L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dimecres, 9 de juliol del 2014

ESPORTS QUE VAIG CONÈIXER A PUIGCERDÀ

El Pensionat d’Alta Muntanya dels Escolapis de Puigcerdà tenia en l’esport la base del seu èxit en temps del Pare Mampel. Però, com he dit moltes vegades que els meus millors mestres han estat els alumnes, en aquesta vessant de l’esport la condició es compleix amb escreig. La varietat d’esports que practicaven els interns va ser la meva immersió en aquest tema. I a Puigcerdà vaig gaudí de l’excursionisme, de l’alpinisme, de la natació, de l’atletisme, de l’esquí, de l’hoquei sobre patins i sobre gel, del ciclisme, del motorisme, de l’equitació, del futbol, del tennis, del voleibol i de l’educació física. Fou un autèntic bany esportiu. Miquel Casas, ciclista i guanyador de la Volta a Catalunya, fill de Caldes de Montbuy i que tenia una botiga de bicicletes i motos a Puigcerdà fou més que un amic. Amb ell vam organitzar al Passeig una cursa d’eliminatòries amb la participació dels millors ciclistes de Catalunya dels anys cinquanta del segle passat. Gràcies a ell s’organitzava cada any la Volta a la Cerdanya pels alumnes de l’Escola Pia. Sempre tenia preparades bicicletes per a qualsevol activitat de la  modalitat. En la modalitat del motorisme també oferia el seu recolzament. En aquells anys estiuejava a Puigcerdà la família Sagnier. Un dels seus membres era un motorista esportivament reconegut. Un estiu, en el camp de futbol ceretà, va fer una demostració de com caure de la moto sense fer-se mal. Caigudes dels motoristes de curses. El camp de futbol de Puigcerdà era l’espai on cada any com a final de curs s’hi organitzava una gynkhana de cotxes destinada als pares dels interns. Se celebrava el darrer dia de curs i una vegada acabada la festa els interns se n’anaven a passar l’estiu amb els seus pares. I començaven les vacances d’estiu amb l’organització de campaments. Cal dir que les estades estiuenques eren la millor propaganda de l’Internat d’Alta Muntanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada