L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimecres, 27 de maig del 2015

XIULADA A LA FINAL DE LA COPA DEL REI



És molt significatiu que el finalistes de la Copa del rei siguin els equips més representatius de dues nacions que reclamen el seus drets, el FC Barcelona i l’Atlètic de Bilbao. La consciència de país existint en les dues, per ara, autonomies, és molt normal que expressi, davant d’un esdeveniment important, les seves preferències en forma de xiulada a qui no els hi reconeix els seus drets. Per altra banda els dos clubs, punters en la història del futbol espanyol, es mereixen un tractament de reconeixement de mèrits que no se’ls hi dóna. Una de les formes podria ser deixar sonar els dos himnes, el de Catalunya i Euskadi. Però vivim en un estat tan compromès que davant d’un esdeveniment protagonitzat per Barcelona i Euskadi, en allò que primer es pensa, és com castigar una segura xiulada. Si les autoritats d’una nació són incapaces d’entendre i acceptar un fet com aquest, em demostren un sentit de la democràcia molt feble. La dignitat no la donen els càrrecs, es mereix i és inherent a la persona. Una persona indigna no ho serà mai malgrat la seva posició social, política o religiosa. En una democràcia, el rei que no és elegit, no és anormal que no sigui ben acceptat per tothom. I això ho han d’entendre les autoritats democràtiques per enzimballades que estiguin. I si no ho entenen fan un pobre servei a la democràcia. És veritat que no seria aquesta la primera xiulada. Precisament aquest fet encara esdevé més acusatori per preguntar: s’ha fet una anàlisi com cal dels per què i quina responsabilitat hi tenen les autoritats esportives i polítiques estatals? La filosofia, que estan manifestant sobre el tema, demostra una gran falta de respecte a les persones que pensen en la independència de la nació que elles no reconeixen, per què encara són espanyoles i estan emparades per la Constitució que castigant-les incompleixen. El partit finalista de la Copa del Rei, disputat deportivament pels clubs de les dues autonomies més independentistes porta un missatge democràtic de la urgència d’un diàleg per trobar el model més favorable als ciutadans. És significatiu que aquest diàleg el demani un partit de l’esport que arrossega més passió al món. Cal saber llegir els missatges de la naturalesa i aquest essent esportiu, també ho és. I no és un missatge d’odis, és un missatge d’amistat i en defensa de la dignitat de les persones. I una de les característiques rau en els orígens, que al prohibir-se, es despersonalitza perquè a Euskadi, una persona serà basca, i a Catalunya, catalana, despersonalització que comporta l’obligar a ser espanyola. Estic convençut que el partit serà una festa de l’esport i el comportament del públic defensant els seus drets un advertiment a una política que no és massa democràtica. No hauria de ser cap deshonor nacional que el Campió i els sots-campió siguin  equips capdavanters de Catalunya i Euskadi i curiosament també d’Espanya. Menys estudis de sancions i més política de solidaritat. M’agrada molt l’esport, sóc avi, tinc 85 anys i, sincerament, la política dels partits estatals la considero perjudicial per a Espanya i els pobles que la configuren. L’esport hi té molt a dir i espero que es faci sentir. Abans d’acabar. Em sembla una provocació fer jugar a final al camp del CF Barcelona, a Catalunya, com si maquiavèlicament es desitgés un desordre públic o una xiulada. Penso humilment que la responsabilitat dels possibles esdeveniments cau únicament i exclusiva en les autoritats esportives i polítiques que no ho han organitzat en un camp neutral. Honestament un suspens en política esportiva. I d’acord amb això, per què no, una xiulada?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada