L’HANDBOL HA ROBAT EL COR A GRANOLLERS

L’esport a Granollers viu una història centenària que mereix figurar en les biblioteques i dissortadament encara no ha estat escrita. Curiosament la primera activitat esportiva  fou ocellaire i l’exhibició d’un globus aerostàtic. L’EC de Futbol és, avui, l’entitat més antiga però també mereixen figurar en la història, el basquet, el ciclisme, el motorisme, la natació i qui s’emporta la palma és l’handbol esdevingut el gran ambaixador nacional i internacional de la ciutat. El BM Granollers que ha celebrat el seu setanta cinc aniversari s’enorgulleix d’haver-se endinsada fins al moll de l’os de la ciutat. En aquesta tasca, segons el meu entendre, cal destacar el treball de dos presidents i un entrenador, sense menystenir la tasca dels altres. I em refereixo a tres perquè foren els iniciadors de bastir l’esperit ciutadà d’aquest esport. Foren Lluis Sitges, Antoni Botey i Pep Vilà. Lluis Sitges convertí l’handbol en artista de la ciutadania amb la festa que se celebrava en les visites d’equips internacionals. En una d’elles l’equip visitant sopava a la Fonda Europa, convidat pel club, mentre a l’exterior el poble celebrava un èxit del Barça. L’entusiasme de la gent desvetllà la curiositat del president de l’equip visitant i sortí al carrer acompanyat pel Sr. Sitges. Li pregunta a què es deu aquella celebració i sense dubtar li respon que celebren la seva vinguda a Granollers. Era l’estil Sitges. Antoni Botey, fou qui donà caràcter a l’entitat esportiva.   Condemnat pels franquistes estava inhabilitat havent estat sancionat pel seu comportament durant la guerra, que no fou altre que cultural, però allò veritablement alliçonador en la seva rehabilitació fou la dignitat de les persones al marge de la política. L’alcalde Font fou el primer en demanar se li reconeguessin els seus drets per poder ser president. La persona que defensa a una altra que pensa diferent i en contra. Un exemple als polítics d’avui. El Pep Vilà, malgrat no se li reconegui com cal, fou el primer pedagog de l’handbol espanyol i un autèntic estudiós donant-li caràcter a l’equip. Curiosament els fets de la història són alliçonadors. Fou entrenador per culpa d’una agressió a un àrbitre. Sancionat, els seus companys, l’equip encara no tenia entrenador, li demanaren que actués com a tal. De dolent a gran amic de l’esport. Tres noms que feren gran l’entitat granollerina i setanta cinc anys d’història són el millor trofeu de l’esport. El BM Granollers en la llista dels grans constructors de la societat.