Contrast significatiu en la vida de l’esport

La 

premsa esportiva catalana no deixa de sorprendre’m pel seu model informatiu. És veritat que recalca, i s’ha d’agrair l’esport com motor de la independència, però és molt feble i gairebé nul·la la informació dels èxits esportius catalans dels esports reconeguts internacionalment amb federació pròpia amb dret a les competicions internacionals i mundials. Contrasta per exemple la quantitat de pàgines dedicades a l’empat del Barça a València i a l’eliminació de la Copa del Madrid, i l’escassa o gairebé nul·la informació de l’organització de l’Eurocopa sub 21 de Futbol Sala, a Lloret, dels èxits del físic-culturisme català amb les darreres sis medalles a la Copa d’Europa de powerlifting i benchpress i del Campionat de la Copa d’Europa de Futbol femení guanyat per l’equip de Teià. També és sorprenent, no ho he vist en la premsa escrita catalana ni en l’audiovisual, l’èxit de la Jornada de Diplomàcia Internacional i Models esportius, celebrada el 27 de novembre d’enguany al Museu Melcior Colet. Sincerament penso que l’ajornament que es fa de l’activitat esportiva catalana amb federacions reconegudes internacionalment és una greu mancança dintre de l’organigrama de l’esport català, quan és per altra banda un argument molt important en la reclamació de la independència de Catalunya. El Barcelona i el Madrid, és veritat, tenen el seu nom i el seu reconeixement i el seu poder. Però siguem sincers són el model d’una societat que es basa en el capital més que en el reconeixement de la persona. Idolatrar noms, no és reconèixer personalitats. No serè tan incívic que no reconegui la realitat dels esportivament elitistes però aquest fet no m’impedirà la crítica d’una organització social, que a nivell esportiu, considero injusta. I aquesta injustícia, també en l’esport, provoca corrupció. Amagar fets concrets és corrupció. Valorar més del que és just, és corrupció. Una pilota d’or, quan només es basa en qui fa més gols és corrupció, s’hauria de valorar qui millor la juga i la mou. Un esport en el que l’èlite esdevé multimilionària, i la resta, inclòs a divisió honor, s’hi troben sous mileuristes, és un esport corrupte. Una organització, siguin clubs, federacions, que permeten assolir fortunes milionàries és una organització corrupta. Podem parlar, a casa nostra, d’una premsa pedagògicament esportiva que informa i educa racionalment?  Sincerament acuso mancances informatives en l’extraordinari moment esportiu que està vivim Catalunya gràcies a més de vint federacions d’esports minoritaris reconegudes internacionalment i amb èxits internacionals i mundials. Aquest és un valor que és necessari promocionar i fer conèixer. La premsa esportiva catalana, penso, hauria de recolzar més la feina de l’UFEC i de la Plataforma pro seleccions catalanes.