Xavier Castellsagué Piqué, tot en el jo.

La pujada al Taga ha estat la teva darrera caminada. El Taga té connotacions transcendents que relacionen les persones amb el jo total. La il·lusió, certament, va ser profeta. La vall del Taga és la vall de l’esperit i el seu cim la mirada de la mare que té cura dels seus fills. La teva vida fou una dedicació generosa a la salut dels fills i filles de la mare i la mare amb el teu darrer cim, et va voler sempre amb ella. La teva vida ha estat una excursió humanista que els teus pares t’encomanaren de petit. I t’has acomiadat del món amb una excursió transcendent. Escolte, de nen i gimnasta, als escolapis, tu va ser un dels alumnes que m’han dictat la filosofia de la vida, que ara de gran entenc i amb els records me n’adono que la meva vida ha estat un somni fabulós. Les teves tamborelles i els teus salts de gimnàstica em fan pensar que pronosticaven una vocació dedicada al món de la salut. Tu has lluitat moltíssim per la teva i la dels altres i ara tu ets la vida total. Els teus estudis ens ensenyen com n’és de fructífer descobrir, en l’etapa de formació, la vocació del teu treball a favor de la humanitat. El teu exemple és una lliçó de la vida que ens parla de la veritat i de la justícia natural humana i de com esdevé transcendència de fites divines. El teu nom la història el relligarà amb els estudis i descobriments científics en la lluita contra les malalties. I en aquest camp i has lluitat i la teva lluita no serà estèril, tot el contrari perquè com treballador qualificat del camp de la història l’arbre que vas plantar, conrear i saonar ja està donant bons fruits, fruits que, tal vegada, tastaran moltes persones que no coneixeran l’hortalà. Quan regaves l’arbre amb la teva ciència allò que veritablement t’importava que els seus fruits esdevinguessin salut per aquelles persones que els abastaven. Xavier, dissortadament la meva vida i la teva han tingut una trajectòria distanciada, però la mare natura, paraula de la divinitat, m’ha convidat a acomiadar-me de tu. Però no ho faig, per què no és un comiat per sempre, és fins la realitat del jo total, que subtilment el Taga gravà en el teu cor. I ara, des  d’aquest jo, recordant unes paraules del meu amic  i company, Lluis Maria Xirinacs, tu no ens has deixat perquè com ets etern, estàs en nosaltres, amic.