L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimecres, 1 de juliol del 2015

“CATALUNYA HA DE DEIXAR D’UTILITZAR POLÍTICAMENT L’ESPORT”, Miquel Cardenal, president del CSD



Quan un ciutadà aprofita un esdeveniment esportiu per manifestar els seus sentiments, en fa un us polític? I si la resposta és sí, aleshores li demanaria al President del “Consejo Superior de Deportes”, que escolti els ciutadans perquè la seva autoritat li han atorgada ells, amb els seus vots. Amb la Constitució a la mà, em sap molt de greu Sr. Miquel Cardenal, vostè no compleix la llei. No escolta, ans castiga, la veritable autoritat, que segons la Constitució, és la ciutadania. Si el ciutadà en els seus actes no actua com a polític no se’l pot sancionar per temes polítics. Si se li respecte l’autoritat que li dóna la Constitució, Sr. President del CSD, té l’obligació d’ escoltar i actuar en conformitat. I això és el que no fa. I si hem de filar molt prim, podem fer-ho. Comencem per les Seleccions Nacionals. Són representatives de la nació o de la federació. Depenen de la federació, lògicament, i la federació és una entitat privada, per tant amb quina raó incideix l’estat, començant per tenir un CSD? Vol més politització de l’esport que aquesta. Quan ni la Federació ni el CSD tenen una pàgina blanca sense cap mena de d’ingerència política, perquè polititzen els sentiments dels seguidors blaugranes a Alemanya seguint el seu equip, castigant el club i no els ciutadans. On és el compliment de la Constitució de respecte als drets humans d’expressió? És curiós que en el pròleg de la Constitució si llegeix que és “desig” de bona voluntat democràtica. Impera més el desig constitucional que la mateixa llei? Sr. Miquel Cardenal, no som innocents, sabem llegir entre línies. La vostra actuació no té altre objectiu que desacreditar el procés català democràticament correcte i que amb la Constitució a la mà es pot plantejar. Amb tota la sinceritat del món confesso que l’esport, com la cultura, l’art i l’economia, és un gran aliat de la causa i defensor de la independència de Catalunya. I l’esport català no és enemic de l’esport castellà, fins al punt, que amb la història a la mà, l’esport castellà li deu molt al català en el seu llançament internacional. Per què la Selecció Nacional de Futbol va poder participar els anys 20 del segle passat en els Jocs Olímpics d’Amsterdam? No dubto gens que ho sap. Només li demano que sigui coherent en el respecte a l’esport català. No tinc cap mena de dubte que esteu utilitzant políticament l’esport, la final de la “Champions”, per debilitar la voluntat de Catalunya en el seu camí cap a la independència. Entenc que no us agradi el procés i que voleu la continuïtat, sigueu nobles en el diàleg i en el respecte a les persones i a les col·lectivitats. Influir, com sembla ser, perquè la UEFA sancioni el Barça, em reservo el qualificatiu, però és un argument d’una feblesa democràtica verdaderament alarmant. Sr. Miquel Cardenal, estigui atent a la història que li passarà factura. Li diu un avi de 86 anys que va viure l’esport durant la dictadura i li he de dir, pel que respecte a la meva persona, que els dirigents de la OJE els anys 60 del segle passat foren molt més comprensius en comparació amb la vostra actuació demanant a la UEFA que sancioni el CF Barcelona. No en dubti gens Sr. Miquel Cardenal el vostre comportament ha tingut un doble efecte: a) desconfiar més de la política espanyola i b) crear més independentistes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada