L’esport en la vida d’aquest avi és cultura i art amb una filosofía i pedagogía pròpia. I l’estima perquè és configurador social i definidor de paísos. L’esport català ho palesa a bastament. No ha fet esport, aquest avi, però l’ha viscut intensament. Ho explicarà també en aquesta bloc que dedicarà a l’esport català.

dijous, 10 de juliol del 2014

COM HE VISCUT L’HOQUEI SOBRE PATINS

La meva primera experiència amb l’hoquei sobre patins la vaig viure  a Puigcerdà i van ser els interns qui em van encomenar l’afició. En aquests moments no recordo exactament com va començar. Entre els pensionistes es va formar un equip i es van començar a buscar equips per jugar. Amb Ripoll, amb Vic, amb Sant Hipòlit de Voltegrà. Els primers partits es jugaven a la pista dels Escolapis i quan l’Ajuntament va construir la del costat de l’estany, allà. El que no recordo és com va començar l’amistat amb Tito Mas, una amistat entranyable que em va fer viure estones molt agradables a Puigcerdà i a Barcelona. Ell va portar, més d’una vegada, una autèntica selecció catalana que jugava contra l’equip dels escolapis. No recordo tots els noms, nomès, el d’ell, del Puigbó, del Serra, del Gonzalo. Van fer crèixer l’afició a la Cerdanya i ho va fer tant que es va formar l’AEP, que jugà la lliga de Tercera Categoria Catalana. Un equip format per jugadors de la població, com J.R.Pubuill, Antoni del Barato , Carpi, Barnola, Fernàndez, que jugava de porter i va treure la llicència federativa d’àrbitre. També hi jugaven alumnes del Pensionat, com Joan A. Roca de Vinayls, que va fitxar pel Sant Hipòlit de Voltregà, com porter de l’equip de la Divisió d’Honor .La llavor de l’hoquei sobre patins va assegurar la formació del Club Gel Puigcerdà que va tenir en J.R.Puvill el gran promotor.
Un cop a Barcelona, als Escolapis de Sant Anton, vaig intentar formar un equip infantil, que va arribar a jugar campionats escolars, però la meva relació amb l’hoquei va continuar participant amb la Federació, recordo que en un curs d’àrbitres, em van demanar unes xarles psicològiques esportives. Va ser durant la meva estada a Barcelona quan vaig gaudir al màxim d’aquest esport assistint al Palau d’Esports, convidat per la Federació, a partits internacionals i de campionats mundials. Però el record més emotiu i personal el vaig viure en l’enterrament del meu gran amic Tito Mas, presidint-lo acompanyat dels seus fills.

La tercera i darrere fase la vaig viure a Granollers. Dues vegades vaig intentar formar equips i van arribar a jugar federativament amb el nom del Sant Josep. Era l’equip de l’Associació de Pares i Exalumnes de l’Escola Pia. La seva vida va ser molt curta al secularitzar-me i deixar l’Escola Pia. Per raons alienes, vaig continuar vivint a Granollers i col·laborant amb l’esport de la ciutat. Un segon intent per fundar el club de patinatge. Em van venir a buscar, es va formar l’equip, es va jugar un any en la categoría corresponent de la lliga catalana però uns mal entesos van provocar la no continuitat de l’hoquei sobre patins. L’entitat va continuar amb el patinatge artístic, per cert amb molt d’èxit, i que mereix el meus millors aplaudiments.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada