passional i l’equilibri existent entre aquestes dues vessants. El partit del Niça-Barça el va trobar d’un nivell baig per equips d’elit. Per part dels jugadors del Barça no li va agradar l’excès innecessari de control de la pilota, acabant perdent-la, malgrat la capacitat  de regateig. Alguns jugadors, independent de la fama que els acompanya, n’abussaven. Les revistes esportives, algunes franceses i els llibres, m’ensenyaren que un bon jugador ha de saber estar en el terreny de joc, i es demostra amb  el domin  que té cada instant de qui controla la pilota i de la col·locació dels jugadors del seu equip. Em va fer la impressió que poc els importava aquesta condició sobre tot a l’hora del passi que generalment mai anava dirigit al més desmarcat i causava moltes pèrdues de pilota. Aquesta circumstància em va demostrar que no hi ha prou confiança perquè a l’hora del passi es buscava la figura reconneguda, no el jugador millor situat. I aquest fet es va produir força vegades. Li direu que és molt negatiu i que no para esment en les bones. Res més lluny, però el que ssucceía era que les bones es perdien per mal acabades i sobre tot els xuts, a porta, massa mal dirigits i descontrolats. Enten que en l’evolució del partit hi juga molt l’estat psicològic del jugador. Precisament estudiar aquesta condició de cada jugador ha de ser obligadat en els entrenaments i col·loquis abans i post partits. Malgrat tot, el Barça li va agradar i no creo que els crakcs encara de vacances ho fessin millor. Dintre dels temes no li agraden, un, responsabilitat de la premsa televisada. Excès de paraules alienes al que s’està fent, anant-se’n com diuen els castellans “por los cerros de Úbeda”. Per exemple, els locutors van ser molt poc  respectusos amb l’himne cantat del Niça que fou impossible escoltar malgrat l’nterès que hi va posar l’avi. Una falta de respecte als oients i una falta de respecte al Niça. Perquè no actuaven igual quan una veu femenina va cantar l’himne del Barça? També critica la conducta dels tècnics que van moure els equips abans de finalitzar el cant de l’himne del Barça. En les transmissions esportives l’avi hi trova un excès de paraules alienes al partit i una conducció expressiva massa deficitària. L’avi, sovint, treu la veu i gaudeix només seguint el moviment dels jugadors que és alló veritablement important d’un equip.

L’AVI QUE ESTIMA L’ESPORT VOL UN BARÇA MÉS CATALÀ

Les competicions que són ja a la vista desperten l’interès de l’avi per dues raons: a) la seva catalanitat i b) la seva deportivitat. Però concretament  el club més representatiu,  ho és més pel nom de Barcelona, que no pas pel de Catalunya. Aquesta vessant catalana em faria més feliç si es traduís en la parla de jugadors i tècnics. Hi ha jugadors que han donat exemple, com Beriguistain i Bakero. No dubto de la qualitat tècnica del nou entrenador, Luis Enrique, i del director esportiu, Andoni Zubizarreta, però si com diu l’adagi castellà que hom “no és de donde nace sino de donde pace” seria bo que ho demostrèssin. És incomprensible, que un jugador, que porta anys en el club, com Messi, no hagi après el català.  Va arribar quan encara era un nen. Per aixó s’enten menys. Comprenc que pel fitxatge no ha de ser una condició sine qua non, però sí que el club hauria de treballar millor aquesta vessant. I enguany el català sembla ser que no hi tindrà gaire presència en els partits. Referent a la deportivitat hi ha dues notes que no m’agraden, 1.- que es fitchen bàsicament estrangers i 2.- que la pedrera tindrà una representació  minsa, no conforme al que se’n diu filosofía de la Masia. Però n’hi ha una tercera que encara em plau menys i té relació amb la premsa. Es diu que l’entrenador vol un Barça difícil de controlar i no em canso d’escoltar els mètodes que assaja l’entrenador per assolir-ho. Si es donen a conèixer, abans de començar, les tècniques trencadores, quin problema tindran els contraris per assajar el seu contracop. La millora i el progrès tècnic i tàctic, ben vinguts sien, però l’espectador no té perquè conèixer-ho abans dels partits, perquè a leshores, quina sorpresa descobrirà? M’agrada, però, aquest esperit de l’entrenador d’investigar i inventar esperant poder felicitar-lo cordialment al final de temporada pel joc desenvolupat i pels èxits, encara que no tan necessaris, assolits. Desitjo un Barça campió però amb un joc i esportivitat renovadors, intel·ligents i ben execcutats.