El millor de tots

Les  cròniques esportives parlant de Messi, Neymar i Suàrez m’han fet pensar com es valora ser el millor jugador de futbol del món i de la història. Ser el millor no vol dir la perfecció perquè cap persona l’assoleix ja que sempre està en camí. Valorar en l’actualitat qui és el millor del món tampoc és fàcil però fer-ho del tota la història és impossible. I ho és perquè una de les circumstàncies la marquen l’espai, el temps i el progrés. No és igual controlar una pilota de cinquanta anys enrere que una d’avui. No és igual jugar amb unes botes dels nostres dies que amb unes de trenta anys enrere. Només hi hauria una manera equitativa, per exemple que un Kubala juguès amb el Barça avui per poder comprovar si el seu joc és millor que el de Messi. I qui diu Kubala pot dir Diestéfano. Però parlant el llenguatge futbolístic del segle XXI, qué vol dir ser el millor. Perquè quan es parla del millor jugador sempre hi ha condicionants. Per a  mi el millor jugador de futbol ha de ser un geni que destaqui en totes les demarcacions de l’equip. Hi ho ha de fer com a porter, com a defensa (dret, central, esquerra), com a mig campista (dret, esquerra i central si es juga amb tres) i millor davanter tant si es juga amb tres, quatre o cinc. Ha de ser el millor en totes les  demarcacions. La resposta a la meva consideració ja sé quina serà, que no entenc res, que bec a galet, que això és impossible. Amb això darrer hi estic conforme: el  millor jugador de futbol, el més complert i genial no existeix. I no existeix perquè els barems de judici són parcials. Col·loqueu al Messi de defensa i penso no equivocar-me si deixaria de ser considerat el millor jugador del món. De la manera com es valora avui dia i s’atorguen els premis, la condició primordial és fer gols. I en l’equip no tots els onze jugadors tenen la funció de golejar. I aquí comença el problema. És possible que un defensa rebi la pilota d’or? Un defensa no fa gols, però evita que el seu porter sigui golejat i llença la pilota a l’espai dels golejadors. I jugar en aquesta demarcació té tant i més mèrit que fer-ho de davanter. La pilota d’or hauria de guanyar-la el jugador que millor sap conduir-la, xutar-la i passar-la a l’espai adequat. Es fa aquesta valoració. Personalment tinc la impressió que només la sensacionalitat hi compta i la sensacionalitat rau en fer gols. Moltes aturades de porters són molt més sensacionals i quants porters han rebut la pilota d’or? Senzillament, penso que en la filosofia del futbol encara hi ha molt a desenvolupar, estudiar, meditar. Ser el millor parteix d’una condició natural del ser humà. No totes les persones són iguals, ni física, ni psíquica, existeixen les diferències. El com, quan, on, per què són preguntes amb respostes no sempre fàcils.