L’ESPORT, CÀTEDRA DE FILOSOFIA DE LA VIDA

La Universitat de la Història gaudeix de moltes facultats en l’especialitat de l’esport. I cada facultat alliçona d’acord amb la pedagogia del ser. Ser esportista significa ser global en el que cada diferència forma part del tot. Un exemple de la globalització esportiva el descobrim en els Jocs Olímpics, on teòricament totes les modalitats esportives hi haurien de tenir el seu espai.  Dissortadament, els avenços assolits que són importants, la imatge de l’esport no és neta, està tacada per la falsa globalitat imposada per l’economia. I d’acord amb aquesta globalització el fet de guanyar és allò més important i perdre és el fracàs. En aquest procés molts pobles se senten marginats perquè els seus aficionats prefereixen ser seguidors del gran club menystenint la importància dels petits clubs del poble. La manipulació de la filosofia de l’esport no perdona i els grans clubs també sen senten afectats. No cal citar noms. A casa nostra ho palesen la formació de les plantilles dels grans en les que la presència dels jugadors de casa brilla per la seva pobra presència. Què defineix la personalitat d’una entitat esportiva? Formar la plantilla que els permeti jugar gairebé només amb estrangers? Fa una pila d’anys que segueixo l’esport català. I francament desanima. En la temporada 2022-2023, per exemple, el CF Barcelona juga amb majoria d’estrangers. Si la informació no enganya en la seva plantilla actual hi consten deu estrangers, la majoria dels quals són presents en tots els partits. La culpa la té Catalunya per no generar grans jugadors?  Els grans clubs no segueixen l’excel·lent planter català. Les plantilles de les entitats esportives catalanes no les defineixen jugadors catalans sinó jugadors d’altres països comprats amb diners. Davant d’aquest fet, són correctes els campionats que porten el títol de la Federació Catalana o l’Espanyola, per exemple? Una entitat formada amb un nombre considerable d’esportistes sud-americans és catalana? Qui qualifica l’entitat, les persones o els diners? Són catalans, per exemple, els diners del FC Barcelona? Si la tendència s’orienta cap a la globalització, penso, que caldrà una nova organització de l’esport que en realitat les entitats siguin globals. Una nova organització més d’acord amb la universalitat de les competicions. És factible? El temps té la paraula. Però aleshores l’esport serà també una càtedra de filosofia de la vida? El progrés històric té la paraula.

PEP VILÀ, L’HANDBOL AMOR D’UNA VIDA

 

L’amor és la gran llei de la vida que defineix la personalitat en moments que esdevenen transcendents. Pep Vilà va descobrir la plenitud  de la seva vida humana en l’esport de l’handbol. Hi ho descobrí barallant-se amb circumstàncies que semblen negatives que porten a la veritat. Un cop de puny enemic resposta a una acusació arbitral negativa. I Pep Vilà va allargar la mà a l’àrbitre i  abraçà l’esport que seria la seva veritat. Complint la sanció els companys li demanaren que fes d’entrenador. I l’esport de l’handbol rebé amb entusiasme un pedagog de la filosofia de l’esport i el creador de la popularitat de l’handbol a Granollers i en les pistes que el seu equip hi jugava. Pep Vilà fou una de les tres persones que donaren al seu esport el caràcter de ciutadà a Granollers. Les altres dues foren Lluis Sitjes i Emili Botey. Pep Vilà fou el veritable conductor de l’handbol a nivell català i espanyol amb resultats molt respectats a nivell internacional. Fou ell qui internacionalitzà l’handbol espanyol i en particular el de Granollers. Quan l’entrenador alemany Kempa  va donar una empenta plena d’èxits, sota la direcció de Pep Vilà el BM Granollers ja havia conquerit el primer dels títols nacionals. Pep Vilà era la humilitat dels èxits i un excel·lent alumne dels mestres. Sense por d’equivocar-me, fou un geni de la pedagogia de l’esport com ho feu palès en la seva etapa granollerina i en la del C.F.Barcelona. Amic Vilà els valors de l’esport et feren millor persona. L’amor lliurat a la vida és la imatge del gran amor que ens obra la porta de la vida celestial.

LA MORT DE MÉS DE 6000 PERSONES NO ATURA UN CAMPIONAT DE FUTBOL

Qatar seu del campionat mundial de futbol de 2022. Circumstàncies que l’envolten  demostren l’esclavatge a que té sotmès el gran capital a l’esport. Més de 6000 treballadors morts per les condicions inhumanes i climatològiques en que els obligaren a treballar no haurien de ser mai justificades per cap esdeveniment. Només una de les seleccions mundials amb la inscripció  “drets humans per a tothom” a les samarretes dels jugadors denunciava la gravetat. Però, més vergonyós, la FIFA obligà a la federació de futbol compromesa a esborrar la inscripció. 745 milions de dòlars més importants que les vides humanes i els drets humans. No hi faltaren declaracions contra els drets humans amb la manifestació d’un ambaixador del mundial dient “que l’homosexualitat és un dany mental” quan a finals del anys noranta del segle passat la OMS va declarar que no era d’origen mental. I si tenim present com són tractades les dones, una altra raó per no estar d’acord amb el campionat de Qatar. La valoració negativa a l’empara de l’exercici de la llibertat dels pobles em porta a reflexionar sobre possibles efectes positius del campionat. Soc conscient que força gent atorgarà el seu vot positiu al campionat valorant les victòries com una lliçó de superioritat en relació amb les pèrdues. Arribat a aquest punt cal valorar que es pot perdre dignament jugant millor que el guanyador. Sovint la victòria s’assoleix amb passió d’èxit  superant la qualitat tècnica del contrari. I malgrat sembli  inversemblant la possibilitat s’hi belluga en tots els partits. L’esforç de la dignitat humana pot derrotar la qualitat tècnica del millor especialista. La sorpresa a Qatar pot ser la llum de la humilitat que  desllueix els focus de l’exuberància. Una pilota de futbol als peus de la passió de la bellesa pot redimir la pobresa esportiva jugadora del gran partit de la història de la convivència en pau. Serà el guanyador del Campionat de Futbol de Qatar la victòria d’un pas endavant en la fraternitat universal si el Campió aixeca el trofeu de l’esport pedagog de la llibertat humana. La sang dels màrtirs constructors dels estadis símbols  de riquesa corre per les venes i artèries de la història i és sang d’amor als pobres, dels pobres d’esperit perquè ells posseiran la terra. El futbol, esport, servidor de la humanitat, com la política, la religió, la cultura amb totes les seves modalitats, el civisme, deu aportar la seva capacitat creativa a la dignitat de l’ésser humà. Tenir cura del físic i del psíquic. Col·laborar al desenvolupament de l’obra d’art que és una persona. Tota organització que perjudica els drets naturals destrueix la convivència pacífica.

EL FUTBOL IMATGE D’UNA HUMANITAT MANIPULADA

El futbol és un esport i per definició un factor de convivència. La bondat o no d’una convivència la donen les relacions humanes i el perquè de les relacions. La convivència és relació amb un programa responsable amb la garantia d’una llei. Quin paper hi juga el futbol en aquest programa? Primerament curador de la salut i tot seguit harmonitzador de convivència. Darrerament ha esdevingut un treball. El futbol per tant és un joc d’entreteniment personal i col·lectiu i un treball garant d’una vida digna. Els objectius en ells mateixos són consolidadors d’una vida digna. Però l’egoisme humà ha descontrolat el programa convertint-lo en un altre programa manipulador dels bens naturals i socials. I dissortadament el futbol en el segle XXI és un col·laborador de la gran economia mundial en la que per fer-se ric tot si val. I la imatge del futbol és la mateixa de l’economia controladora, una minoria extremadament rica que allunya de la convivència una minoria extremadament pobre. La classificació dels jugadors de futbol dona una imatge de futbolistes multimilionaris al costat de futbolistes amb dificultats de subsistència. I aquesta imatge és injusta per què nega drets naturals al futbolista per la seva qualitat de persona. El gran capital ha esdevingut amo i senyor de l’esport del futbol. I està en camí real d’actuar de la mateixa manera en altres esports. Dissortadament el futbolista s’ha convertit en mercaderia en mans del poder econòmic. El gran capital ha comprat clubs de futbol imposant la seva llei i els grans clubs que encara no han pogut comprar els controlen amb subvencions que a primera vista donen la impressió són una ajuda quan en veritat són una imposició de compra semblant una ajuda. No entenc camps de futbol plens  arrebossar sobre tot quan els dos contrincants són exponents del gran capital i del seu comerç. No cal citar noms, son prou coneguts. En tenen prou venent la seva imatge encara que sigui una renúncia a la seva identitat social. El futbol, com la política, necessita un canvi radical si vol ser part de la imatge humana digna.

L’HANDBOL DE GRANOLLERS UN MISSATGE DE FRATERNITAT

Vaig seguir per televisió els dos partits del BM Granollers, masculí i femení. Independentment de guanyar o perdre em vaig convèncer d’una victòria de l’esport. Amb les seves característiques corresponents els dos equips vam jugar un bon partit. Les noies sempre van anar per davant amb  algunes errades que donaven ales a les visitants però l’entrenadora va donar una lliçó de pedagogia esportiva en els moments més difícils. Els nois anaren la major part del partit a remolc dels contraris però l’afany de vèncer els dominava massa una il·lusió difícil de controlar que els perjudicava en moments que feien preveure la victòria a tocar de la mà. No soc ningú per treure mèrits. Però l’afany de victòria que es toca amb els dits precipitava llançaments a porta gens efectius. Van jugar malament? No, al contrari, però davant hi tenien un equip de la seva alçada que controlava un xic millor els atacs i els tirs. Que els granollerins haurien pogut guanyar no en tinc cap dubte. Em van agradar molt els joves. El seu futur és esperançador. No soc ningú per donar lliçons però mentre visionava el partit hi vaig trobar a faltar un atacant atlètic, dominador del salt en carrera, capaç d’enlairar-se per damunt dels caps dels defensors a l’hora de disparar a porta. I penso que aquest jugador el BM Granollers el té. Hauria guanyat el partit amb ell? Possiblement, però és un recurs pel seu equip i un perill pel contrari. I un segon punt, puc estar equivocat, els nervis van provocar precipitacions favorables als contraris. Que ningú pensi que em vaig formar una mala idea del BM Granollers, tot el contrari. Crec que era un partit experimental i de probes i la proba fou positiva amb perspectives d’una gran equip. En la vida totes les situacions negatives són un missatge de futur si qui les pateix és intel·ligent en l’exercici de la saviesa. No vull acusar ningú, però un esportista que no és intel·ligent mai serà un excel·lent esportista. És fonamental en la pedagogia de l’esport. En un equip, el pedagog és l’entrenador i el Granollers el té. Per acabar la meva valoració del partit: acabat, tant el de les noies, com el dels nois, la foto defineix l’abraçada de la fraternitat.

FUTBOL MANIPULAT I MANIPULADOR

El futbol és una activitat humana amb l’objectiu de servei. La convivència és una globalització, fruit de l’estudi de la filosofia de la imatge de l’ésser humà. I en aquesta imatge és essencial el cos formant un tot integrat amb l’esperit. Les aportacions del cos per ser necessiten les aportacions de l’esperit per ser i viure. I sota aquest concepte la salut corporal és fonamental per la bona imatge personal. El futbol és una activitat física amb objectiu de servei. En l’actualitat el seu servei pot orientar-se en tres fronts: passar-ho bé, salut i treball. Com totes les activitats humanes estan a l’albir de la llibertat. I en aquest sentit l’exercici de la llibertat està sotmès a les intencionalitats de les persones que s’hi impliquen, unes com esportistes, altres com aficionades que gaudeixen contemplant el joc i un tercer bloc que han trobat en el futbol el mitjà ideal per fer-se rics i entrar en el món dels multimilionaris. I és per culpa d’aquest tercer bloc que el futbol està perdent la seva funció de servei a la humanitat. I ha començat el joc de qui el manipula millor. Existeix una manipulació cultural. I una tercera, que és cívica. Tres manipulacions que estan al servei del gran capital. Entra a formar part de l’economia global del diner. És un mal ser ric? Sí, ho és quan està al servei d’una minoria que amb el seu enriquiment la majoria cada dia és més pobre. I el futbol l’han implicat en aquest joc. No és un mal quan la persona rica amb el seu diner col·labora per un treball dignament remunerat, per una salut sense distinció de persones, per una cultura a l’abast de tothom amb atenció als més necessitats i per la germanor universal complint l’objectiu de la igualtat.Com actua la política del futbol? Culturalment es dona més importància als jugadors de fora que als de casa més valorats econòmicament. Que fa el futbol català per estimular els joves futbolistes catalans? Als grans clubs, es diu, els hi surt més econòmic un de fora que un de casa. Es manipula el futbol des de la base. L’experiència que en tinc m’ho confirma. No es treballa com cal l’esport general en les escoles i el futbol en particular. I a la vox popular se la convida a vitorejar al  rei futbol. El gran manipulador del futbol és el gran capital. Fer multimilionaris a uns pocs jugadors no és un servei a la humanitat. És seguir la norma que per ser ric tot s’hi val. Cal reciclar el futbol activitat humana de dignitat de totes les persones.

---

 [JSV1]

EL FUTBOL, FACTOR DE CONVIVÈNCIA EN L’ESPORT CATALÀ.

 

La imatge mundial de la convivència gemega en l’esclavatge que la sotmet l’economia auto-proclamant-se poder absolut de la humanitat. I el poder econòmic juga amb la complicitat de factors que garanteixen la seva existència en el poder del diner. L’esport n’ha esdevingut un escolanet amb l’egoisme explosiu del futbol. Quin paper hi juga l’esport català? L’esport català és més víctima que no pas company en convivència malgrat alguns clubs convidin a pensar en positiu. I l’esport català, al marge del diner, palesa la seva fortalesa creativa. Molts esportistes de casa tenen l’economia com mitjà de convivència portant una vida digna en la seva senzillesa i humilitat. També molts i moltes futbolistes que viuen de l’esport però amb sous sovint mileuristes. El futbol fulgura com l’estrella salvadora quan la realitat ens diu que el seu comportament multimilionari és l’escolanet de les grans fortunes que per rics tot si val, fins la pobresa i misèria de l’altre. Deixant de banda el futbol economia, sortosament el futbol germanor és viu. Darrerament la germanor en el futbol català ha fet un pas endavant molt important possibilitant que les dones tinguin plaça en els equips de futbol de la Federació Catalana. Una pas endavant en la igualtat home dona respectant les diferències físiques i psíquiques que tant en la dona com en l’home són la garantia de la supervivència de la humanitat. I precisament aquestes diferències palesen el perquè d’esports bàsicament femenins i masculins. Un equip de futbol amb alineacions masculines i femenines quina imatge ha de donar? Les diferències físiques i psíquiques adaptades a cada situació del futbol han de suposar millores. Valorant les onze situacions, quines són les que han d’ocupar un home o una dona preferentment. O tal vegada les condicions de cada situació es compliran correctament amb una intel·ligència sàvia? El que sí és necessari saber crear situacions favorables intel·ligentment. I aquesta circumstància és massa deficitària a casa nostra. La saviesa en el coneixement de l’ésser humà ens ha de demostrar que el futbol des de la vessant esportiva aporta a la convivència solidaritat i fraternitat la característica de globalitat. La humanitat global és un jardí floral en el que cada planta hi aporta la seva vitalitat creativa. Una obra d’art del gran artista de la història.