El Barça fora d’Europa és un fracàs?

En el món del futbol d’elit, perdre es considera un fracàs. Aquesta filosofia és destructiva no només de l’esportivitat sinò també de l’esport. Penso que el mèrit més important d’un equip rau en el fet de formar part dels millors i el perdre o guanyar ha de ser sempre considerat des d’el respecte a l’activitat i als esportistes. Vaig contemplar per TV3 l’espectacle esportiu Roma-Barça. I fou un autèntic espectacle en el que la Roma fou sempre superior al Barça i un continuat perill. El Barça no era el dels grans partits. Per què? Senzillament pèrquè no va saber plantar cara a una Roma molt il·lusionada, molt motivada i sobre tot molt lluitadora, fins al punt que en algun moment es va sobrepassar. Per posar-hi pau hi ha l’àrbitre. Penso que la Roma es va merèixer la classificació. És millor la Roma que el Barça en la mirada del ranking internacional?, no. Però el Barça té en les seves files un risc, massa seguretat en la seva figura genial. Els genis no tenen continuitat, són intermitents i ahir ho era. És la imatge que em va quedar del partit. I ho era perquè la Roma va sorprendre amb el seu plantejament i amb el seu coratge. Crec també que el tercer gol, el de la classificació, la defensa del Barça va fallar posicionalment i no va seguir com calia el curs de la pilota. Dissortadament l’equip català no va tenir continuitat en la seva arma básica, el màxim control de la pilota, control que perdia massa sovint per l’atent marcatge del contrari. La gran figura del Barça es passejava pel camp amb permís de la Roma i amb poca credibilitat al conjunt. Domini de la pilota, sí, però només domini, amb un atac inconsistent. I amb un arbitratge per a mis sense màcula, més aviat favorable. Malgrat el resultat no es pot parlar de fracàs, perdre o guanyar, és accidental, i ahir qui hi va guanyar va ser l’esport. En una Copa d’Europa, sobre tot en les fases finals no hi ha equips petits i davant diferències tècniques hi ha la força psicológica que impulsa i anima. I si el contrari no combat amb la mateixa motivació, i el Barça no la donava, té totes les de perdre, encara que, a vegades, la sort actúa de jutge. El tercer gol per a mi va ser una mica de mala sort, però la troba qui la busca. Va ser un fracssat el Barça? En cap de les maneres, el sol fet d’estar entre els millors del món és el millor guardó. El partit empatat, perdent la classificació europea, ha de ser el millor estímul per guanyar la lliga. I no la pot perdre. De moment és el millor de la lliga i amb un orgull ben entès no la pot perdre.