L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimarts, 29 de setembre del 2015

Sense Messi..



Les diferències són un baròmetre que ens permet valorar entre productes quin és el millor. Òbviament els resultats són fruit de les capacitats de les persones i la valoració dels fruits ens ajuda a dirimir quin és millor per a cada situació. Un equip de futbol pot tenir una valoració diferent, millor o pitjor, si juga Messi o no juga. Analitzant els partits jugant amb ell o sense podem deduir quina és la seva incidència en l’equip i que significa la seva presència o no. Però cal tenir sempre present una variant: l’estat psíquic i físic del jugador en cada partit. Per què aquesta és una variant molt important. No serè jo qui discutirà la qualitat tècnica i estratègica de l’argentí. Però em crida molt l’atenció el judici de la premsa valorant la capacitat esportiva de l’equip si juga o no, donant-li una importància tal que fa pensar que el Barça sense Messi deixa de ser un gran conjunt. Aquesta reflexió és resultat d’escoltar tertúlies televisives i radiofòniques i de la lectura d’articles de premsa. Personalment em mereix una gran credibilitat la seva capacitat esportiva. Avui, però, en el partit de xampions no pot jugar per lesió. Penso humilment que ha arribat a una etapa en la que les lesions hi seran força presents. Vaig veure la jugada de la lesió i crec que el contacte responsable no era per produir una lesió de llarga durada. Fa molt de temps, per no dir anys, que paro esment en la seva manera de córrer. Ho fa amb un taloneig ràpid i fort que amb el temps ha de debilitar la seva musculatura de tal manera que fins i tot sense contacte es produeixi la lesió. En aquest sentit hem de tenir present que el seu físic és resultat d’un tractament mèdic per desenvolupar el seu creixement. Aquesta, diguem artificialitat, no és gratuïta, a la llarga es cobra la manipulació mèdica del cos i es queixa i la queixa és una lesió. És una interpretació meva, perquè si jo camino amb normalitat és gràcies als metges, però ha arribat un moment, passats els anys, que he de vigilar certs moviments per no lesionar-me. No sóc esportista professional, ni aficionat, per tant no he obligat al meu cos a moviments violents. Però Messi, sí, parant només esment en la manera de córrer i amb les ganes que ho fa, el seu físic li ha d’exigir tenir més cura. Jo penso que Messi ha d’aportar la seva saviesa futbolística a la creació, com feia Xavi, i des d’aquesta situació no farà gols però en farà fer molts i allargarà la seva vida esportiva. No sóc ni metge, ni tècnic esportiu, però he llegit, he treballat en el camp de la pedagogia de l’esport i em penso que puc aportar algunes idees. Desitjo al Barça, que avui, sense Messi guanyi però també que tingui molta cura del seu jugador si vol la seva ajuda molts anys més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada