Dóna la impressió
que el futbol compleix l’objectiu de la globalització. Però és una autèntica
interpretació de la filosofia globalística?
No és la meva intenció restar mèrit a una política esportiva amb
objectius d’universalització però una veritat són els objectius i una
contradicció poden ser les formes. I el problema neix d’on neixen tots els
problemes, del ser humà. Els objectius els proposen i els compleixen persones,
són les persones que defineixen la universalitat dels fets. I són persones els
protagonistes en terrenys de joc. I una ullada a la composició dels equips de
futbol de primera divisió em genera alguns dubtes sobre la raó de la globalitat
futbolística. Concretament pel que fa referència a la lliga espanyola em
pregunto: a) és possible una globalitat només amb jugadors espanyols, b) és
possible una lliga espanyola amb un percentatge gran de jugadors estrangers? c)
una lliga espanyola amb força estrangers és lliga espanyola? d) amb la
filosofia de la globalitat han de canviar les estructures nacionals del futbol?
e) una estructura global amb jugadors d’arreu milloraria la filosofia del
futbol, la seva tècnica i la seva universalitat? Són moltes preguntes amb
respostes no massa fàcils. Però primer fem una ullada a la presència estrangera
en els clubs de primera divisió espanyols. La informació l’he aconseguida
preguntant per internet plantilles dels
clubs de futbol espanyol de primera divisió. I la resposta ha estat
aquesta: Nombre d’estrangers per club en la Lliga 2015-2016: 1 jugador (un club), 4 jugadors (un club), 5
jugadors (un club), 6 jugadors (tres clubs), 7 jugadors (un club), 9 jugadors
(tres clubs), 10 jugadors (dos clubs), 11 jugadors (dos clubs), 13 jugadors (un
club), 14 jugadors (tres clubs), 17 jugadors (un club) i 19 jugadors (un club).
Nota curiosa entre els vint clubs de la lliga espanyola, 8 clubs poden alinear
en un partit onze jugadors estrangers
sense cap espanyol. El total d’estrangers en plantilla és de 195 jugadors.
Repartits proporcionalment entre els 20 de la competició li corresponen a cada
equip entre 9 i 10 estrangers. Imagineu una jornada de lliga en que els 195
jugadors fossin tots titulars? Només hi sortirien 25 espanyols. Amb aquests
números podem dir que la lliga és espanyola? Em direu que la globalitat va per aquest
camí. Penso que aquest és un fals concepte de la globalització. La filosofia
del globalisme defensa els drets de les diferències amb l’objectiu de millorar
les individualitats per que la globalitat sigui més íntegra. No m’allargo més
però crec que cal estudiar el problema en profunditat perquè el progrés sigui
de tots i no només d’uns pocs. I el futbol hi té molt a dir i a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada