L’ULL DEL FALCÓ

La tecnologia al servei de l’arbitratge no li pot arrabassar a l’esport aquell regust sensible entre el sí i el no, perquè el jutge determini si el gol és vàlid o no. Les errades arbitrals li aporten a l’esport aquell caliu humà que se sent quan un jugador erra el xut i la pilota se’n va als núvols. La tècnica benvinguda però que no malmeti les emocions de les errades i dels encerts. Segurament em dirieu, que estic malament de la xabeta, si demanès que la tecnologia s’apliquès també a seguir els encers i les errades dels jugadors. En un partit, el millor jugador s’equivoca més vegades que l’àrbitre més dolent. En el joc d’equip les errades arbitrals es detecten amb més facilitat que en els individuals. Però la tecnologia és la solució?  Em temo que contribueixi a fer un xic més aborrit l’esport perquè la seva essència radica en el caliu humà. Ajudarà a radicalitzar els sistemes defensius a tots nivells i les defenses creixeran en duresa i possiblement en violència. Per contrapartida els atacants esdevindran més durs, també i la gresca s’armarà perquè no crec que la tecnologia ajudi a millorar tècnicament. Perdre un partit per una errada, sigui arbitral, sigui una jugada, certament que fa mal. Però per altra banda pot estimular la psicologia de com burlar el contrari. No nego que en certes ocasions la tecnologia sigui la solució però amb la condició que ajudi a la creació artística del joc. M’ha cridat molt l’atenció el crit al cel que s’ha escoltat amb l’anul·lació d’un gol legal al Barça, amb les consequències que suposaren, també econòmiques, i per contra partida no he conegut que la mateixa polseguera s’aixequès si es tractava d’un equip menys rellevant. La raó important no era l’errada arbitral en ella mateixa, si no les consequències en la classificació i en l’economia. I quan aquestes consequències són resultat d’una errada d’un geni perquè no se l’ataca com s’ataca a un àrbitre? I de situacions negatives per errades dels grans fenòmens de l’esport se’n podria escriure una novel·la prou interessant i divertida. I quan l’errada és d’un jugador o d’una mala direcció amb un “són coses del joc” s’arregla tot i demà será un altre dia. Una idea, l’ull del falcó podria emprar-se en els entrenaments per estudiar les errades dels jugadors de futbol xutant a porteria.

Per què la técnica en la posició del peu és fonamental en la direcció de la pilota. Filant prim la tecnologia al servei de l’entrenador per seguir els moviments dels jugadors i comprovar si són correctes o no. Quan, com en el futbol hi ha milions en joc, potser la tecnologia podria esdevenir un entrenador tecnològic prou important. Seria un espectacle un camp de futbol vigilant els partits amb una sèrie d’ulls de falcó estratègicament col·locats. Penso, però, que seria molt aborrit seguir tot el partit mirant una pantalla. Ens trobariem amb un esport mancat de caliu humà i d’aquells sentiments i emocions que entre el plorar i el riure inspiren els crits i els aplaudiments dels espectadors. Sí, la tecnologia però que l’esport sigui un esclat de vida.