Recordant la meva vida he arribat a la conclusió que l’educació
física, i conseqüentment l’esport, han forjat i
modelat el meu esperit independentista. M’agrada l’esport perquè col·labora a donar sentit a la
llibertat de les persones. De naixement estava condemnat a una cadira de rodes
i gràcies al miracle de la ciència i a la recuperació que aconsellaren al meu
pare, he gaudit de les bondats de l’exercici físic. No he practicat l’esport
federat però m’ha acompanyat sempre. He pujat muntanyes, he esquiat, he
intentat patinar sobre rodes i sobre gel, la bicicleta va ser la meva companya
per anar a l’escola a 8 kms. de casa, he pilotat motos, i sobre tot he ensenyat
a fer esport i educació física. En una paraula l’esport m’ha fet més lliure i m’ha
ajudat a entendre la independència dels pobles. Independència del meu país,
Catalunya, que he defensat per escrit d’una manera especial a partir de finals
dels anys 80 del segle passat amb motiu del
mil·lenari de Catalunya i dels Jocs Olímpics de 1992.Dintre de les meves
possibilitats vaig fer campanya pel COC. Fruit del meu pensament ha estat la meva afilicació a Òmnium Cultural i
a la Plataforma Proseleccions esportives catalanes. Consequència d’aquesta mentalitat
vaig escriure un llibret d’unes vint pàgines SÍ, A LES SELECCIONS CATALANES i
una xerrada AMB L’ESPORT CAP A LA INDEPENDÈNCIA. Coherent amb el meu pensament
en aquest bloc hi tindran el seu espai informacions i comentaris de les federacions
catalanes reconegudes internacionalment connectant amb la web de la Plataforma proseleccions
catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada