Els valors en l’esport

El diari L’ESPORTIU del 3 de setembre de 2015 dedica dues planes a comentar la trajectòria de la seva secció Els valors en l’esport sota el títol CENT MIRADES SOCIALS A L’ESPORT. Quins són els objectius d’aquesta secció, el periodista Ramon Usall els resumeix amb aquesta paraules: “L’Esportiu inaugurava un espai que pretenia completar la seva oferta informativa diària a través d’una mirada històrica, social i política de l’esport, especialment del futbol, considerat l’esport rei del nostre temps i, per tant,un fet social de primera magnitud”. L’articulista en el repàs que fa de la trajectòria es manifesta objectiu quan, per exemple, afirma que el futbol no sempre ha estat vinculat als valors de la llibertat, la igualtat, el progrés o la justícia. Però  demostra al llarg de tot l’article com l’esport és actualment un factor bàsic en la convivència universal i en referència a Catalunya el considera indispensable en el camí cap a la llibertat. El títol m’ha convençut. No diu valors de l’esport sinó valors en l’esport. L’esport no mereix, no fa mèrits, els mèrits els fan els esportistes. L’esport és un medi vital que convida a la pràctica dels valors. Per aquesta raó existeix una filosofia i una pedagogia de l’esport. Per aquesta mateixa raó són imprescindibles escoles i càtedres de l’esport. El futbol, per exemple, fa miracles en indrets que la premsa només en parla per les guerres. Curiosament un matrimoni amic m’explicava ahir en una trobada que un missioner en una nació africana se servia del futbol per agermanar persones que en guerra eren enemigues. I ho feia, no fent prèdiques, organitzant partits de futbol entre elles per al final dels partits donar-se les mans o abraçar-se esportivament. I la reconciliació es vivia en la pràctica sense grans sermons. Són aquelles activitats que passen desapercebudes però existeixen com moltes ONG que treballen malgrat les oposicions de la política i amb un treball de formiga omplen els graners de la pau. I l’esport pot ser, ha de ser i és  formiga pedagògica que omple de valors culturals, ètics i socials els esportistes del partit de la història. En aquest sentit, no vull pecar d’orgull sinó ser formiga, he escrit els meus llibres sobre esport. B M. Granollers, esportiu i civisme, B M Granollers, camí d’una filosofia, L’Esport en la globalitat humana i Els àngels juguen a futbol. I en el context d’aquesta filosofia entenc la secció de L’ESPORTIU, “Els valors en l’esport”. Dissortadament aquesta tasca en l’actualitat només pot ser una tasca de formiga però el missatge, el treball de persones com el matrimoni amic i d’ONG, la veritat de la història la convertirà en la realitat d’una convivència en pau. Només depèn de les formigues treballadores que a casa nostra la premsa, motiu d’aquest comentari, omplen el niu, Catalunya, de valors.