R.MADRID – CF.BARCELONA 97-73

L’avi a qui agrada l’esport esperava visionar un partit esportivament de qualitat. I alló  va viure fou vergonya i desencís de comprovar com un equip, que diuen és capdavanter, donava una triste imatge que li hauria fet passar una molt mala estona, cas de ser-hi present. Davant l’opinió pública l’equip de bàsquet del FC Barcelona va fer pena, però era un equip veritablement representatiu dels catalans?  Si ho era, segurament que només pel nom del club, raó de més pel desencís. He copiat de la premsa l’alineació del FC Barcelona: Hezonga, Marcelinho (és estranger? Ho sembla per la forma d’escriure el nom.) Jackson, Dolleman, Tomic, Abrines, Satarosky, Lampe, Nachbar, Thomas. Quants catalans hi ha? Abrines, és mallorquí. En el seu interior l’avi considerava, cap a on camina l’esport? No és Catalunya, una predrera envejada arreu del món per la seva qualitat esportiva tant en la formació com en els terrenys de joc? Per què l’equip esportiu màxim exponent de l’esport català ha de jugar amb gent de fora de Catalunya? Sortosament, a vegades, el diner esdevè boomerang i puja els colors a la cara. L’avi, per televisió va mantenir-se fidel fins el darrer xiulet, per esperar una reacció que dignifiquès una mica l’actuació. Sí, encara que molt minsament, triples, pocs, que alenaven un xic la qualitat. Però si a la pista hi havia un equip qualitativament modèlic, fou el contrari, malgrat algunes jugades que no li feien cap favor a la deportivitat i en aquest sentit l’arbitratge no merexia l’aprovat. L’avi pensa que la direcció per part dels tècnics barcelonistes no va estar a l’alçada de les circumstàncies i tot plegat va fer pensar en un comiat avançat de l’Eurolliga. No li va agradar a l’avi aquest Barça i no està gens d’acord amb la política esportiva dominada pel diner. A l’avi li sap greu, però Catalunya es mereix un altre equip més català en tots sentits, perquè per més inri l’entrenador es dirigeix als jugadors en castellà.