Un campionat d’Espanya
que m’ha causat molt bones reflexions però, a la vegada, algunes
incomprensions. Si parem esment en la classificació i en el conjunt de la fase final ens adonarem
del protagonisme de l’handbol català amb dos equips que podien molt bé aspirar
al títol i el repartiment de medalles ho confirma. No em fou possible seguir
tots els partits per la TV de la Federació Espanyola, però el que vaig visionar
em portà a situacions a les que no les hi trobo una explicació raonable, potser
lògica per la política esportiva de la pell de brau. Penso sincerament que la
final se la mereixien els dos equips catalans. Però pel poc que vaig veure i
vaig poder intuir a la Federació no li interessava aquesta final. Valorant el partit de la final, no entenc dos
resultats: a) que el Barça en la fase classificatòria perdés el partit amb el
mateix equip, b) que el Granollers, perdés amb el mateix les semifinals amb
pròrroga inclosa. Em direu que la classificació dels equips catalans és tot un
èxit. Sobre el paper, sí. Valorant el procés, no. El Granollers va fer mèrits
per ser finalista i no interessava que ho fos. Aquesta és la meva conclusió.
Els meus dubtes, els arbitratges, els que vaig veure tenien una subtilesa de
manipulació estudiada i alguns comentaris televisius no podien fer gala d’imparcialitat.
És curiós, amb tots els respectes als jugadors, que guanyessin un partit als
dos representants catalans. Pel que vaig veure a la final, encara ho entenc
menys. Que puc anar errat, és possible. Però també sóc crític amb el
comportament de l’equip granollerí. Impecable en la fase de classificació. No
entenc perquè va perdre el partit de semifinals. No el vaig poder seguir, però
imagino situacions gens favorables. La primera part del partit per el tercer i
quart classificat m’explicava el perquè, però la segona part em va confirmar en
que l’esportivitat en l’organització tenia defectes innecessaris. I de la
mateixa manera que afirmo el que no em va agradar de la fase final, hi va haver
situació del Granollers que no em van agradar. Un dels per a mi defectes és la
falta de joc, per no dir companyerisme, amb els extrems; un altre i em va
cridar molt l’atenció, perquè dos jugadors no va tenir ni un segon en les
semifinals i pel tercer i quart lloc; i més, no vull discutir la tàctica dels
entrenadors, però davant una situació com es vivia en el darrer partit, penso
que s’ha de tenir més confiança en tots els jugadors. Malgrat tot el que no m’agrada,
felicitar l’equip pel tercer lloc i la medalla de bronze, amb la convicció que
són campions d’honor encara que no ho siguin titularment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada