No negarè que és un gran club en el mapa mundial del segle XXI, però cap a on camina?
És només una gran club, és un referent, és un innovador, forma part de les
entitats que fan progressar la història? Són moltes preguntes i no trobo la
resposta. I em sap molt de greu, perquè en el Barça hi tinc molts bons amics, encara que
jo no en sóc, però m’agradaria que representès millor i amb més credibilitat el
seu catalanisme. Els darrers dies he visionat tres partits, de tres esports
diferents, amb la presència del Barça. Hoquei gel, furbol i bàsquet. També la
presència d’algun atleta. L’hoquei gel és un esport minoritari a Catalunya i a
Espanya. El partit el va oferir TV3 i aixó és molt important. Però alló que no
ho és tant és perquè jugava el Barça malgrat que s’enfrontava a l’equip més
antic de Catalunya, que és el Puigcerdà. I es notava que TV3 tenia els ulls
oberts pels de la capital catalana. Però que es repeteixi la televisió entre
els dos partits i aquí cal agraír la força de convocatòria del Barça. Un altre
partit, que em va desconcertar, fou la final del Campionat de Copa de Bàsquet,
guanyada pel Barça davant del Madrid. No ho entenc. Un nou entrenador canvia la
mentalitat i el Barça torna a ser el gran equip internacional. Què fallava? No
se m’acut cap altra idea que els jugadors no s’hi trobaven bé amb l’entrenador
que tenien. Hi havia una distensió que psicològicament minvava facultats, treia
il·lusió i els resultats eren dolents. I em pregunto, el grup tècnic i directiu
del Barça, era tant cec que no s’anadonava? Hi falta filosofia de progrès?
Penso, honestament que hi sobra política de diners, de jugadors cars de fora,
oblidant la pedrera catalana que hi és. El mateix equip del Barça ho palesa amb
prou claretat. El tercer partit, ha estat amb el Chelsea i no hi vaig veure,
malgrat que va fer el gol, la veritat del millor, diuen, jugador del món. La
jugada del gol de l’empat va originar-la Iniesta i Messi només va empènyer la
pilota. De qui era el mèrit. De Messi, no. La part de partit visionada la vaig
fixar en l’actuació del geni argentí i francament em va desil·lusionar. No va
crear cap perill. El del gol el va crear un altre. És veritat que la psicología
no acaompanya sempre com ens agradaría, però hi vaig trobar a faltar més
jugadors de casa, que hi són i sé, per experiència, l’interès del Barça i em
pregunto, perquè no en treu més profit? No ho entenc. Penso que cal tornar a mirar
més els de casa que no invertir tants milions amb els de fora. En el partit
contra el Chelsea hi tenia dos jugadors punters, formats al Barça, perquè han
d’anar a l’estranger a demostrar la seva vàlua? Francament no entenc la
filosofia esportiva del Barça. I no serà per manca de recolzament popular.Falta
més presència de jugadors catalans. A la lliga de futbol espanyola hi
participen més de dos cents estrangers. És tot un símbol per preguntar-se, cap
a on va l’esport en la defensa de la identitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada