L’ESPORT PER LA INDEPENDÈNCIA: SELECCIONS CATALANES

És el somni de més de trenta anys de l’avi que estima l’esport. I pensa que l’esport pot ser fonamental a l’hora de declarar la independència de Catalunya. La presència de l’esport en l’actual món globalitzat hi juga una activitat integradora de magnitud, podem dir, infinita. La manera com en l’actualitat la societat viu l’activitat deportiva exigeix una nova filosofia del comportament humà que facilitarà en gran manera la veritat de la globalització. La globalització és l’activitat de tots els factors humans perquè la humanitat es pugui reconèixer com a globalitat. I l’esport gaudeix d’una potencialitat d’eficàcia assegurada per què la seva base és la persona. En un autèntic deportista allò que l’identifica és el ser persona i quan és persona íntegra i totalment, la relació amb l’altre és una exigència indispensable per aconseguir la societat global. Senzillament la filosofia globalística parteix de la necessitat de la persona integral per poder crear la societat global. I l’esport defineix molt bé aquest procés perquè, si falla la individualitat, la col·lectivitat se’n va en orris i no es compleix la globalització social. I el joc individual de la persona íntegra és necessari i imprescindible perquè sense una capacitat total de les facultats de la persona serà impossible una imatge digna de la col·lectivitat i de la suma de les diferents col·lectivitats. Uns campionats del món de futbol, per exemple, seran més excel·lents, més perfectes, quan més ho siguin les seleccions participants i aquestes quan més perfectes siguin els seus esportistes. Per això l’avi pensa que un esport català d’alt nivell serà molt útil a l’hora de la decisió política del reconeixement internacional de la nació catalana. Per aquesta raó, l’avi se sent extraordinàriament feliç quan els clubs dels seus amors lluiten en els espais d’honor de l’esport nacional i internacional. Per això celebra els èxits del Club de Gel de Puigcerdà i dels equips del BM Granollers, de Divisió d’Honor masculí i femení i dels equips de categories inferiors. Creen una imatge impactant i mereixen un reconeixement. És molt important ser-hi i amb aquestes senzilles ratlles encoratja l’equip d’Hoquei Gel de Puigcerdà i els dos equips de Divisió d’Honor del BM Granollers. La seva imatge nacional i internacional fa país, dibuixa una imatge d’una potència esportiva que mereix les seves Seleccions Nacionals.

ELS ESPORTS QUE MÉS CONEC I PER QUÈ

L’esport ha estat en la meva vida un factor força important i ara que sóc avi havent superat els vuitanta m’agrada recordar-los. L’esport m’agrada molt i cada vegada estic més convençut de l’extraordinari paper que ha jugar en la configuració de la futura societat, i penso que serà un factor determinant, a tots nivells. Si de veritat l’esperit de l’esport n’és el conductor la futura societat serà eminentment creativa per humana. En la meva vida hi ha influït molt en tots sentits i ara que sóc gran opino que encara puc ser un xic útil aportant la meva filosofia de l’esport.

Em vaig enamorar de l’esport per immersió. Tenia 23 anys, quan, religiós escolapi com era em van destinar al Col·legi d’Alta Muntanya de l’Escola Pia. I l’esport en aquesta escola era un element fonamental i imprescindible d’una manera especial en la formació dels interns. I en aquest internat, l’esport em va enamorar. A la població el que més es practicava, aleshores, era el futbol, però l’Escola Pia va fer una gran tasca esportiva de tal manera que esdevingué un centre molt important. En la seva pista s’hi practicaven esports, aleshores minoritaris, i el Col·legi hi organitzava partits amistosos i alguna competició local, principalment de bàsquet i patins sobre rodes. I en aquesta pista vaig començar a escriure els noms dels esports, que d’una manera o altra m’han influenciat.

BÀSQUET.- s’organitzaven partits i competicions amb els tres equips de la ciutat: l’equip local, el dels soldats i el de l’Escola Pia. Algun d’ells presidit pel Capità General de Catalunya, que hi tenia el seu fill internat. Era una persona extraordinària que estimava molt Catalunya. Ara no és moment d’explicar-ho. Per a mi una gran persona.

VOLEIBOL.- aquest el vaig conèixer perquè es va jugar un partit de presentació a la pista de l’Escola entre un equip francès i un del poble. Em va cridar l’atenció que l’equip gal amb tota normalitat era mixta.

CICLISME.- la bicicleta era un element indispensable per els interns perquè s’organitzaven sortides i la volta a la Cerdanya. Era una autèntica joguina a les hores de pati. Amb el ciclista Miquel Casas, guanyador d’una Volta a Catalunya, vam organitzar al passeig davant la Parròquia una cursa ciclista de persecució en la que hi participaren els millors ciclistes de Catalunya de l’època.

NATACIÓ.- bàsicament a l’estiu els alumnes es banyaven al riu i també a la piscina d’Alp. A Puigcerdà encara no n’hi havia de pública.

PATINATGE SOBRE RODES: gairebé tots els interns en tenien i l’afició pel patinatge i l’hoquei sobre patins formà un equip que feia partits amb equips de Barcelona, Vic, Ripoll i aquests partits van facilitar l’amistat amb Tito Mas, jugador internacional i component de l’equip nacional que va guanyar el primer campionat del món.

PATINATGE SOBRE GEL: fou el fruit del de rodes en un any que va fer molt fred i el llac de Puigcerdà fou la primera pista on s’hi organitzà un festival de Patinatge en presència del NODO i la premsa de Barcelona. Resultat, uns anys més tard, el Club de Gel Puigcerdà.

ESQUÍ: era l’esport oficial de l’Internat amb les classes setmanals a la Molina amb professors professionals i excursions a les pistes del Puimorén i Aix les Termes i als Alps Francesos.

EQUITACIÓ: les classes les donava un capità de l’exèrcit i els cavalls també ho eren. Es feien competicions.

MOTORISME: algun alumne tenia una mobylette o Guzzi i a Puigcerdà hi estiuejava un corredor, de nom Sagnier,i un dia va donar una lliçó per saber caure de la moto. Una lliçó pràctica molt ben seguida pels alumnes i assistents. Ensenyar a caure sense fer-se mal.

AUTOMOBILISME: era tradicional per fi de curs organitzar una gymkana en la que hi participaven els pares amb un alumne de copilot. Se celebrava en el camp de futbol de Puigcerdà. Als Escolapis de Granollers es va formar la secció d’automobilisme que es dedicava a gymgames i a una prova d’ “Orientació desconeguda”, un sobre a la sortida ajudava a trobar el començament de la segona etapa i així fins el final. Le secció passa a ser un Club de la Ciutat.

FUTBOL: aquest esport ser primer a Barcelona i desprès a Granollers on em va convèncer. A Granollers tenia equips infantils federats i del Sant Josep, era dels Escolapis, dos jugadors van fitxar pel Barça. L’any 1969 l’equip infantil Sant Josep fou sots campió de la federació de Barcelona.

TIR DE PRECISIÓ: amb armes d’aire comprimit amb la col·laboració de la casa Gamo. Algun alumne participà en els campionats d’Espanya.

HANDBOL: el primer equip el vaig tenir a Barcelona però fou a Granollers on l’handbol em captivar i la meva col·laboració amb el club fou intensa. Nou jugadors del Sant Josep, dels escolapis, van ser jugadors del primer equip del BM Granollers.

ATLETISME: fou a Barcelona i Granollers on més vaig intervenir en l’atletisme, col·laborant amb el club atlètic de la ciutat i participant en els campionats locals.

GIMNÀSTICA ESPORTIVA: va ser a Barcelona on amb aquest esport vam arribar més lluny, participant en la final dels Campionats Escolars d’Espanya en qualitat de convidats. A Granollers els escolapis van tenir un equip infantil amb la celebració d’algunes competicions amb participació d’equips de Barcelona i Mataró.

La meva dedicació a l’esport de base fou guardonada amb la Medalla d’Argent, de la Federació Catalana de Patinatge de Gel, i la de plata també de la Federació d’Handbol i l’Ajuntament de Barcelona em guardonà amb la Medalla de Bronze, me la donà J.A. Samaranch, per el meu treball en el món escolar. La meva dedicació literària a l’esport serà tema d’un altre article.

LA GLORIA DEL BM GRANOLLERS

Equips del BM Granollers que amb la seva actuació continuen mereixen una nota alta en el quadre d'honor de l'handbol nacional i són l'orgull de l'handbol català i sobre tot de Granollers. Malgrat la problemàtica econòmica la filosofia del club esdevé una garantia de qualitat i d'èxit com ho palesen els dos equips de Divisió d'Honor i els resultats dels equips de base masculins i femenins, classificant-se per la fase sector del Campionat d'Espanya.

L’AVI QUE ESTIMA L’ESPORT SEGUEIX EL BM GRANOLLERS, ESPORTIU I LITERARI

L’activitat actual de l’avi és fonamentalment literària i des d’aquesta modalitat vol recolzar l’esport de l’handbol granollerí. Esperava amb desig els resultats dels partits BM Granollers- Bada Huesca (34-24) i de l’Aula Cultural – BM Granollers (26-22). L’alegria no fou total però analitzant les classificacions, el resultat i la situació de l’equip femení li donen confiança a l’avi que la temporada propera serà definitiva. Llegint les cròniques de la pàgina facebook del BM Granollers un detall l’omplÍ de goig. L’homenatge que durant el descans del partit del Divisió d’Honor Masculí s’homenatjà als equips infantils i cadets classificats per jugar la fase sector dels Campionats d’Espanya, tres en qualitat de Campions de Catalunya i dos per mèrits propis, amb un detall de l’handbol Granollers que ha classificat per primer cop en la història de l’handbol espanyol, dos equips cadets, una nova demostració amb fruits de la bona feina. Així com l’equip femení ha confirmat l’esperança de la continuïtat en la Divisió d’Honor, l’equip masculí ha assolit una plaça entre els millors i la classificació per jugar a Europa la temporada vinent. No vaig poder veure el partit, que em feia molta il·lusió, una tarda de literatura jove, però sí que vaig apropar-me al Palau d’Esports per motius literaris, comprar el llibre PILOTO DE UN CÀNCER, del jove Albert López Ortega, que em confirmà haver jugat amb un equip del BM Granollers. Li desitjo una total recuperació per poder tornar a jugar i molts èxits amb el seu llibre, que potser ens ha descobert un futur escriptor. La vida té cops amagats com aquest.

SER, ESTAR, FER I TRIOMFAR.

Quatre verbs molts expressius i definidors en la història del BM Granollers. L’entitat que va néixer a la capital del Vallès Oriental l’any 1944, en la seva llarga trajectòria ha evidenciat sempre una filosofia molt pròpia per definir la seva continuïtat. En la vida hi ha un principi fonamental: Ser-hi. I el BM Granollers aquest concepte de “ser” no només l’ha preservat sinó que n’ha fet vida pròpia. L’any 1964 vaig arribar a Granollers, el club en els seus vint anys d’història s’havia guanyat a bastament la categoria de club capdavanter, perquè no només jugava sinó que filosofava, es convertia en un ideòleg del nou esport de l’handbol. I un ideòleg sense pretensions i majoritàriament amb fets. I aquests fets són els que han bastit una estructura en el que els seus fonaments són els quatre verbs que encapçalen aquest comentari. Els pocs dies de ser a Granollers, el secretari del club, el Sr. Antoni Botey em va demanar una entrevista i em feu un regal molt apreciat: un llibre sobre l’Atlètic BM Granollers. El planter. Havia complert deu anys des d’el seu naixement i els fonaments de l’entitat eren ferms i sòlids. El llibre resumia la història de l’esport base d’aquells deu anys. Com el BM Granollers treballava el seu esport en les escoles i quins havien estat els seus fruits. I aquesta preocupació per la base de l’entitat ha estat una constant. En una entrevista al quin fou president, el Sr. Francesc Ventura, es vantava que l’èxit del club es fonamentava en els milers d’escolars que controlava en les escoles i en els jocs  escolars. I aquest control i treball de l’esport de base, setanta anys desprès, continua viu i creixent. El BM Granollers “es” , amb jugadors en totes les categories federatives;  “estar” en totes les competicions; “fa”, hi juga i “triomfa” en l’assoliment de trofeus i reconeixements nacionals i internacionals. En data d’avui, 21 d’abril de 2015, el BM Granollers ha aconseguit tres campionats de Catalunya, Infantil A i Cadet A i Infantil femení, classificats per la fase sector dels Campionats d’Espanya, en la que també s’hi ha classificat el Cadet B (que juga amb el nom de Vallbona) i el Cadet femení. Un fet capdavanter, la primera vegada que un club classifica dos cadets pel Campionat d’Espanya. Òbviament, triomfa. Però si tenim present que l’equip sènior B. capitaneja el seu grup i és un ferm aspirant a la Divisió d’Honor de Plata, com també l’equip sènior femení, el valor del treball esportiu del BM Granollers mereix el guardó més preuat de capdavanter esportiu del seu país. Sóc conscient que aquest comentari cal completar-lo amb els resultats i trajectòria dels equips juvenils i els dels veterans i els de les penyes, com els Blancs i Blaus. En la temporada 2014-2015 el BM Granollers és present en l’organització autonòmica i nacional, està jugant, fa esport i triomfa. Però amb un valor afegit en l’esport de base, que fa país: la Granollers Cup i el torneig Coaliment en són testimoni. La temporada 2014-2015 tancarà la seva trajectòria amb una pràctica esportiva de qualitat en totes les seccions de l’entitat, amb l’assoliment d’èxits que parlen de qualitat i sobre tot amb la millora de la seva filosofia esportiva, orgull nacional i internacional.

ELS VALORS DE L’ESPORT, MEDITATS PER L’AVI QUE ESTIMA L’ESPORT

El valor és un mèrit, una qualitat, que  només poden gaudir els humans. L’esport per ell sol      no és cap valor, però sí és un desvetllador de valors. Els valors només els gaudeixen i tenen els ser racionals, els humans. Parlar de valors esportius és fer volar coloms. L’esport no és ni sa, ni savi, ni solidari, ni intel·ligent, ni negatiu, ni positiu, la llista pot ser més llarga. La bondat de l’esport, que no és de l’esport sinó de la persona que el practica, rau en el fet que sí és un revitalitzador dels valors de la persona perquè amb la pràctica esportiva el ser humà pot esdevenir més intel·ligent, més solidari, millor company, més sacrificat, més comprensiu, més positiu amb tota la llarga relació de qualitats definidores d’una  persona íntegra. Els esports, tots afavoreixen positivament algunes qualitats, òbviament els col·lectius dominen alguns aspectes i els individuals uns altres. Però quan parlem de valors esportius no oblidem mai que els seus protagonistes són els esportistes. I en la valoració de l’esport existeix el perill de tot si val per guanyar. Per una raó molt senzilla, avui dia es prima les victòries i es devarolitza  les derrotes. El poder més educatiu de l’esport normalment ve donat més per saber perdre que per saber guanyar. És més educadora una derrota que una victòria. La centralitat dels nomenats valors dels esports rau en l’efecte positiu que produeix en les persones. He llegit un article en un diari esportiu que parlava de deixar-se tallar un dit si aquesta circumstància portava a guanyar un partit. Francament això no és cap valor, és una passió provocadora de desequilibris personals. Allò, sí  veritat, rau en el fet que l’esportista és una persona que gaudeix de moltes facilitats per practicar els valors dits de l’esport, que traduït en llenguatge humà no són altre cosa que les qualitats humanes positives, sent una d’elles que gràcies a l’esport esdevé més persona. Hi ha moltes oportunitats en la pràctica esportiva que el perdre pot esdevenir un valor humà i guanyar una insolidaritat. En el meu contacte amb l’esport he estat testimoni de tota mena d’accions, des de escoltar un directiu d’un equip de Divisió d’Honor cridar, mata’l però fes el gol, ja l’enterrarem, fins a aturar-se i ajudar el company que anant primer caigué  i el segon, ajudar-lo i creuar junts la pancarta d’arribada. La pràctica dels anomenats valors esportius és el fruit d’una densa filosofia de comportament humà. L’esport és una activitat humana al servei de les persones i tot allò que és perjudicial pel desenvolupament humà és antiesportiu i negatiu des de l’òptica dels valors. Dissortadament l’esport d’elit, el de les grans competicions, Jocs Olímpics, Campionats del Món i Torneigs          Internacionals des de la vessant dels valors humans, necessita un reciclatge en profunditat. És una llàstima perquè són un mirador d’una immensa influència i d’un poder extraordinari de convocatòria. I si analitzem bé comportaments dels esportistes i dels espectadors, moltes vegades ens caurà la cara de vergonya. És una experiència tristament i personal viscuda.