L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dijous, 22 d’octubre del 2015

La importància de l’esport en el món



L’esport, com la cultura, la ciència i la mateixa història té una base de pensament que orienta tota bla seva activitat i desenvolupament. Sense ments pensant en la seva realitat i millora, dia a dia, l’esport seria un instrument baladí en la vida de les persones. Però no és aquesta la qüestió. I no ho és perquè directament o indirecta la seva influència cada dia és més intensa i extensa, incidint en totes les activitats humanes des de la indústria, el comerç, el lleure, la cultura, la literatura, l’art, la política i també la religió. I davant d’una realitat viva com l’actual sembla inversemblant que la gent de l’esport, directius, esportistes, aficionats no se sentin atrets per un esdeveniment que té per objectiu contemplar l’esport des de la seva presència i com actua en la millora de la societat i també de les seves mancances. Una vessant que penso hauria de ser convincent és l’anàlisi de la capacitat de l’esport en la configurador social i defensor de la llibertat dels pobles. L’esport és molt més que una oportunitat per desfogar-se aplaudint o xiulant el teu equip d’acord amb els resultats, és una font de raons de convivència. És descoratjador comprovar com un col·loqui sobre la influència social i política de l’esport rep la resposta amb l’absència del món de l’esport d’un poble, que per altra banda gaudeix d’una activitat esportiva, històricament important. Què li falta a l’esport de casa nostra perquè no sigui només un exercici físic i esdevingui també una pràctica d’exercici psíquic? Perquè el ser humà no és només físic, sinó també psíquic i la conjunció dels dos modela la persona que per assolir la seva integritat necessita conrear el cos i l’esperit. En el fons de la qüestió, penso, hi trobem massa raons de desgavell convivencial que desorienten i no conviden a una voluntat de millora. Les necessitats que crea la societat actual desvirtuen la realitat del ser humà en una direcció, satisfer-les per gaudir més físicament que psíquica perquè darrere d’elles hi ha l’imperi del diner que juga amb els drets de la persona, que controla i no permet exercir. El problema és complex i opino que és resultat d’una societat modelada, no des de la centralitat humana, sinó des de la centralitat del poder, de l’ordre que sigui, dominat pel diner. I aquest ordre social controlat regula la vida de les persones, que no sempre poden actuar com elles voldrien en benefici de la seva integritat humana. És una llàstima que el món de l’esport estigui també controlat i dominat pel diner minvant les possibilitats formatives que el poder no desitja es desenvolupin. I la societat pateix les conseqüències d’unes estructures esportives excessivament polititzades que diuen el que volen fer, però només ho diuen. També en el món de l’esport hi resta molt a fer i sense una consciència social àmplia i universal és gairebé impossible fer la feina que cal, desenvolupar la filosofia de la convivència humana en pau aportada per totes les activitats. La societat per ser lliure necessita poder actuar lliurement en tots els camps pels que es mou per naturalesa el ser humà. És, també, un problema de llibertat, en el fons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada