L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimecres, 6 de maig del 2015

ELS ESPORTS QUE MÉS CONEC I PER QUÈ



L’esport ha estat en la meva vida un factor força important i ara que sóc avi havent superat els vuitanta m’agrada recordar-los. L’esport m’agrada molt i cada vegada estic més convençut de l’extraordinari paper que ha jugar en la configuració de la futura societat, i penso que serà un factor determinant, a tots nivells. Si de veritat l’esperit de l’esport n’és el conductor la futura societat serà eminentment creativa per humana. En la meva vida hi ha influït molt en tots sentits i ara que sóc gran opino que encara puc ser un xic útil aportant la meva filosofia de l’esport.
Em vaig enamorar de l’esport per immersió. Tenia 23 anys, quan, religiós escolapi com era em van destinar al Col·legi d’Alta Muntanya de l’Escola Pia. I l’esport en aquesta escola era un element fonamental i imprescindible d’una manera especial en la formació dels interns. I en aquest internat, l’esport em va enamorar. A la població el que més es practicava, aleshores, era el futbol, però l’Escola Pia va fer una gran tasca esportiva de tal manera que esdevingué un centre molt important. En la seva pista s’hi practicaven esports, aleshores minoritaris, i el Col·legi hi organitzava partits amistosos i alguna competició local, principalment de bàsquet i patins sobre rodes. I en aquesta pista vaig començar a escriure els noms dels esports, que d’una manera o altra m’han influenciat.
BÀSQUET.- s’organitzaven partits i competicions amb els tres equips de la ciutat: l’equip local, el dels soldats i el de l’Escola Pia. Algun d’ells presidit pel Capità General de Catalunya, que hi tenia el seu fill internat. Era una persona extraordinària que estimava molt Catalunya. Ara no és moment d’explicar-ho. Per a mi una gran persona.
VOLEIBOL.- aquest el vaig conèixer perquè es va jugar un partit de presentació a la pista de l’Escola entre un equip francès i un del poble. Em va cridar l’atenció que l’equip gal amb tota normalitat era mixta.
CICLISME.- la bicicleta era un element indispensable per els interns perquè s’organitzaven sortides i la volta a la Cerdanya. Era una autèntica joguina a les hores de pati. Amb el ciclista Miquel Casas, guanyador d’una Volta a Catalunya, vam organitzar al passeig davant la Parròquia una cursa ciclista de persecució en la que hi participaren els millors ciclistes de Catalunya de l’època.
NATACIÓ.- bàsicament a l’estiu els alumnes es banyaven al riu i també a la piscina d’Alp. A Puigcerdà encara no n’hi havia de pública.
PATINATGE SOBRE RODES: gairebé tots els interns en tenien i l’afició pel patinatge i l’hoquei sobre patins formà un equip que feia partits amb equips de Barcelona, Vic, Ripoll i aquests partits van facilitar l’amistat amb Tito Mas, jugador internacional i component de l’equip nacional que va guanyar el primer campionat del món.
PATINATGE SOBRE GEL: fou el fruit del de rodes en un any que va fer molt fred i el llac de Puigcerdà fou la primera pista on s’hi organitzà un festival de Patinatge en presència del NODO i la premsa de Barcelona. Resultat, uns anys més tard, el Club de Gel Puigcerdà.
ESQUÍ: era l’esport oficial de l’Internat amb les classes setmanals a la Molina amb professors professionals i excursions a les pistes del Puimorén i Aix les Termes i als Alps Francesos.
EQUITACIÓ: les classes les donava un capità de l’exèrcit i els cavalls també ho eren. Es feien competicions.
MOTORISME: algun alumne tenia una mobylette o Guzzi i a Puigcerdà hi estiuejava un corredor, de nom Sagnier,i un dia va donar una lliçó per saber caure de la moto. Una lliçó pràctica molt ben seguida pels alumnes i assistents. Ensenyar a caure sense fer-se mal.
AUTOMOBILISME: era tradicional per fi de curs organitzar una gymkana en la que hi participaven els pares amb un alumne de copilot. Se celebrava en el camp de futbol de Puigcerdà. Als Escolapis de Granollers es va formar la secció d’automobilisme que es dedicava a gymgames i a una prova d’ “Orientació desconeguda”, un sobre a la sortida ajudava a trobar el començament de la segona etapa i així fins el final. Le secció passa a ser un Club de la Ciutat.
FUTBOL: aquest esport ser primer a Barcelona i desprès a Granollers on em va convèncer. A Granollers tenia equips infantils federats i del Sant Josep, era dels Escolapis, dos jugadors van fitxar pel Barça. L’any 1969 l’equip infantil Sant Josep fou sots campió de la federació de Barcelona.
TIR DE PRECISIÓ: amb armes d’aire comprimit amb la col·laboració de la casa Gamo. Algun alumne participà en els campionats d’Espanya.
HANDBOL: el primer equip el vaig tenir a Barcelona però fou a Granollers on l’handbol em captivar i la meva col·laboració amb el club fou intensa. Nou jugadors del Sant Josep, dels escolapis, van ser jugadors del primer equip del BM Granollers.
ATLETISME: fou a Barcelona i Granollers on més vaig intervenir en l’atletisme, col·laborant amb el club atlètic de la ciutat i participant en els campionats locals.
GIMNÀSTICA ESPORTIVA: va ser a Barcelona on amb aquest esport vam arribar més lluny, participant en la final dels Campionats Escolars d’Espanya en qualitat de convidats. A Granollers els escolapis van tenir un equip infantil amb la celebració d’algunes competicions amb participació d’equips de Barcelona i Mataró.
La meva dedicació a l’esport de base fou guardonada amb la Medalla d’Argent, de la Federació Catalana de Patinatge de Gel, i la de plata també de la Federació d’Handbol i l’Ajuntament de Barcelona em guardonà amb la Medalla de Bronze, me la donà J.A. Samaranch, per el meu treball en el món escolar. La meva dedicació literària a l’esport serà tema d’un altre article.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada