L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimecres, 4 de novembre del 2015

CAP A ON CAMINA EL FUTBOL?



Dóna la impressió que el futbol compleix l’objectiu de la globalització. Però és una autèntica interpretació de la filosofia globalística?  No és la meva intenció restar mèrit a una política esportiva amb objectius d’universalització però una veritat són els objectius i una contradicció poden ser les formes. I el problema neix d’on neixen tots els problemes, del ser humà. Els objectius els proposen i els compleixen persones, són les persones que defineixen la universalitat dels fets. I són persones els protagonistes en terrenys de joc. I una ullada a la composició dels equips de futbol de primera divisió em genera alguns dubtes sobre la raó de la globalitat futbolística. Concretament pel que fa referència a la lliga espanyola em pregunto: a) és possible una globalitat només amb jugadors espanyols, b) és possible una lliga espanyola amb un percentatge gran de jugadors estrangers? c) una lliga espanyola amb força estrangers és lliga espanyola? d) amb la filosofia de la globalitat han de canviar les estructures nacionals del futbol? e) una estructura global amb jugadors d’arreu milloraria la filosofia del futbol, la seva tècnica i la seva universalitat? Són moltes preguntes amb respostes no massa fàcils. Però primer fem una ullada a la presència estrangera en els clubs de primera divisió espanyols. La informació l’he aconseguida preguntant per internet plantilles dels clubs de futbol espanyol de primera divisió. I la resposta ha estat aquesta: Nombre d’estrangers per club en la Lliga 2015-2016:  1 jugador (un club), 4 jugadors (un club), 5 jugadors (un club), 6 jugadors (tres clubs), 7 jugadors (un club), 9 jugadors (tres clubs), 10 jugadors (dos clubs), 11 jugadors (dos clubs), 13 jugadors (un club), 14 jugadors (tres clubs), 17 jugadors (un club) i 19 jugadors (un club). Nota curiosa entre els vint clubs de la lliga espanyola, 8 clubs poden alinear en un partit  onze jugadors estrangers sense cap espanyol. El total d’estrangers en plantilla és de 195 jugadors. Repartits proporcionalment entre els 20 de la competició li corresponen a cada equip entre 9 i 10 estrangers. Imagineu una jornada de lliga en que els 195 jugadors fossin tots titulars? Només hi sortirien 25 espanyols. Amb aquests números podem dir que la lliga és espanyola? Em direu que la globalitat va per aquest camí. Penso que aquest és un fals concepte de la globalització. La filosofia del globalisme defensa els drets de les diferències amb l’objectiu de millorar les individualitats per que la globalitat sigui més íntegra. No m’allargo més però crec que cal estudiar el problema en profunditat perquè el progrés sigui de tots i no només d’uns pocs. I el futbol hi té molt a dir i a fer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada