Parlar de futbol es pot fer des de la seva vessant cultural
en quan és un element que pot generar cultura o des d’aquella en la que
se’l defineix cultura. Modestament opino
que el futbol forma part de la cultura, és cultura, però no és la cultura. La
definició del que és la cultura no és fácil per la complexitat histórica i
geográfica que partint d’un significat concret ha evolucionat amb un ventall
que defineix una activitat i els resultats o fruits d’aquesta activitat. Però
la definició es complica si parem esment en el temps i el l’espai on es
desevolupa, produint-se diferències que ajuden a distingir col·lectivitats. La
cultura universal de la humanitat és eminentment global i com a tal construída
per múltiples diferències. La centralitat es fonamenta en característiques
comunes de la humanitat independentment del temps i de l’espai però aquesta
centralitat es ramifica en un globus amb innombrables compartiments que
dibuixen una superficie desigual però, a la vegada, íntimament integrada. I en
aquesta complexitat hi descobrim el futbol demanant el seu propi espai en el
marc interesantíssim de la cultura. El futbol com activitat humana està sotmès
a les exigències formatives del ser humà però no només a les exigències
formatives sinó també a les urgències d’adaptació a la vida de les persones i
de les col·lectivitats. Per una banda la ment humana hi descobreix i analitza
totes aquelles connotacions, circumstàncies i esdeveniments que aporten a la
formació un desenvolupament físic
conjuntament amb un altre de psíquic. Les consequències dels efectes de l’acció
futbolística, tant desde la vessant de practicant com d’espectador, poden generar desitjos que
afectin directament al reciclatje continuat de la persona d’acord amb les
diferents situacions en que es trobi. Però els desitjos poden orientar-se a
activitats alienes a la pràctica esportiva i que ha posat davant la mirada de
l’esportista actiu o passiu i li resulten interessants. Simplement pot
adonar-se d’un gran interés per a la seva vida, ja sigui en el camp laboral com
en el intel·lectual o artístic. Ben veritat és que força esportistes en
l’actualitat han esdevingut personalitats en ambients comercials, industrials, científics i socials.
L’esportista en actiu pot adonar-se que la pràctica i coneixement, en el nostre
cas del futbol, li obre un ventall de possibilitats que el seu cos amb els
moviments, la intel·ligència amb l’atenció que cal tenir sempre desperta i la
passió que li desperta mil emocions, li brinden l’oportunitat d’imaginar-se
metge, farmacèutic, industrial, científic, filòsof, escriptor, artista,
ampliant-se considerablement el ventall conforme se sent millor jugador. La
relació cultura futbol és una relació solidària i amiga que ofereix al futbolista
les forces passionals regulades per la intel·ligència per esdevenir un ésser
humà integral. El futbol, en el marc de la cultura, és un element de formació
humana, d’integració social i una font de valors que ragen del manantial de la
natura unuiversal. El futbol és un element de psicología i pedagogía amb base
de l’esportivitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada