El President del
Govern Espanyol és declaradament un fan del R. Madrid. Hi té tot el dret. En el
descans del R. Madrid-Barça , en que el seu equip perdia per 0-2 va
profetitzar:”El Madrid és un gran equip i segur que en la segona part
reaccionarà”. I és va equivocar el President. Com a President de tots els
espanyols que diu ser, penso que hauria de mesurar les seves paraules. Si un detall, políticament indiferent, com és l’esport no és equànime reconeixent els mèrits i
demèrits, dóna una pista de la capacitat d’equilibri passional. Un partit de
futbol és anecdòtic en la història d’un país, però mou moltes persones incidint
també en la seva formació humana. I des d’aquesta vessant esdevé una invitació
a l’auto reflexió sobre el propi comportament en el desenvolupament que la
història li ha assignat. En un partit de futbol, tothom vol guanyar però també es perd i és imprescindible
saber-ne. I ho és per corregir les errades i continuar la competició
anímicament enfortits. Sr. Mariano Rajoy, la vida és un partit de futbol i en
aquest partit us ha tocat la
imparcialitat de l’arbitratge. Com en el futbol, en política el reglament (la llei),
sovint, està sotmès a interpretacions que són l’iniciï d’un recomençament. El
partit que vos dirigiu us està dient que Espanya i Catalunya són dos equips
diferents. Vos sou del R. Madrid, d’Espanya, ja, espectador sóc del Barça,
Catalunya, i el partit que juguen el voleu tòrcer amb interpretacions del
reglament que té per finalitat que l’espectacle esportiu sigui un model de
convivència. I el partit que juguen Espanya i Catalunya, no és un model de
convivència i vos com a àrbitre teniu el deure de conèixer per què i posar-hi
remei. Els partits de futbol els juguen persones i totes volen guanyar, el
partit de la història també el juguen persones i massa sovint els responsables
de l’arbitratge no els permeten jugar reglamentàriament i gaudir del seu esport.
Sr. Mariano Rajoy, vos teniu tot el dret de ser del R. Madrid, d’Espanya, però
aquest dret comporta el deure de ser respectuós amb el joc de l’altre i
perdoneu les meves opinions, però quan us escolto només penseu en guanyar, no
en jugar esportivament. I sovint, l’equip que defenseu s’enfonsa i perd. Un
detall esportiu que dóna lliçons. Les valorem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada