L’acte inaugural dels Jocs Mediterranis 2018 ens convida a
lectures contradictòries que evidencien la veritat desitjada de l’esport i la
manipulació que en fa la política espanyola. El desenvolupament de la festa
inaugural denuncia, acusa i manifesta. L’esport per l’esport era un desig,
l’esport per a la política espanyola una manipulació. Sincerament considero una
provocació contra Catalunya que els esportistes espanyols, dels quals cent eren
catalans, desfilessin onejant banderins espanyols. La presència a les grades de
banderes espanyoles no era un signe de germanor sinó de venjança com ho
demostraren els xiulets contra el President Torra al ser nominat i felicitat
pel Batlle de Tarragona. La dignitat, seriositat, respecte del President Torra
palesà la voluntat de Catalunya per la pau, en particular quan obsequià al
monarca espanyol amb dos llibres sobre el dia 1 d’octubre. Fermesa en la
defensa, dignitat en la presència i Catalunya en el cor. La bellesa de la festa
en ella mateixa, denunciava la feble presència, en les paraules, en la música i
els artistes, d’una cultura catalana que l’estat no reconeix, però que malgrat
la feblesa pretesa, la dignitat la va fer brillar. I foren els nens i nenes que
amb els seus moviments li donaren un aire d’universalitat i globalitat que les
paraules d’inauguració del Rei donava la impressió que feien trontollar. La
presidència donava més la impressió d’una festa no volguda que una mà estesa a
un poble que treballa, col·labora, vol ser lliure i és solidari. No era
l’actitud d’una festa sinó d’un deure que la llei obligava però no es
desitjava. Contrastava amb la presència estrangera. Malgrat el missatge que
vaig interpretar de la presència política de l’estat, espero que en els
terrenys esportius regni la deportivitat i l’esport esdevingui un configurador
social donant una lliçó a la política. La qualitat esportiva catalana
institucional, que del silenci a la que se l’obligava oblidant les seves
federacions, encengué la torxa de l’esportivitat, serà la verdadera llum dels
Jocs del Mediterrani 2018. Hi ho serà perquè els esportistes catalans són
primer persones, a continuació demòcrates i sobre tot solidaris en l’exercici
de la seva llibertat. Desitjo i espero que els Jocs Mediterranis de Tarragona,
com en el seu dia els Jocs Olímpics de Barcelona, siguin un model esportiu
desitjat per tot el món. I ho seran perquè el sacrifici en l’exercici de la
llibertat és la llum més brillant de la veritat. La veritat dels jocs, desitjo
que sigui el boomerang del títol d’aquest article.La història de l’esport ens
posa davant dels ulls la diferent manera de celebrar-los des de la política. El
Olímpics grecs se celebraven amb la pau i aturant les guerres, els actuals de
Tarragona se celebren amb polítics i ciutadans empressonats perquè defensen la
llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada