NO ENTENC LA SORT DE L’ESPORT CLUB GRANOLLERS

Llegint el diari ESPORTIU del dia 13 del mes actual em va entristir al comprovar la classificació del club de futbol de la ciutat. Penúltim en zona de descens amb 10 punts a la clssificació desprès de 19 partits jugats, 15 de perduts, 3 guanyats i 1 empatat. L’alegria que em va donar quan recuperà la Tercera Divisió es canvia a tristesa a l’adonar-me que està en risc de descens. On està aquell club del Pitu Boix o el club del Sr. Civit que vaig viure amb el camp ple d’aficionats. Moltes vegades m’he preguntat perquè el futbol dels pobles viu una decadència que el porta a desaparèixer. I m’és difícil la resposta. Encara que molta gent no hi estigui d’acord, estic convençut que la culpa és de l’actual professionalitat del futbol, que oblida la pedrera catalana, quan havia estat la creadora dels futurs ídols de la Primera Divisió. És una vergonya que a la lliga espanyola hi hagi repartits en els vint clubs que la composen més de dos cents jugadors estrangers. Entenc perfectament que els grans clubs desitgin grans figures però en el futbol mundial, avui, no existeixen dues centes figures genials. I aquest desembarcament  en el futbol nacional perjudica i manipula directament la base del futbol de casa. Segueixo la marxa del club, però no tant com anys enrere que coneixia les entreteles de l’entitat. La meva implicació en el món del futbol en la categoria infantil en els anys 60 del segle passat, crec, que fou positiva per Granollers, havent jugat una final del Campionat de Catalunya Infantil i dos jugadors del meu equip foren fitxats pel FC Barcelona. I el Granollers jugava a Tercera Divisió. Desconec la marxa dels equips de base, però no em lliga que amb una escola de jugadors impressionant que tenia el club i que penso que encara té, no és pugui presentar un equip capdavanter a Tercera Divisió. En l’actualitat no assisteixo a cap partit esportiu perquè em dedico a la meva gran afició que és la poesia, si bé m’informo de la marxa esportiva de la ciutat i tinc el meu bloc d’esport amb el nom, UN AVI QUE ESTIMA L’ESPORT. I em sap molt de greu que l’EC Granollers estigui situat en la zona de descens i que els amics em diguin que l’assistència als partits és molt escassa. Tot em fa pensar que el futbol català necessita una nova filosofia de l’esport, una nova reglamentació i sobre tot una reorganització a l’alçada tecnològica del segle XXI. No és acceptable, que un esport com el futbol que a Granollers fou capdavanter i envejat arreu de Catalunya amb un juvenil a Divisió d’Honor i amb jugadors de base cobejats pels grans, en la segona dècade del segle XXI, pateixi per mantenir la categoría. Penso senzillament que s’ha de mimar molt el planter, tenir fe en ell, donar-li confiança, perquè amb jugadors de casa es tornaria a omplir el camp. Desitjo una nova cursa d’èxits, la ciutat s’ho mereix.