Poema inacabat del BM. Granollers

La vida de les persones com la vida de les entitatsés un poema per la senzilla raó da la potent presència dels sentiments en el seu devenir. Sentiments de tot l’ampli ventall de l’emotivitat. I el BM Granollers n’és una mostra qualitativament transcendent. Transcendeix de l’esport a l’esperit i es manifesta en els ulls que llagrimegen d’alegria o de tristor. Els sentiments no es manifesten nomès en els càntics i  crits durant un partit, en la il·lusió o desencís d’uns resultats, en l’alegria d’una victòria. Existeix un sentiment més profund que s’arrela en els temps i es projecta cap el futur. El per què, en el dóna la història. El BM Granollers va gestar-se en el plaer d’un dinar de festa, és va constitució amb la il·lusió d’uns joves que el nou esport enamorar, es va consolidar amb la fe de les persones que es feren càrrec de les regnes, s’enfortir amb l’entusiasme de la gent quan omplien els carrers celebran victòries o donant benvingudes a equips estrangers, i s’ha consolidat amb un treball sacrificat, a vegades dolorós. Amb llàgrimes i somriures la seva història l’han escrit els fundadors, els continuadors i els actuals directius, jugadors, socis i afició. El BM Granollers té gravada en la seva corona una perla encrustada per la premsa central els anys cinquanta i seixanta del segle passat que no entenien i es meravellaven que una ciutat d’uns vint-mil habitants gaudís d’una entitat esportiva de la qualitat del BM Granollers jugant en la máxima categoría del seu esport. El BM Granollers no ha perdut mai la categoria en la pista de joc. I aquest club que ha celebrat i superat els setanta anys dels seu neixament continua amb llàgrimes i somriures escribint el seu poema. I l’escriu amb majúscules i estil de qualitat. És l’únic club de la pell de brau que té dos equips a la Divisió d’Honor, els masculí i el femení. Dos equips que aquest mes de febrer han fet vibrar enffolint-la amb la classificació de les noies per jugar la Copa de la Reina i amb els resultats dels nois en el campionat europeu que estant jugant. El mèrit d’aquest poema inacabat rau en el fet que no s’escriu bàsicament amb diners, sinò amb la fe d’uns gestors, amb la il·lusió d’una ciutat, amb l’esforç i sacrifici de jugadores i jugadors i amb l’entusiasme de les gent que els recolza. Però el poema té altres capítols molt importants. Les dues competicions esportives, una dedicada a les escoles de Granollers i comarca i la més gran per universal la Granollers CUP. Una història d’”ORGULL BM GRANOLLERS”, slogan d’una entitat que té la seva força en la fe de la seva gent. Ahir i avui amb projecció ferma al demà.