Terrorisme i esport

Dos partits internacionals han estat suspesos per por a un possible atac terrorista. No dubto de la bondat de la decisió però, per què l’esport és objectiu terrorista? Se’m contestarà que l’objectiu no és l’esport en ell mateix sinó el gran ressò internacional que un esdeveniment com aquest aconseguiria. Però l’objectiu terrorista va molt més lluny. No és res més que copià l’estratègia practicada en la guerra civil espanyola amb el bombardeig a Granollers amb la finalitat de sembrar la por entre la gent i demostrar que són més forts que els altres. Un atac terrorista en un partit Madrid- Barcelona aprofitaria el fet criminal per aconseguir control i domini social. I per què a ple segle XXI el terrorisme és una arma política? Sembla ser perquè en política por assolir els objectius, tot si val. És verdaderament incoherent que una pràctica com l’esportiva que per ella mateixa és educadora i educadora del ser humà com a persona, es converteixi en una oportunitat per destruir i matar per adquirir poder. És incomprensible que cents de milers d’anys d’història la humanitat encara no tingui clara la lliçó de la natura. I tot va començar quan alguns mortals es proclamaren déus amb poders totals sobre la resta de mortals. I és molt més lamentable quan s’invoca Déu matant a un germà. La força educativa de l’esport que sembla tan potent ens adonem que també pot ser un instrument en mans dels criminals. Un contrasentit que un partit de futbol que en un principi és un espectacle festiu es converteixi en un espectacle del crim organitzat. Quin és el nivell de les civilitzacions d’arreu del món que amb tants milers d’anys d’història encara no han assolit mai una verdadera convivència universal en pau? L’esport, treballador de la pau, convertit en una arma destructiva. Inconcebible. És veritat, se’m dirà, que són una minoria, els terroristes. Però una minoria que fa tremolar a la gran majoria. Per què. Senzillament per què la gran majoria ha sembrat amb el seu comportament les llavors del crim. Els terroristes són tan naturalesa humana com els que són persones pacífiques. El problema comença quan no es respecten les diferències i una vol ser superior a les altres. I aquest principi cultural negatiu està molt actiu al nostre segle XXI. No existeix una pedagogia i una filosofia amb prou capacitat per adoctrinar a tots els mortals sobre la seva veritat. I la política i la religió traeixen els seus objectius i el món que tenim no és un món en pau. I davant d’aquesta realitat, què hi pot fer l’esport? Ser esport en tots els seus moviments i no donar opcions de ser manipulat. Però dissortadament també hi ha manipuladors. Alguns conscients i d’altres inconscients, però les manipulacions porten al deure d’ajornar partits per evitar catàstrofes. Pot contribuir l’esport a la pau mundial? N’estic convençut, com també que mitjançant l’esport és possible assolir resultats positius dialogant amb els terroristes, diàlegs que seran més efectius que els enfrontaments armats. Es necessiten gran pedagogs en el camp de la política i de la religió. Hi són?, penso que, de moment, no.