És constitucional castigar la veu del poble?

Des de les altes esferes del poder s’han beneït les sancions als clubs de futbol Barcelona i Atlètic de Bilbao i la Federació Espanyola de Futbol. Jo em pregunto és legal sancionar unes entitats que no han comés el delicte que se les imputa? A través de les entitats volen sancionar el poble, però com és sobirà segons la Constitució, no ho poden fer. És veritat que la manifestació massiva anava dirigida al govern i als polítics xiulant un emblema com són l’himne, la bandera i la monarquia. El poble, amb la constitució a la mà té tot el dret legal, que té per principi bàsic el dret natural, a manifestar el seu desacord contra la llei. I allò que no és just, ni legal és sancionar a qui no ha xiulat, ni el Barça, ni l’Atlètic, ni la Federació van xiular, per tant constitucionalment la sanció no és legal perquè no és justa. Sento discrepar del ministre de Justícia que afirma ser una norma de la legalitat democràtica. Cap de les tres entitats tenia autoritat per impedir al poble manifestar els seus sentiments en desacord amb la implicació política a un esdeveniment esportiu. El poble es manifesta on vol  i on pot i sortosament la vida proporciona moments ideals com una final de futbol de la Copa del Rei. Sancionant als ciutadans que xiularen, penso que haurien de xiular als ciutadans que votaren en contra de la Constitució o no la votaren, que foren milions i entre ells partidaris del partit en el govern. Però existeixen altres consideracions a fer. Per què van xiular els ciutadans assistint al partit? Qui ha provocat el motius? Quan el poble manifesta els seu malestar no és per què sí, si no perquè té motius. Penso sincerament que la xiulada reclama una sanció pels sancionadors, que són els culpables de la situació creada. I aquesta sanció, espero els hi aplicarà el poble en el moment oportú, apartant-los dels primers espais polítics i tal vegada, fent-los fora. És necessari que els ciutadans ens dediquem a estudiar la Constitució i ens adonarem de quin és el poder del poble i de quina manera des d’els partits majoritaris es manipula. Estic convençut que les mes ves afirmacions són dures però també que la Constitució m’empara. Aquesta sanció és una de tantes manifestacions de com des de la política es manipula l’esport. Una cosa és certa, a la llarga, la veu del poble sempre guanya. M’agrada molt l’esport i la política. L’un i l’altra només demanen en una democràcia complir de veritat la seva raó de ser. Són un servei,  no un fi.

FUTBOL I CICLISME NOTÍCIA ESPORTIVA D’ESTIU

El Tour francès i les eleccions del CF Barcelona omplen les notícies esportives guanyant, a vegades, el partit a la política. Què té el Tour, la ronda ciclista francesa, que arrossega tanta informació i seguidors? Per què tanta presència dels aspirants a la presidència del Barça? Tots dos esdeveniments tenen una garantia de qualitat històrica. Tant el Tour com el Barça juguen molt fort i alt en la història de l’esport internacional. Els guanyadors de la cursa francesa esdevenen herois a l’estil de les Olimpíades Gregues. Tenen un camí més fressat en la seva vida. Dirigir un Club com el Barça significa entrar a formar part de l’élite internacional de directius i esdevé una llançadora de futur. La seva importància, no només deportiva, sinó també social i fins i tot política la proclamen el nombre d’aspirants i l’abundant informació periodística a tots nivells. Ser dirigent del Barça té importants lectures polítiques en la campanya actual. El Barça és un referent català i defensor de les llibertats. Entre els aspirants d’aquesta cursa, uns diuen que no s’ha de barrejar política i esport, altres diuen que són conceptes inseparables i alguns s’allunyen de la independència. En els temps actuals Catalunya necessita la força de tots els seus ciutadans i de totes les institucions. I el Barça n’és una molt important i en l’actualitat, transcendent. Els seus seguidors ho demostren i corroboren la importància els enemics de la llibertat de Catalunya. No hi ha cap francès que no recolzi el seu Tour, institució orgull del país, tots els catalans hauriem de recolzar un Barça defensor dels drets de Catalunya. No citaré cap nom, només afirmo que prefereixo els candidats d’un Barça orgull d’una Catalunya independent. No sóc soci del Barça, hi tinc amics molt estimats, desitjo amb tot el cor un president que faci gran l’entitat i que ompli les grades d’estelades. Els herois de l’esport català, han de ser herois socials de la independència. Ho entenen així tots els mitjans escrits i audiovisuals? No, i alguns sibil·linament fan el joc als unionistes. Catalunya amb l’esport es mereix formar part de l’esport mundial, participar de dret en els esdeveniments internacionals, mundials i Jocs Olímpics. El CF Barcelona és un factor molt important per assolir la meta. Demano als socis del Barça que em llegeixin que votin un candidat defensor de la independència de Catalunya. No dic noms per què sé que n’hi ha més d’un i no m’agradaria dir un nom per altre. Tinc fe en la política esportiva del FC Barcelona del futur.

“CATALUNYA HA DE DEIXAR D’UTILITZAR POLÍTICAMENT L’ESPORT”, Miquel Cardenal, president del CSD

Quan un ciutadà aprofita un esdeveniment esportiu per manifestar els seus sentiments, en fa un us polític? I si la resposta és sí, aleshores li demanaria al President del “Consejo Superior de Deportes”, que escolti els ciutadans perquè la seva autoritat li han atorgada ells, amb els seus vots. Amb la Constitució a la mà, em sap molt de greu Sr. Miquel Cardenal, vostè no compleix la llei. No escolta, ans castiga, la veritable autoritat, que segons la Constitució, és la ciutadania. Si el ciutadà en els seus actes no actua com a polític no se’l pot sancionar per temes polítics. Si se li respecte l’autoritat que li dóna la Constitució, Sr. President del CSD, té l’obligació d’ escoltar i actuar en conformitat. I això és el que no fa. I si hem de filar molt prim, podem fer-ho. Comencem per les Seleccions Nacionals. Són representatives de la nació o de la federació. Depenen de la federació, lògicament, i la federació és una entitat privada, per tant amb quina raó incideix l’estat, començant per tenir un CSD? Vol més politització de l’esport que aquesta. Quan ni la Federació ni el CSD tenen una pàgina blanca sense cap mena de d’ingerència política, perquè polititzen els sentiments dels seguidors blaugranes a Alemanya seguint el seu equip, castigant el club i no els ciutadans. On és el compliment de la Constitució de respecte als drets humans d’expressió? És curiós que en el pròleg de la Constitució si llegeix que és “desig” de bona voluntat democràtica. Impera més el desig constitucional que la mateixa llei? Sr. Miquel Cardenal, no som innocents, sabem llegir entre línies. La vostra actuació no té altre objectiu que desacreditar el procés català democràticament correcte i que amb la Constitució a la mà es pot plantejar. Amb tota la sinceritat del món confesso que l’esport, com la cultura, l’art i l’economia, és un gran aliat de la causa i defensor de la independència de Catalunya. I l’esport català no és enemic de l’esport castellà, fins al punt, que amb la història a la mà, l’esport castellà li deu molt al català en el seu llançament internacional. Per què la Selecció Nacional de Futbol va poder participar els anys 20 del segle passat en els Jocs Olímpics d’Amsterdam? No dubto gens que ho sap. Només li demano que sigui coherent en el respecte a l’esport català. No tinc cap mena de dubte que esteu utilitzant políticament l’esport, la final de la “Champions”, per debilitar la voluntat de Catalunya en el seu camí cap a la independència. Entenc que no us agradi el procés i que voleu la continuïtat, sigueu nobles en el diàleg i en el respecte a les persones i a les col·lectivitats. Influir, com sembla ser, perquè la UEFA sancioni el Barça, em reservo el qualificatiu, però és un argument d’una feblesa democràtica verdaderament alarmant. Sr. Miquel Cardenal, estigui atent a la història que li passarà factura. Li diu un avi de 86 anys que va viure l’esport durant la dictadura i li he de dir, pel que respecte a la meva persona, que els dirigents de la OJE els anys 60 del segle passat foren molt més comprensius en comparació amb la vostra actuació demanant a la UEFA que sancioni el CF Barcelona. No en dubti gens Sr. Miquel Cardenal el vostre comportament ha tingut un doble efecte: a) desconfiar més de la política espanyola i b) crear més independentistes.