R.Madrid 8 – Malmoe 0

Una golejada i un partit que no fa cap favor a l’esport. No em va agradar el partit que vaig visionar només la primera part i els tres minuts finals per assabentar-me del resultat. És veritat, golejada, però curta, sí curta. Golejar no és una falta de respecte al contrari, sí, ho és un sistema de joc  que diu “ se’t passejo”. El partit va ser un passeig per l’equip de la capital. Però perquè no em va agradar? El Madrid va fer un joc de circumstàncies. Guanyar no tenia l’al·licient de quedar primer de grup o de classificar-se. El Madrid ho tenia solucionat. Hi havia un altre objectiu: assolir ser el màxim golejador de cara a la pilota d’or. És veritat, en va fer quatre, però penso que són pocs tal com va jugar el contrari. Els 8 gols van plaure a la galeria però no em va agradar la manera. No es va veure un joc ràpid descol·locant, ni de pilota, ni de jugadors. Més aviat era lent. Na va ser un partit de lluïment com podia haver estat. Per altra banda l’equip visitant va fallar totalment. Incapaç d’un marcatge que li suposés problemàtic als locals. Els atacants madrilenys van jugar a cor que vols, cor que desitges. Personalment penso que un partit de futbol de “champions” ha de tenir un altre nivell i un futbol efectiu, sí, però amb la seva aportació artística. I no hi va ser. Al menys així em sembla. Massa fàcil per uns i massa difícil pels altres. I com queda, l’esport? Pobre. Aquesta no és manera de treballar per el progrés social.