Com es coneix un bon entrenador?

No fa massa dies que J.Mourinho va fer aquesta declaració: “ els  clubs gegants han de ser per als grans entrenadors”. Aquesta consideració m’ha desvetllat la pregunta del títol. Què vol dir esportivament un club gegant? Intueixo que és aquell club que està acostumat a guanyar i a humiliar amb les seves victòries els contraris i guanya el campionat amb una insultant diferència en la classificació general. Qui guanya els partits, l’entrenador? L’observació del funcionament del futbol d’elit m’ensenya que per ser un equip gegant ha de ser econòmicament molt fort per poder posar a les ordres de l’entrenador els jugadors que ell desitja i demana. Que un club el formin els millors jugadors de la competició no significa per lògica que el seu entrenador militi entre els millors. Un equip format pels  millors jugadors, si de veritat ho són, tenen capacitat suficient per saber com han de desenvolupar-se i complir la funció que li pertoca. En la meva experiència deportiva he escoltat moltes vegades que un  bon equip en té prou amb una canya esquerdada d’entrenador. Penso honestament que un gran entrenador és aquell que sap conduir un equip malgrat les mancances dels seus jugadors sense la necessitat d’estrelles. Pel bé del futbol estic convençut que els millors entrenadors haurien de dedicar els seus coneixements a formar els equips de base de l’entitat i ser els més ben pagats del mercat futbolístic. El geni neix, el bon jugador es fa i ambdós, que ja en l’etapa formativa despunten, amb un gran entrenador satisfarien les urgències del club. Però el programa educatiu del futbol no funciona així. Bon entrenador és aquell que el seu equip guanya molts títols? Una pregunta, si la filosofia és aquesta, per què els entrenadors no són mai els més ben pagats dels clubs? No conec què cobren Mourinho i Guardiola, però sí estic segur que els seus emoluments són a anys llum dels de Messi i de Ronaldo. Què vol dir això, que senzillament les directives confien més en els jugadors que en els entrenadors. Si tan hi confiessin no serien els primers en ser acomiadats per culpa dels mals resultats. Em contestareu perquè  no saben dirigir l’equip. N’esteu segurs? No seria la primera vegada que el complot dels jugadors provoquen la caiguda de l’entrenador. Senzillament penso que a la figura de l’entrenador  no se li dóna la funció que verdaderament ha de desenvolupar. I opino que l’entrenador no ha de poder demanar, ni menys exigir, el fitxatge de tal o qual jugador. Ha de treballar amb les possibilitats del club i no estirar més el braç que la mànega. Una altra qüestió que em sorprèn és que  cada entrenador ha d’aplicar la seva filosofia i per això cada etapa competitiva comença amb un nou projecte. El club que no té i  no sap treballar el seu propi projecte esportiu, millor que plegui. L’entrenador té l’obligació de potenciar amb els seus coneixements i experiència el projecte del club que el fitxa, no de començar un projecte nou. La necessitat de començar cada temporada un nou projecte significa que aquella entitat no té una base esportiva, que és la manera de mantenir i perfeccionar cada temporada els propis objectius. No és treballa amb escola esportiva sinó amb l’economia que és la culpable dels nous projectes i dels suposats millors jugadors i millors entrenadors. Amb aquest comportament allò que s’assoleix és un miratge esportiu, que dissortadament l’esport del segle XXI en dóna una imatge massa clara. L’excel·lència del cim la  crea la fermesa de la base.