No és cap secret que els Jocs Olímpics de Rio de
Janeiro han patit tota mena de contradiccions, algunes massa negatives però per
sort, força de positives. Però m’agradaria ser capaç avui de glossar la
presència del sentiment religiós als jocs en una ciutat que és famosa pel seu carnaval.
Però no hi falta l’alè religiós. Els Jocs Olímpics de Grècia sempre s’inauguraven
amb una acte religiós, tant els dels homes com els de les dones. Sortosament en
l’actualitat homes i dones lluiten en el mateix esdeveniment esportiu. El
sentit religiós dels jocs de Grècia anava estretament relacionat amb la pau,
els Jocs Olímpics eren un instrument pacificador. Els Jocs Olímpics moderns han
oblidat els dos objectius, no s’inauguren amb un acte religiós i se celebren
sense garantir la pau. Però se celebren
i aquest fet és important perquè en el fons l’objectiu principal rau en la
convivència. Les Olimpíades de Rio de Janeiro, sortosament, respiren alè
religiós. I a ple segle XXI aquesta circumstància és molt important. En el turó
Corcovado, a 710 metres sobre el nivell del mar, del Parc Nacional de Tijuca,
la estàtua del Crist Redemptor o Crist de Corcovado amb el braços oberts no és aliè a l’esdeveniment
esportiu i els hi dona la seva benedicció
i benvinguda sense distinció de races, ni de religions. A Rio hi comparteixen
esport cristians, catòlics, protestants, jueus, musulmans, hindús, sintoistes,
budistes i de religions africanes. I des de l’estàtua en els seus braços oberts
hi caben tots sense diferències. I una altra circumstància que ja he esmentat,
el Carnaval. És veritat que es tracta d’una estàtua però el silenci o el
mutisme de la matèria no fa callar el missatge evangèlic que representa. La
presència d’aquest símbol religiós li dóna als Jocs de Rio de Janeiro aquella
dimensió de la globalitat que es treballa en el temps i en l’espai. En la celebració dels jocs he
observat el sentit cristià d’alguns i algunes esportistes fent la senyal de la
creu. Un indici del substrat religiós del ser humà recolzat pel signe d’altres
esportistes que desprès de la seva actuació aixequen el seus braços vers el
cel. En certa manera, enguany que celebrem els set cents anys de la mort de
Ramon Llull podem treure metafòricament la lliçó de la mística aplicada a la
convivència. Malgrat les distàncies tots els esportistes presents a Rio estimen
l’esport. Ells són els amics i l’esport és el seu estimat. S’esforcen per
conèixer millor cada dia i no estalvien sacrificis i esforços per esdevenir
esportista d’elit. En el món de l’esport practiquen el model místic. No crec
que l’estàtua de Corcovado influís en el Comitè Olímpic Internacional a l’hora d’escollir
Rio de Janeiro, per l’atzar, un gran col·laborador de la història, hi va tenir
la seva part. I li va tenir perquè Rio de Janeiro amb el seu monument al Crist
de Corcovado, que és una de les set meravelles modernes i un motiu d’atracció
turística, amb silenci recorda als participants del Carnaval i dels Jocs
Olímpics que primer de tot són persones i que en la festa i els jocs si són
persones en veritat i justícia també són filles
de Déu, d’aquell que en la Creu també amb els braços oberts com el de
Corcovado convida a tothom a formar part
del regne del cel. Els missatges hi són. Cal llegir-los. I a Rio, diferents
però un mateix objectiu. En el món, diferents però l’objectiu és el mateix per
a tothom. És per pensar-hi. I el Crist Redemptor del Parc Nacional de Tijuca,
de Rio de Janeiro ens hi convida. Els esdeveniments de tota mena, mundials,
internacionals, nacionals, comarcals o locals sempre envien un missatge que té
per objectiu la pau. I allò que és transcendent rau en el fet que els
organitzadors no ho tenien en el seu programa. La natura és sàvia i la gran
doctora de la universitat del món. Els Jocs de Rio, calladament recorden a la
humanitat que la religiositat li és essencial en la seva integritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada