PREMI DE PINTURA NIT DE L’ESPORT MANRESÀ

A Ernest Descals, guardonat en diferens Nits del’Esport, li fou guardonada l’any 2003 una pintura inspirada en el Futbol Sala. La imaginació de l’artista, amb un estil molt personal, recrea imaginàriament i estàtica un moment del partit, independement de la posició reglamentària, perquè artísticament alló que interessa és la imatge. La doble possibilitat, estàtica i en moviment, defineix des de la indefinició dels jugadors o jugadores el protagonisme de la pilota, que il·luminada lateralment, assenyala l’orientació que li dóna l’esportista. Amb un terra d’intensitats diferents i absorvents d’un joc de grisos, vol donar la impressió de l’interès dels esportistes i de la seva implicació en el joc. Una pintura plena d’intencionalitats en la que l’espai guanya el protagonisme dels esportistes i dóna qualitat a l’espectacle esportiu.

KH7 BM GRANOLLERS – TIBU-RON CASTELLDEFELS 30-20

L’equip femení del BM Granollers de Divisió d’Honor, Campió de la Super Copa de Catalunya. L’avi que estima l’esport ha seguit la segona part del partit per internet, quan les noies del Granollers dominaven per 4 gols d’avantatge. L’avi s’ha marevellat amb el joc de conjunt, encara que algunes poques descoordinacions han permès que la diferència no fos més abultada. S’ho ha passat bé amb jugades de conjunt, en particular les acabades per la banda esquerra, demostrant la jugadora extrem una bona qualitat tècnica. És natural que la il·lusió del gol, sobre tot quan es veu clar, entorpeixi alguna jugada per pèrdua de pilota, com també algunes aglomeracions en l’atac, que dificultaven el tret a porta o facilitaven la recuperació de la pilota a l’equip contrari. L’avi s’ho ha passat molt bé amb els contratacs i amb una defensa força ben tancada, que demosteraven entusiasme, domini de la tàctica, control de la situació que amb un joc de conjunt i tècnicament molt qualificat donaven seguretat. Llençaments a porta molt ben col·locats, aturades de la portera que doneven confiança a l’equip, i una bona col·locació en defensa i un estudiat atac feien que la victòria no nomès no perillès sinò que augmentès la diferència. L’avi pensa que el resultat és just i si algun retret cal fer és que la diferència podría haver estat més àmplia. Bon començament de temporada i l’avi somia aplaudir les campiones de la temporada 2014.2015.

BM GRANOLLERS MÉS ELITE QUE MAI

No em canso mai d’afirmar que la Copa més important guanyada pel BM Granollers és la seva continuitat en l’elit de la seva modalitat esportiva. La Super-Copa Catalana 2014 ho proclama amb prou força i claretat. L’equip de la Capital del Vallès Oriental juga les dues finals de Divisió d’Honor, la masculina i la femenina. Com a club capdavanter que és, un altre exemple entre els molts, el primer club de Catalunya i d’Espanya que té els dos equips, masculí i femení en la máxima categoría. Al marge dels títols ningú pot negar que aquest, al costat de la continuitat, és un trofeu extraordinari. I és precisament aquest el guardó més valuós independenment d’assolir el títol o el subtítol. Posaria la mà al foc per apostar a favor de l’equip femení que amb aquest nou triomf merexeria una matrícula d’honor i una nota de summa cum laude en la seva tesi doctoral de l’handbol. En relació a l’equip masculí el subcampionat seria molt meritori però no es pot descartar la qualitat dels jugadors granollers i el recolzament de la sort per conquerir el títol. L’aposta en aquest partit és difícil, però somiar ajuda sovint a vèncer. Seria extraordinari començar la temporada 2014-2015 amb dos títols. De totes maneres ho és. Els somnis, a vegades, es fan realitat. Independentment dels resultats el BM Granollers un any més, amb mèrits propis, a l’elit i desitjo que aquesta temporada la  de la celebració del 70 aniversari de la fundació de l’entitat, la ciutat visqui joiosa amb el seu club i li fassi costat com es mereix i la ciutat sap. Endavant BM Granollers.

DISCÒBOL, de MIRÓ (segle V abans de Crist)

L’avi amics del esports ha trobat en l’escultura de Miró l’expressió artística de l’esport que més l’entusiasme. L’avi, enamorat de l’esport i de l’art, estudia en els moviments esportius aquelles sensacions humanes que ajuden a entendre millor la vida. Miró, escultor grec del s.V a.C. va excel·lir en l’art escultòric amb motiu de l’Olimpíada 87, l’any 431 a.C. Les obres les treballava en bronze i la més famosa el DISCÓBOL, podria molt ben ser homenatge a un campió olímpic. En la figura del llençador de disc, amb una posició correcta de preparació, ens descobreix la tensió nerviosa del llençador  d’un cos harmónicament creat en contrast amb l’expressió del rostre un xic concentrat. És una llàstima que s’hagi perdut l’escultura original  de la que se’n van fer força còpies em marbre, sent la més important la que es conserva al  Museu Termas de Roma amb el nom de Lancelotti. És curiós, pensa l’avi, comprovar l’estreta relació existent ja en aquells temps entre l’art i l’esport. I la idea que n’ha tret és que aleshores la globalitat en la persona humana era un fet, no una filosofia. Vivien més aquest agermanament perqué l’esport i l’art són dues expressions de l’humanisme.

ESPORT PER LA INDEPENDÈNCIA

CRONO, PRIMER PREMI D’ESCULTURA DE LA III BIENAL DE DEPORTE Y ARTE DE NAVARRA.

Una de les característiques de l’avi que estima l’esport és la seva estima de l’art. Tafanejant per internet ha trobat l’escultura que es presenta, obra de Txus Larumbe, esportista triatleta que, a la vegada, és artista. La relació esport-art no és nova, tan o més antiga que els Jocs Olímpics Grecs. Recorda per exemple l’escultura de Miron, el DISCOBOL. L’escultura que presenta l’avi defineix perfectament l’esperit esportiu de l’atleta amb una plena confiança en la bicicleta amb una postura d’integració. Sentit esportiu amb un simbolisme sobre el valor de la competició i la importància que hi juga l’estètica. La màquina i el cos, formant un tot, explica l’estreta unió necessària per assolir els objectius, l’esportiu per esdevenir campió i l’artístic per gaudir de la qualitat de l’expressió. El binomi art i esport gaudeix de bona salut a casa nostra. Segur que l’avi en descobrirà més.

AMB DEU ANYS CAMPIÓ DEL MÓN

Les bones notícies viscudes per nens són sempre un motiu de joia per l’Avi que estima l’esport. Gràcies a les xarxes s’ha assebentat que MARTI YÉLAMOS, de Sant Antoni de Vilamajor s’ha proclamat CAMPIÓ DEL MÓN de Trial Poussin, que em sembla és una modalitat del Trialsin. Des del punt de mira pedagògic, tal vegada, algú hi vegi en aquesta notícia un gra massa de popularitat perquè els nens d’aquesta edat poden deixar-se dominar per l’orgull i a la curta o a la llarga perdre bous i esquelles. Però en la pedagogía der Sant Josep de Calasanç, fundador de les Escoles Pies, hi ha una advertència del beneficis d’educar i ensenyar des de la més tendrá infantesa. En aquesta edat tenir uns pares que entenen els seus fills, els comprenen i els orienten en alló que els agrada és una avantatge i una premonició d’èxits futurs i de trobar el treball de la seva vida. Felicitats al Campió, felicitats als seus entrenadors però per damunt de tot felicitats als pares. Un punt de tristor sent l’avi: ha buscat informació en blogs importants de l’esport català i en premsa catalana i no ha trobat cap altra informació. L’Avi pensa que la premsa audiovisual i escrita han de donar més importància a l’esport de base perquè no és el futur esportiu del país, sinó perquè és l’esport més genuí. Amb una bona pedagogia i psicologia els bons esportistes de base no defraudaran mai i seran l’elit i els líders que la societat necessita.