LA GLORIA DEL BM GRANOLLERS

Equips del BM Granollers que amb la seva actuació continuen mereixen una nota alta en el quadre d'honor de l'handbol nacional i són l'orgull de l'handbol català i sobre tot de Granollers. Malgrat la problemàtica econòmica la filosofia del club esdevé una garantia de qualitat i d'èxit com ho palesen els dos equips de Divisió d'Honor i els resultats dels equips de base masculins i femenins, classificant-se per la fase sector del Campionat d'Espanya.

L’AVI QUE ESTIMA L’ESPORT SEGUEIX EL BM GRANOLLERS, ESPORTIU I LITERARI

L’activitat actual de l’avi és fonamentalment literària i des d’aquesta modalitat vol recolzar l’esport de l’handbol granollerí. Esperava amb desig els resultats dels partits BM Granollers- Bada Huesca (34-24) i de l’Aula Cultural – BM Granollers (26-22). L’alegria no fou total però analitzant les classificacions, el resultat i la situació de l’equip femení li donen confiança a l’avi que la temporada propera serà definitiva. Llegint les cròniques de la pàgina facebook del BM Granollers un detall l’omplÍ de goig. L’homenatge que durant el descans del partit del Divisió d’Honor Masculí s’homenatjà als equips infantils i cadets classificats per jugar la fase sector dels Campionats d’Espanya, tres en qualitat de Campions de Catalunya i dos per mèrits propis, amb un detall de l’handbol Granollers que ha classificat per primer cop en la història de l’handbol espanyol, dos equips cadets, una nova demostració amb fruits de la bona feina. Així com l’equip femení ha confirmat l’esperança de la continuïtat en la Divisió d’Honor, l’equip masculí ha assolit una plaça entre els millors i la classificació per jugar a Europa la temporada vinent. No vaig poder veure el partit, que em feia molta il·lusió, una tarda de literatura jove, però sí que vaig apropar-me al Palau d’Esports per motius literaris, comprar el llibre PILOTO DE UN CÀNCER, del jove Albert López Ortega, que em confirmà haver jugat amb un equip del BM Granollers. Li desitjo una total recuperació per poder tornar a jugar i molts èxits amb el seu llibre, que potser ens ha descobert un futur escriptor. La vida té cops amagats com aquest.

SER, ESTAR, FER I TRIOMFAR.

Quatre verbs molts expressius i definidors en la història del BM Granollers. L’entitat que va néixer a la capital del Vallès Oriental l’any 1944, en la seva llarga trajectòria ha evidenciat sempre una filosofia molt pròpia per definir la seva continuïtat. En la vida hi ha un principi fonamental: Ser-hi. I el BM Granollers aquest concepte de “ser” no només l’ha preservat sinó que n’ha fet vida pròpia. L’any 1964 vaig arribar a Granollers, el club en els seus vint anys d’història s’havia guanyat a bastament la categoria de club capdavanter, perquè no només jugava sinó que filosofava, es convertia en un ideòleg del nou esport de l’handbol. I un ideòleg sense pretensions i majoritàriament amb fets. I aquests fets són els que han bastit una estructura en el que els seus fonaments són els quatre verbs que encapçalen aquest comentari. Els pocs dies de ser a Granollers, el secretari del club, el Sr. Antoni Botey em va demanar una entrevista i em feu un regal molt apreciat: un llibre sobre l’Atlètic BM Granollers. El planter. Havia complert deu anys des d’el seu naixement i els fonaments de l’entitat eren ferms i sòlids. El llibre resumia la història de l’esport base d’aquells deu anys. Com el BM Granollers treballava el seu esport en les escoles i quins havien estat els seus fruits. I aquesta preocupació per la base de l’entitat ha estat una constant. En una entrevista al quin fou president, el Sr. Francesc Ventura, es vantava que l’èxit del club es fonamentava en els milers d’escolars que controlava en les escoles i en els jocs  escolars. I aquest control i treball de l’esport de base, setanta anys desprès, continua viu i creixent. El BM Granollers “es” , amb jugadors en totes les categories federatives;  “estar” en totes les competicions; “fa”, hi juga i “triomfa” en l’assoliment de trofeus i reconeixements nacionals i internacionals. En data d’avui, 21 d’abril de 2015, el BM Granollers ha aconseguit tres campionats de Catalunya, Infantil A i Cadet A i Infantil femení, classificats per la fase sector dels Campionats d’Espanya, en la que també s’hi ha classificat el Cadet B (que juga amb el nom de Vallbona) i el Cadet femení. Un fet capdavanter, la primera vegada que un club classifica dos cadets pel Campionat d’Espanya. Òbviament, triomfa. Però si tenim present que l’equip sènior B. capitaneja el seu grup i és un ferm aspirant a la Divisió d’Honor de Plata, com també l’equip sènior femení, el valor del treball esportiu del BM Granollers mereix el guardó més preuat de capdavanter esportiu del seu país. Sóc conscient que aquest comentari cal completar-lo amb els resultats i trajectòria dels equips juvenils i els dels veterans i els de les penyes, com els Blancs i Blaus. En la temporada 2014-2015 el BM Granollers és present en l’organització autonòmica i nacional, està jugant, fa esport i triomfa. Però amb un valor afegit en l’esport de base, que fa país: la Granollers Cup i el torneig Coaliment en són testimoni. La temporada 2014-2015 tancarà la seva trajectòria amb una pràctica esportiva de qualitat en totes les seccions de l’entitat, amb l’assoliment d’èxits que parlen de qualitat i sobre tot amb la millora de la seva filosofia esportiva, orgull nacional i internacional.

ELS VALORS DE L’ESPORT, MEDITATS PER L’AVI QUE ESTIMA L’ESPORT

El valor és un mèrit, una qualitat, que  només poden gaudir els humans. L’esport per ell sol      no és cap valor, però sí és un desvetllador de valors. Els valors només els gaudeixen i tenen els ser racionals, els humans. Parlar de valors esportius és fer volar coloms. L’esport no és ni sa, ni savi, ni solidari, ni intel·ligent, ni negatiu, ni positiu, la llista pot ser més llarga. La bondat de l’esport, que no és de l’esport sinó de la persona que el practica, rau en el fet que sí és un revitalitzador dels valors de la persona perquè amb la pràctica esportiva el ser humà pot esdevenir més intel·ligent, més solidari, millor company, més sacrificat, més comprensiu, més positiu amb tota la llarga relació de qualitats definidores d’una  persona íntegra. Els esports, tots afavoreixen positivament algunes qualitats, òbviament els col·lectius dominen alguns aspectes i els individuals uns altres. Però quan parlem de valors esportius no oblidem mai que els seus protagonistes són els esportistes. I en la valoració de l’esport existeix el perill de tot si val per guanyar. Per una raó molt senzilla, avui dia es prima les victòries i es devarolitza  les derrotes. El poder més educatiu de l’esport normalment ve donat més per saber perdre que per saber guanyar. És més educadora una derrota que una victòria. La centralitat dels nomenats valors dels esports rau en l’efecte positiu que produeix en les persones. He llegit un article en un diari esportiu que parlava de deixar-se tallar un dit si aquesta circumstància portava a guanyar un partit. Francament això no és cap valor, és una passió provocadora de desequilibris personals. Allò, sí  veritat, rau en el fet que l’esportista és una persona que gaudeix de moltes facilitats per practicar els valors dits de l’esport, que traduït en llenguatge humà no són altre cosa que les qualitats humanes positives, sent una d’elles que gràcies a l’esport esdevé més persona. Hi ha moltes oportunitats en la pràctica esportiva que el perdre pot esdevenir un valor humà i guanyar una insolidaritat. En el meu contacte amb l’esport he estat testimoni de tota mena d’accions, des de escoltar un directiu d’un equip de Divisió d’Honor cridar, mata’l però fes el gol, ja l’enterrarem, fins a aturar-se i ajudar el company que anant primer caigué  i el segon, ajudar-lo i creuar junts la pancarta d’arribada. La pràctica dels anomenats valors esportius és el fruit d’una densa filosofia de comportament humà. L’esport és una activitat humana al servei de les persones i tot allò que és perjudicial pel desenvolupament humà és antiesportiu i negatiu des de l’òptica dels valors. Dissortadament l’esport d’elit, el de les grans competicions, Jocs Olímpics, Campionats del Món i Torneigs          Internacionals des de la vessant dels valors humans, necessita un reciclatge en profunditat. És una llàstima perquè són un mirador d’una immensa influència i d’un poder extraordinari de convocatòria. I si analitzem bé comportaments dels esportistes i dels espectadors, moltes vegades ens caurà la cara de vergonya. És una experiència tristament i personal viscuda.

QUAN L’ESPORT CATALÀ PARLA CLAR…

La manifestació convocada per la UFEC per denunciar els greuges de l’esport català ha fet efecte i des de Madrid ja han dit la seva amb no massa fortuna convincent. Declaracions, com la que reprodueixo tot seguit, palesen amb prou claretat que la manifestació catalana de més de dos mil deportistes ha fet forat. Llegeixo: “És una pena l’us polític de l’esport que fan alguns, per què no és propi dels règims en que hi ha llibertat”. Sr.Cardenal, la seva intervencció no és una intromissió de la política en el món de l’esport? N’està segur que a la democràcia espanyola hi ha llibertat? La seva actuació és una demostració de que no n’hi ha. També acusen als polítics catalans que han recolzat, no organitzat. Una actuació molt diferent de la dels polítics centrals en relació al partit FC Barcelona- At. de Bilbao, final de la Copa del Rei. Un altre tema: hi ha afirmacions que si es poden desmentir denuncien manipulacions mal intencionades i l’UFEC encara espera la resposta d’alló que vostè explica. No fa massa dies vaig llegir una informació de les entitats desaparegudes a Andalusia per culpa de la nova legislació esportiva del govern. No només els esportistes catalans es queixen. Una pregunta, en aquest tema heu escoltat la veu del poble? Jo diría que no. No és el vostre model de fer. Sr.Cardenal, sóc força més gran que vos, m’he mogut molts anys en el món de l’esport de base i conec la seva filosofia a Catalunya. És una filosofia d’èxit. Practicant-la, dels meus esportistes escolars el FC Barcelona en va fitxar dos per el primer equip i el BM Granollers, nou per a l’equip de Divisió d’Honor. I com jo molta gent a Catalunya sense rebre cap subvenció i per amor a l’art. La política que es vol imposar és una incongruència contra el voluntariat, perquè es vol treure diners d’aquells que n’estalvien a l’estat i l’estat els hauria de compensar d’alguna manera. I elsrecompensa fent-els-hi pagar per una feina voluntària gratuita quan per altra banda ja cotitzen a la seguretat social com a treballadors, cotització que hauria de cobrir totes les seves activitats.  Podem anar més enllà: l’estat espanyol no ha valorat mai com cal el treball de Catalunya en el món de l’esport. On es va fundar el COE espanyol? En el patinatge sobre patins qui ha guanyat els Campionats Mundials? Espanya amb seleccions netament catalanes. Qui va fer possible la participació del futbol en les Olimpíades d’Amsterdam els ans 20 del segle passat? D’on era el campió d’aurigues de les olimpíades del segle I? Quans jugadors d’equips catalans hi havia a la Selecció que guanayà la Copa del Món l’any 2010? La llista de l’esport català és molt llarga i la seva filosofia molt ben pensada i escrita. Canviar-la és un error. Em sap molt de greu però les seves manifestacions  sobre la protesta de l’esport català no en tenen res de democràtiques. Les paraules poden anar molt lluny, però són els fets que convencen. Quan Catalunya es queixa cal escoltar-la. Sr. Cardenal, vos i jo parlem des de cultures força diferents i cal diàleg i no n’hi ha. Em dirà que és culpa de Catalunya per recolzar-se en la política derl “NO”. Els fets esportius catalans són molts i molt evidents i neguen el supòsit. La veritat és molt exigent i Catalunya la defensa amb treball, sacrifici i intel·ligència. Sr.Cardenal, de part d’una avi que estima l’esport, pensi més i millor de l’esport català.

  

CADET B. BM GRANOLLERS – CADET A FC BARCELONA

L’avi que estima l’esport, avui, ha pogut veure jugar l’equip del seu nét. En aquest partit alló més important era jugar-lo per aprendre i millorar perquè el Barça el tenia guanyat de sortida. Els del Granollers han perdut amb un resultat immerescut, perquè sobre la pista han demostrat que  formen un equip de futur més immediat que llunyà. Gairebé tota la primera meitat han jugat de tu a tu, però en l’esport les circumstàncies manen. Una de les circumstàncies rauia en el fet que els granollerins eren cadets de primer any i els del Barça, tots menys quatre, eren de segon any. Aquest fet implica de sortida una certa superioritat física que a l’hora de la veritat es fa dir sí senyor. Malgrat tot, els cadets del Granollers han donat la cara i la talla. Crec que la diferència de gols és desmesurada i injusta. I en aquest resultat, part de la culpa és de l’àrbitre. Enviar-ne només un en les circumstàncies esportives actuals penso que és manca de pedagogia i psicologia esportives. La forma com l’entrenador del Granollers ha dirigit el partit fent jugar a tots indpendentment del resultat és lloable de totes totes. Hi ha influit en el resultat final, és cert, però també ho és que no haurien guanyat i per contra sí han guanyat en experiència, en saber lluitar contra les dificultats, en adonar-se que el companyerisme és vital i que no sempre jugar amb el cor per sobre la intel·ligència  és rentable. L’afany de fer gol spot ser negatiu tant pel que perd com pel que en fa molts. El perdedor descobreix les seves debilitats i també com ha de corregir-les, el golejador gana perd en companyerisme per les facilitats que li dóna un equip menys fet i creix l’egoísme personal perquè com fan molts gols, es creuen molt bons. I quan s’enfronten a un equip d’igual a igual la manca de compenyerisme els crea problemes. Un notable alt a l’entrenador del cadet del Granollers perquè alló important del partit era jugar-lo per millorar i havien de sortir a la pista tots malgrat la possibilitat d’un resultat d’escàndol. El Cadet B del Granollers comparat amb el joc que feien l’any passat ha fet un pas de gegant i tècnicament està molt preparat. Pel que he vist m’ha semblat que el punt flac era el psicològic i encara que ho donaven tot es creaven situacions que només s’expliquen per una desanimació afectiva que en certa manera agarrota a l’hora del tret a porta. I de situacions d’aquesta mena se n’han donat moltes amb la consequència del contracop`del contrari que s’ha creat massa sovint.  Però aquesta situació psicològica té el seu punt positiu a l’hora d’analitzar amb l’entrenador el partit, tant alló que era bo, com  dolent. Des del meu punt de vista crec que he de felicitar l’equip, animar-lo a descobrir les seves mancances i a donar una mica més de temps a la preparació física. L’equip té una fita important, que també ho és del club, classificar-se pel Campionat d’Espanya Cadet. D’assolir-ho será la primera vegada que aconsegueix el BM Granollers col·locar-hi dos equips. Es necessari que l’equip en aquests dos partits és vegi recolzat per la Directiva. Estic convençut que ho aconseguiran. Orgull BM Granollers.