MUNDIALITZAR LA LLIGA DE FUTBOL ESPANYOLA

La promoció de la Marca Espanya necessita amb urgència una nova imatge i en aquesta epopeia el futbol n’ha estat escollit com el millor missatger. Però la posada en marxa d’aquesta empresa és una clara contradicció i desmenteix que el paper de Catalunya trenca la societat quan dos equips catalans han estat els escollits en aquesta primera aventura: FC Barcelona i el CF Girona. Una curiositat en aquesta promoció ens la dóna el nom del màxim avalador, Javier Tebas, ex-militant de Fuerza Nueva i President de la Lliga de Futbol Professional. I, coses de la vida, aquest personatge fou que va dir que si Catalunya esdevenia independent el CF. Barcelona no tindria lloc a la Lliga Espanyola. Políticament no el volen, promocionalment és imprescindible, però no sol, sinò acompanyat d’un altre equip català. Que la Marca Espanya necessita un reciclatge urgent de cara el món, no és cap secret. Però què pensarà Junker quan s’assebenti que Espanya necessita Catalunya per promocionar-se i precisament en l’etapa en que  mundialment la independència va guanayant terreny? El poder del futbol, li contestaran. Personalment penso que l’esport és un poderós avalador i lògicament s’ha d’aprofitar. I m’agradaria molt que aquest partit posès al primer pla internacional Espanya i Catalunya. En una etapa política de la pell de brau d’una forta feblesa democràtica, demanar a Catalunya que esportivament promocioni la seva imatge al món, penso que és un d’aquells miracles de la naturalesa i de la història que reordena la convivència mundial de la humanitat. L’ humanisme, base essencial, de la conviència, reclama el reconeixement mundial dels drets naturals de les persones i un d’ells és el dret a decidir. I en aquesta circumstància es donen la mà, dos drets el d’Espanya i el de Catalunya. Portar a Amèrica un partit de Lliga suposa l’alicient del deure de guanyar, que no té un partit que no és de competició. Però darrere de la promoció de la Marca Espanya no s’hi amaga res més? Penso que sí. Espanya necessita molts diners perquè les seves arques estant en bancarrota i el futbol és una excel·lent fàbrica de fer­-ne.

I em fa pensar en una altre idea, la possibilitat de convèncer a la FIFA d’organitzar una lliga mundial que seria un bon reclam per les inversions de les multinacionals. I  precisament aquesta idea és la que em fa pensar que sense una reglamentació reciclada de l’esport, també econòmicament, aquesta mena de partits no ajudarien a la pau mundial. Futbol mundial, sí, però un futbol econòmicament humanista que treballi pel respecte de la dignitat humana de tots els ciutadans sense exclusions. Estic convençut que l’esport, i concretament el futbol, pot aportar una gran tasca, però per començar s’ha de reciclar humanament a Europa. Si és així, endavant la idea. Si no ho és, ella, tota sola, es desintegrarà. Personalment defenso un esport per un món millor. Però el primer pas és que totes les persones tinguin consciència que també els afecta a elles. Hi ha un greu fenòmen que ho demana. El camvi climàtic. Podrà el futbol conscienciar-ne tota la humanitat?. Si és així, mans a la feina.