JOAN CASTILLO, PRESIDENT DE L’ESPORT CLUB GRANOLLERS

El 3 de març de 2019 el club de futbol granollerí complirà cent sis anys. El seu primer president fou una personalitat en el camp de la medecina i una personalitat en el món del civisme treballant per la dignitat de la seva ciutat i de Catalunya. Perseguit per la política però estimat per la seva gent i coneixedor dels valors del futbol per portar arreu el nom de la seva ciutat. La trajectòria del club ha estat marcada pel canvi de nom. Esport Club Granollers va passar a Granollers Esport Club. Acabada la incivil guerra, s’obligà el canvi de nom a Club Deportivo Granollers per retornar a inicis dels anys 1980 al nom d’orígen. Des de la seva fundació fins avui té l’honor d’haver estat una entitat esportiva capdavantera en el camp i en la formació. I la história té cops amagats. El president elegit el 2019 és una persona esportiva en el camp de joc i en l’aula formativa. És una persona que farà brillar el club, obedient a la lletra de l’himne de l’entitat que la tornada de cada estrofa repeteix: “Endavant,Granollers, amb futbol pioners”. El meu coneixement del nou president em porta a l’etapa formativa. El Joan Castillo que vaig conèixer era un esportista de base i més de quaranta anys desprès conec el Joan Castillo, president. La personalitat que em va fer conèixer el seu comportament en l’etapa formativa humana i esportiva em dóna prou credibilitat per afirmar que des de l’autoritat que li pertoca en l’actual configuració esportiva de l’entitat, actuarà eficaçment perquè estima l’esport i estima Granollers. I la seva estimació en l’etapa formativa no tot foren flors i violes, encara que les flors feren gaudir del flaire de les seves essències atlètiques, tècniques i futbolístiques. Era un jugador que en el camp cridava l’atenció per les seves respostes físiques. En un partit, una persona que seia al meu costat em va dir: Com és que remata tant bé de cap amb els salts que fa? La meva resposta fou: per què també és un bon gimnasta. Una persona que de jove va saber escollir bé. I aquesta capacitat d’escollir no es perd. I amb els companys de junta que té, estic segur que l’Esport Club Granollers pot recuperar l’afició dels seus anys més brillants. I la meva opinió es basa amb una dada que, massa sovint no es compleix, és una persona amb un gran respecte a la gent. I quan l’he felicitat pel nomenament m’ho ha demostrat amb alguna cita d’estudiosos de l’esport i de la psicologia humana. Només demano a l’afició un recolçament total al nou president i a la seva junta. Des de la responsabilitat social de la presidència la junta que presideix Joan Castillo aconseguirà de l’Esport Club una nova etapa de bon futbol i bon esport a dintre i fora del camp. Una etapa que els jugadors del Granollers, eixits de la pedrera siguin desitjats pels clubs de primera línea i els aficionats repeteixin els dos primers versos del l’himne “un equip de futbol amb identitat / és aquest nostre i tant estimat”.

KÉDOUGOU , POBLE AMIC DE GRANOLLERS

El BM Granollers des de la seva fundació ha estat una entitat que la germanor en les seves relacions esportives ha estat una constant a Espanya, Europa, el Japó i ara al Senegal (África). La implantació de l’hanbol al Vallès Oriental tè en l’entitat granollerina un gran pedagog que amb la paraula i la pràctica portava a diferents pobles el nou esport per fer-lo desitjable. I la resposta són els clubs d’handbol importants, a tots nivells, al Vallès Oriental. En tinc una experiència agradable que ha estat mollt  enriquidora culturalment i esportiva que em fou guardonada amb la Medalla d’Argent de la Federació Catalana. I aquesta ADN de l’handbol granollerí ha estat l’abraçada germana amb l’handbol de Kédougou, una abraçada que per a mí esportivament em produeix una gran alegria, per què l’esport femení estava ofegat per la famosa cistella de “los labores” i jo havia defensat en els meus escrits la necessitat de l’esport femení i sortosament l’handbol femení granollerí s’ha situat a primera línea nacional i en un futur molt proper també si situarà internacionalment. És veritat que en els dos equips, masculí i femení, de la Divisió d’Honor hi tenen fitxa un jugador i una jugadora de Kédougou que han estat les persones responsables de la nova relació. La representació granollerina estava formada per jugadores juvenils i júniors que han desenvolupat un bon hándbol assolint la victòria del TORNEIG DE L’AMISTAT DE KÉDOUGOU, jugat per cinc equips senagalesos i el BM Granollers. Però més important que el joc desenvolupat ha estat l’empremta de les relacions humanes que amb l’esport han obert els braços d’una germanor, en la que perdent i guanyant les jugadores africanes i granollerines, han viscut i segons les declaracions llegides a la premsa tindran continuitat perquè en l’actual 2019 volen que equips de Kédougou participin en la GRANOLLERS CUP del més de juny. Són molt significatives les paraules de la jove jugadora granollerian de 16 anys, Carla Hinojosa, que defineixen amb veu de maduresa juvenil l’objectiu de l’esport. Transcric amb el seu permís:”Abans de marxar, el viatge ens feia respecte per l’aspecte cultural però hem pogut veure que anar al Senegal no és gens perillós. Hem fet amistat amb les jugadores senegaleses i ens hem sentit molt unides a elles tot i ser rivals, un ambient que trobo a faltar a les competicions. Dinàvem amb elles, passaven nits juntes i, malgrat barreres com l’idioma i la llunyania, hi mantenim el contacte”.

Des de la meva filosofia política, les relacions humanes a través de l’esport són indispensables per configuarar una humanitat en pau i aquesta contesa esportiva femenina de noies joves m’ha confirmat la idea que tinc del futur democràtic de la humanitat i no és altre que “tinguem fe en els joves exemple de dignitat humana”, d’aquesta dignitat que han passejat pel Senegal les joves jugadores del BM Granollers. Una vegada més estic molt content perquè l’equip de Granollers confirma el títol del meu llibre BM. GRANOLLERS, CAMÍ D’UNA FILOSOFIA.

ORGULL BM.GRANOLLERS, honor d'una ciutat esportiva.