“Dubto que mai aparegui un altre Messi”

Paraules del Secretari Tècnic del FC Barcelona en l’entrevista que publica L’ESPORTIU del 4 de setembre de 2015. Jo tampoc ho dubto perquè les persones són irrepetibles però no estic gens d’acord amb el missatge que es dóna sobre la impossibilitat d’un altre futbolista com ell. Totes les comparacions són odioses al no pertànyer al mateix context històric. No es pot valorar amb els paràmetres d’avui l’objectivitat d’ahir. Els genis no abunden però la seva presència en el temps només la determina la natura. El ser humà com tota la naturalesa evoluciona i progressa i en referència a les persones aquesta evolució està subjecta a l’aprofitament de la capacitat intel·lectual que en l’actualitat es considera que està al voltant del vint per cent. La intel·ligència també defineix el geni i l’evolució del ser humà progressa en el camí d’assolir una major capacitat de la totalitat de la seva intel·ligència. No podem oblidar que la intel·ligència també hi té molt a dir en el moviment dels aparells del moviment des ser humà. Amb major capacitat intel·lectual i major control de les passions més domini dels peus, de les mans i del cap en la pràctica del futbol. No citaré noms però no és correcte valorar els futbolistes sense tenir en compte les circumstàncies en que es movien i les condicions físiques i tècniques dels espais i de les pilotes. Les capacitats naturals també evolucionen en el temps i els avenços científics i tecnològics i les persones, no ho oblidem, són naturalesa. Estic convençut de l’existència de jugadors, famosos i no famosos, que en les mateixes condicions actuals, serien tan o millors que Messi. No és objectiu dir que tal o qual és el millor de tots els temps com si no fos possible un altre geni que segurament serà millor per mor de l’evolució i progrés de la humanitat. L’experiència m’ha ensenyat en el món del futbol que existeixen raons per les quals molts possibles jugadores d’elit no ho són mai per circumstàncies històriques. I de la mateixa manera que molts es queden pel camí, el mateix camí ens en pot descobrir de nous, que la bondat dependrà del rendiment en les circumstàncies del temps i del progrés del moment. Ser el millor avui, no significa ser millor d’aquell que ho era ahir i d’aquell que ho serà demà. La condicions de mesura i les condicions dels valoradors també canvien, evolucionen i progressen. Em pregunto, és o serà possible un barem prou avançat per determinar el millor de tots els temps passats? Del futur òbviament que no. Ser el millor, avui, és un mèrit, un exemple i una valuosa contribució al demà.