L’amistat companya sempre en l’alegria i el dolor

La mort d’un familiar o d’un amic i molt més quan es pot dir, jo ho era d’ell, sempre desperta els sentiments més íntims i aflora les emocions del cor més  doloroses. Quatre amics que viatjaven en cordial amistat com la festa personal de poder gaudir de vells moments de la vida i particularment quan qui els promocionava era l’esport de la seva ànima, l’handbol. Com a membre de la família de l’handbol granollerí el més cordial condol per què és en la mort on es palesa la veritable realitat de la vida i també del joc. Dos dels quatre amics se’ls emportà l’accident de cotxe, els altres dos ferits, estic convençut que en un primer moment haurien preferit ser companys dels dos amics en l’altre vida. Al dos ferits la força de l’amistat esdevindrà una medecina, que en el record els farà companys en la lluita de l’esport per la vida. Martí Batallè i Xavier Pocurull l’ùltim gol us ha fet eterns. Pau Navarro i Òscar Ollé per formar part del nou club dels vostres amics n’heu de fer més de gols en el partit de la vida. Però els vostres gols, com els dels vostres amics, portaven en la pilota, una paraula:amistat. És el que dóna un valor afegit de dignitat. A les famílies dels quatre amics valor en el joc de la vida, una lliçó d’humanisme al vostre poble i als pares, encara que amb llàgrimes als ulls, no dubtin mai del poder sublim d’una verdadera amistat, apresa segurament en la intimitat de la llar. La gran familia de l’handol Granollers, torna a estar de dol. La mort és germana de la vida que acompanya als homes i dones fins a l’assoliment del seu destí definitiu, aquell destí que en el fons de l’ànima tothom desitja. La mort és l’àrbitre del joc de la vida i quan el reglament de l’existència senyala el final del partit l’àrbitre ha de pitar el final. Alegria dels que han guanyat, el Martí i el Xavier i l’alegria dels que han d’assolir encara la victòria, el Pau i l’Òscar.

I tota la familia de l’handbol Granollers, amb llàgrimes als ulls però aplaudint el mèrit del seu joc. Un detall, l’handbol feu que els quatre jugadors descobrissin el seu jo. És el millor mèrit de l’esport. Des de la meva fe, que repossin en pau el Martí i el Xavier i que juguin l’esport de la vida esperançats el Pau i l’Ôscar. I que el BM Granollers continui la seva extraordinària tasca de formar excel·lents jugadors de l’esport de la vida. Saber plorar aquells que ens han deixat, recordar-los i homenatjar-los en els seus partits i activitats és medalla d'or de la dignitat històrica i un trofeu que tots elss socis els hi agrada fer present en el seu cor en les festes esportives. La mort no és enemiga de l'esport, és standart de la seva grandesa humana.És l'ahir d'un avui per ser gran demà.