La incidència que ha tingut i té l’esport en la
configuració de Catalunya, sobre tot, en els darrers tres segles de la nostra
història, ha palesat el seu poder de configurador de pobles. El centurió Licius,
nat a Barcino, campió olímpic al segle I, tal vegada presagiava un futur
esplendorós a la seva ciutat, capital d’una nació que esportivament brillaria a
nivell internacional, com veritablement és. L’esport, pedagògicament, és
educador en els valors i, a la vegada, pot convertir-se en orientador del futur
de les persones. Però perquè l’eficàcia formativa de l’esport sigui eficient,
positiva i verdadera és imprescindible la independència a tots nivells de
l’esportista, individual i col·lectiva. I és precisament la independència
col·lectiva la urgència que pateix Catalunya en l’actualitat. És encoratjadora
la notícia de la posada en marxa de GUANYAREM
per Plataforma pro selecciones
catalanes, Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC), Unió de Consells
Esportius de Catalunya, F C .Barcelona i RCD Espanyol. GUANYAREM té un
espai propi en la manifestació de l’ onze de setembre a la Meridiana i el seu
objectiu és que l’esport arribi a tots els catalans, començant per les escoles,
fins a ser una realitat les SELECCIONS CATALANES per participar en els Jocs
Olímpics, Campionats Mundials i Competicions Internacionals. La força de
GUANYAREM rau en la força de la gent, de tota la gent, la més senzilla i la més
famosa, en el nostre cas del món esportiu. La presència de personalitats
importants i d’esportistes famosos té un efecte de contagi molt positiu i
convincent. La notícia que cinc cents esportistes d’alt nivell s’hi ha adherit
refermarà la consciència de molta gent i desvetllarà el sentiment d’amor filial
envers la mare independent. Si al
moviment de l’esport federat hi afegim el nombre de tres milions de
catalans que el practiquen en benefici de la seva salut ens adonarem de la
importància que l’esport ha de tenir en l’assoliment d’un estat independent,
que en el cas de Catalunya, té una vocació esportiva inherent a la seva
identitat. I aquest estat, n’estic convençut, tindrà molt clar la importància
de l’esport com factor pedagògic en l’educació del món estudiantil. L’experiència
m’ha ensenyat de quina manera l’esport contribueix en el rendiment escolar. Una
de les seves qualitats és la capacitat d’orientar els objectius vocacionals d’acord
amb les facultats físiques i psíquiques i Catalunya gaudeix de molt bons
pensadors en el camp de la filosofia de l’esport, factor de convivència. Per
una millor convivència l’esport lluitarà per la independència de Catalunya. La
història del passat, profecia del futur. (La foto reproduïda són els representants
de les entitats esmentades)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada