Personalment penso que l’esport no té valors, necessita que
els tinguin els seus fidels seguidors. Els valors defineixen la qualitat de les
persones i aquesta qualitat es manifesta a través de les seves accions i
paraules. El futbol no es practica perquè és digne sinò perquè mitjant el seu
exercici la persona pot manifestar la seves qualitats i la seva dignitat. La
qualitat del futbol i dels esports és útil per palesar els valors que el
deportista defensa. Els valors bàsicament són psíquics però n’hi un que és
material i que no fa cap favor a la dignitat de les persones com és la
valoració económica de l’esportista, valoració que massa sovint està molt
allunyada dels valors de la dignitat. Per què dedico aquest comentari a
Guardiola? Precisament pel sentit dels èxits esportius davant l’atac injust que
ha patit per lluir el llaç groc de la defensa dels polítics i ciutadans
empresonats. La indignitat de sancionar-lo deportivament per arguments
defensors d’idees de fidelitat al seu país en un país estranger, la història
l’ha convertida en un nou èxit com és la setena lliga de futbol nacional en el
seu palmarès d’entrenador a Catalunya, a Alemanya i darrerement al Regne Unit.
L’entrenador sancionat per idees respon al sancionador fent al seu equip campió
amb l’afegit d’abans d’acabar-se la competició. Pep Guardiola és un exemple de
dignitat humana perquè una sanció injusta no ha minvat la seva capacitat
esportiva i els seus jugadors han reforçat el seu mèrit. El Pep juga dos
partits. El professional de la seva feina i el vital, la veritat del seu país.
La seva és una lliçó de catedràtic humá de l’esportivitat que juga el partit de
la seva vida en el seu treball. Un entrenador català que ha internacionalitzat
la seva filosofia de director esportiu i ho fa i ha fet malgrat les llengües
envejoses que l’han injuriat en tots els nivells de convivència de l’estat
espanyol. Dissortadament la política nacional i mundial no és cap exemple de
bon respecte a la dignitat de les persones i és precisament aquest respecte dóna
més valor a l’anècdota deportiva. Que hi juga la sort, és veritat, que la
proclamació avançada de campió li ha donat la sort, no ho nego, però la sort
s’ha de buscar i el Pep com tots els bons entrenadors la busquen. És el jugador
que no cobra, però fa guanyar. No el conec personalment, però he trobat en
l’anècdota una lliçó de la importància de ser fidel a les pròpies idees malgrat
les circcumstàncies adverses i que enalteix la dignitat i fa digne el treball
que es desenvolupa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada