RECOLZAMENT A LA VAGA DE L’ESPORT CATALÀ

L’avi que estima l’esport va dedicar un grapat d’anys de la seva etapa educadora a la promoció de l’esport escolar en les seves diferents categories. Més de vint anys de la seva vida i sempre per amor a l’art. I com ell moltes persones a Catalunya, amb el seu voluntariat, han fet crèixer l’esport i els beneficis que d’ell se’n deriven. Però la política ¿democràtica? de la pell de brau, que segons el pensament de l’avi, no compleix els seus objectius fonamentals, essent el primer una vida digna de cada ciutadà i la seva llibertat, posa en perill els fruits d’un voluntariat, gràcies al qual Catalunya assolí la seva qualitat esportiva i, avui, és un mirall desitjat per més d’un país. Però, massa sovint, sota la capa de voler millorar i perfeccionar s’hi amaga la voluntat de destruir perquè no s’accepta que un altre ho faci millor. La política no és política quan els seus efectes són perjudicials per a la gent i destructors de les estructures d’èxit. I alló que és més indigne és fer-ho sota una capa de transperència per recaudar més diners. Hi ha actuacions del voluntariat en el món de l’esport, com en altres activitats, que la política hauria, primer, estimar el valor moral, social, cultural i també econòmic i no legislar de forma coarcitiva posant entrebancs, que no fan altra cosa que desmotivar i enviar, en llenguatge col·loquial, a pastar fang als polítics. Estic convençut que un estudi acurat i rigurós de l’estalvi que genera el voluntariat hauria de canviar els papers, ajudant econòmicament a qui treballa voluntari i no fisgonejar perquè rep uns diners d’agraïment, diners que surten d’altres voluntaris que els generen amb sorteigs, per exemple, i altres accions per poder tirar endavant el seu projecte. L’avi que estima l’esport se’n va fer un tip d’organitzar sorteigs,  demanar ajuts, per què els equips infantils federats que depenien d’ell puguèssin jugar, perquè d’altra manera no ho haurien pogut fer i el joc és el seu espai natural en l’etapa de formació. L’avi cap al final de la seva activitat pedagógica va tenir 8 equips federats i sense el voluntariat d’ell i dels seus amics no s’hauria pogut dur a terme.  I els fruits li foren reconeguts per la gent, per les medalles que se li atorgaren, pels dos jugadors infantils fitxats perl FC Barcelona i pels nou jugadors d’handbol que passaren a formar part de la plantilla del BM Granollers, de Divisió d’Honor. I de voluntaris com l’avi a Granollers n’hi hagueren força, com el Gelis, l’Eladi Ferrer, el Josep Arenas, el Mariano Gargallo (jugador de futbol), el Sr.Figueras i molts més quins noms no recordo. I aquestes persones no buscaven beneficis econòmics, n’aportaven no només d’econòmics sinò de pedagògics, socials i esportius, valors que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar la pràctica esportiva del voluntariat. Perquè són aquestes persones les que han fet gran l’esport i no els polítics que s’apropien d’alló que no és seu.I per tot aixó l’avi que estimal’esport està al costat de la Federació Catalana de Futbol donant suport a la vaga que suposarà la no celelebració de 2000 partits per defensar la continuitat de 14.000 entitats esportives. Amics esportistes catalans, no us sembla prou motiu per votar també a favor d’una Catalunya Independent? Fa uns cent anys el Fundador del FC Barcelona va signar un manifest a favor de les Seleccions Catalanes al costat d’altres personalitats de l’esport i de la societat catalana. Incrementem la por que té el President del Govern d’Espanya en relació als efectes que tindrà el tracte judicial contra el FC Barcelona amb el tracte polític i econòmic que rep el voluntariat esportiu. Caminem més ferms cap a la independència.